Lluís Busquets i Dalmau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1937  Girona |
| Mort | 2014 (76/77 anys) Barcelona |
| President Societat Catalana de Pedagogia | |
| 2001 – 2007 ← Jordi Galí i Herrera – Martí Teixidó i Planas → | |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, catedràtic, metge |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
Lluís Busquets i Dalmau (Girona, 1937 - Barcelona, 2014) fou un psiquiatre i pedagog català.[1]
Llicenciat en medicina a Barcelona el 1963, s'especialitzà en psicologia i psiquiatria el 1965 i es doctorà amb una tesi sobre la influència de l'aprenentatge sobre el desenvolupament del pensament lògic, que presentà el 1979.[2] Treballà com a psicòleg i després fou professor i director del col·legi Viaró de Sant Cugat del Vallès.[2] Posteriorment va ser inspector d'ensenyament primari des del 1979[2] i a partir del 1981 ocupà diversos càrrecs al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya fins a la seva jubilació, essent el primer cap dels serveis territorials d'Ensenyament de Girona a partir del 2 de gener 1981 fins que dos anys després Irene Rigau assumí el càrrec i ell fou traslladat a Barcelona. Durant aquesta etapa impulsà el programa de Ciències 6-12 anys per a despertar la curiositat científica dels infants.[1] També treballà com a professor de Didàctica de les Ciències a la Facultat de Pedagogia de la UB i d'Organització Escolar a la UOC.[2] Va iniciar i presidir el Fòrum Europeu d'Administradors de l'Educació a Catalunya i l'Estat Espanyol (1989-92) i l'Aula Maria Rúbies, també fou membre de la Comissió Gestora de la Societat Catalana de Pedagogia 2001-2003 i president del 2003 a juny 2007.[2] Gestionà l'estada a Barcelona del professor Kieran Egan.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Varela i Serra, Josep «Lluís Busquets Dalmau, un home bo». El Punt Avui, 12-12-2014 [Consulta: 12 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Lluís Busquets i Dalmau». Societat Catalana de Pedagogia, 2014 [Consulta: 12 desembre 2014].[Enllaç no actiu]