Lockheed YF-12

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'aeronauLockheed YF-12
TipusInterceptor
FabricantLockheed
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Dissenyat perClarence "Kelly" Johnson
Primer vol7 d'agost de 1963
Dimensions5,64 (alçària) × 30,97 (longitud) m
Sostre de vol27.400 metres Modifica el valor a Wikidata
EstatCancel·lat
Operador/s
Construïts3
Cost unitari15-18 milions de dòlars dels Estats Units (projectat)[1]

El Lockheed YF-12 va ser un prototip d'interceptador americà desenvolupat per l'empresa Lockheed per la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica com a derivat de l'avió secret Lockheed A-12, que alhora derivada del conegut SR-71 Blackbird.

Disseny i desenvolupament[modifica]

A finals dels anys 50 la Força Aèria dels Estats Units buscava un substitut per l'F-106 Delta Dart. Com a part del programa Long Range Interceptor Experimental (LRI,X), es va escollir la proposta de l'F-108, un interceptor capaç d'assolir Mach 3. Tanmateix, es va cancel·lar el setembre del 1959.[2] Llavors es va proposar un avió basat en l'A-12 que seria menys costós que l'XF-108, l'YF-12.

El primer YF-12A va volar el 7 d'agost de 1963.[3] El president Lyndon B. Johnson va anunciar l'existència de l'avió[4] el 24 de febrer de 1964.[5][6] L'YF-12A va ser anunciat en part per continuar amagant l'A-12, el seu avantpassat encara secret.[4]

Variants[modifica]

YF-12A
Versió de pre-producció. Se'n van construir tres.[7]
F-12B
Versió de producció de l'YF-12A; cancel·lada abans que la producció pogués començar.[8]

Especificacions (YF-12A)[modifica]

Vistes de l'YF-12

Dades de Lockheed's SR-71 'Blackbird' Family[9]

Característiques generals

  • Tripulació: 2
  • Longitud: 30,97 m
  • Envergadura: 16,95 m
  • Alçada: 5,64 m
  • Superfície de l'ala 167 m²
  • Pes buit: 27.604 kg
  • Pes carregat: 63.504 kg[3]
  • Pes màxim d'enlairament: 56.200 kg
  • Motor: 2× turborreactors amb postcremador Pratt & Whitney J58/JTD11D-20A
    • Impuls normal: 91,2 kN cada un
    • Impuls amb postcremador: 140 kN cada un

Rendiment

  • Velocitat màxima: 3.661 km/h[3]
  • Abast: 4.800 km
  • Sostre de servei: 27.400 m

Armament

Aeronaus en exhibició[modifica]

Llista d'YF-12s
Número de sèrie Model Localització o destí
60-6934 YF-12A Transformat en SR-71C 64-17981 després dels danys pel foc el 1966
60-6935 YF-12A Museu nacional de la Força Aèria dels Estats Units, Wright-Patterson AFB (Ohio)
60-6936 YF-12A Perdut, el 24 de juny de 1971

L'únic YF-12A restant és al Museu Nacional de la Força Aèria dels Estats Units, a la Base Aèria de Wright-Patterson, a prop de Dayton (Ohio).[5] L'"YF-12C" (de fet SR-71A, número de sèrie 61-7951) es troba al Museu de l'Aire de Pima (Arizona) a data del 2005.[10]

Referències[modifica]

  1. Knaack, 1978.
  2. Pace 2004, pp. 45–46.
  3. 3,0 3,1 3,2 Green and Swanborough, 1988, p. 350.
  4. 4,0 4,1 McIninch 1996, p. 15.
  5. 5,0 5,1 Air Force Museum Foundation, 1983, p. 133.
  6. McIninch 1996, p. 14.
  7. Landis and Jenkins 2005, p. 40.
  8. Landis and Jenkins 2005, p. 46.
  9. Goodall and Miller, 2002.
  10. Landis and Jenkins 2005, pp. 49–55.

Bibliografia[modifica]

  • Wright-Patterson AFB. US Air Force Museum. Ohio: Air Force Museum Foundation Inc. Dayton, Ohio, 1983. 
  • Donald, David, ed. Lockheed's Blackbirds: A-12, YF-12 and SR-71". Black Jets. AIRtime, 2003. ISBN 1-880588-67-6. 
  • Drendel, Lou. SR-71 Blackbird in Action. Carrollton, Texas: Squadron/Signal Publications, 1982. ISBN 0-89747-136-9. 
  • Goodall, James and Jay Miller. Lockheed's SR-71 'Blackbird' Family. Hinchley, England: Midland Publishing, 2002. ISBN 1-85780-138-5. 
  • William, Green; Swanborough, Gordon. Barnes & Noble Inc. The Complete Book of Fighters, 1988. ISBN 0-07607-0904-1. 
  • Jenkins, Dennis R. Lockheed Secret Projects: Inside the Skunk Works. St. Paul, Minnesota: MBI Publishing Company, 2001. ISBN 978-076030914-8. 
  • Knaack, Marcelle Size. Encyclopedia of US Air Force Aircraft and Missile Systems: Volume 1 Post-World War II Fighters 1945-1973. Washington, DC: Office of Air Force History, 1978. ISBN 0-912799-59-5. 
  • Landis, Tony R.; Jenkins, Dennis R. Lockheed Blackbirds. revised edition. North Branch, Minnesota: Specialty Press, 2005. ISBN 1-58007-086-8. 
  • McIninch, Thomas. THE OXCART STORY. Center for the Study of Intelligence, Central Intelligence Agency, 2 juliol 1996.  Arxivat 4 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine.
  • Pace, Steve. Lockheed SR-71 Blackbird. Swindon: Crowood Press, 2004. ISBN 1-86126-697-9. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lockheed YF-12