Locus de caràcters quantitatius

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

En genètica el Locus de caràcters quantitatius , QTL (acrònim de l'anglès quantitative trait locus, «locus d'un caràcter quantitatiu») és un locus on la variació al·lèlica està associada amb la variació d'un caràcter quantitatiu, és a dir, amb aquells caràcters quantificables que varien de forma contínua. La presència d'un QTL es dedueix per cartografia genètica, on la variació total per a un determinat caràcter es divideix en components associats a una o diverses regions cromosòmiques discretes.[1]


Els QTL són, a priori, difícils d'identificar a causa de l'absència d'una segregació fenotípica discreta observable i, a més, que els efectes fenotípics de cada gen associat amb un caràcter quantitatiu complex són relativament petits. L'anàlisi dels QTL per a un caràcter s'involucra en primer lloc escollir i creuar dues línies parentals que difereixin en un o més caràcters quantitatius i, posteriorment, analitzar la segregació de la descendència per relacionar cada QTL amb un marcador genètic conegut, o un interval de marcadors.[2]

La identificació dels QTLs que afecten un determinat caràcter quantitatiu en un organisme es basa en la teoria de lligament i recombinació desenvolupada en el primer terç del segle XX. La disponibilitat de mapes genòmics densos de plantes i d'animals ha fet ressorgir l'interès per aquesta teoria des de l'última dècada del mateix segle.[3][4] Les poblacions més aptes per mapejar QTLs són les derivades de l'encreuament de dues línies pures. En els últims anys s'han desenvolupat mètodes estadístics i biomètrics per analitzar la presència i efectes dels QTLs.

El mètode modern utilitzat per localitzar i cartografiar els QTL implica buscar associacions entre marcadors d'ADN i fenotips. Per exemple, a partir d'individus procedents de dues línies creades a través de selecció artificial que són divergents per a un fenotip. Al llarg de moltes generacions de selecció artificial sorgeixen dues línies divergents altament homozigòtiques. Els individus d'aquestes línies amb fenotips divergents s'usen com a progenitors per crear la F1 (que seran heterozigòtics). Si creuem els individus de la F1 entre si o els de la F1 amb línies paternes obtenim la generació F2 amb diferents parts de genomes paterns i per tant amb diferents QTL que podem identificar.

Referències[modifica]

  1. Portal de terminologia de la FAO.
  2. Pérez-Panadés J. Carbonell E. A. 2003. Optimización del análisis de QTLs (Quantitative trait loci) en poblaciones de líneas recombinantes puras (RILs). IX Conferencia Española de Biometría La Coruña, 28-30 de maig de 2003
  3. Arus, P. and J. Moreno-González. 1993. In Plant Breeding: Principles and Prospects, Hayward, M.D., Bosemark, N.O and Romagosa, I. (eds.), Chapman and Hall, London.
  4. Liu, B.H. 2004. Statistical genomics : linkage, mapping, and QTL analysis. Boca Raton, CRC Press.