Logrosán
| ||||
| Tipus | municipi d'Espanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Extremadura | |||
| Província | província de Càceres | |||
| Capital | Logrosán | |||
| Població humana | ||||
| Població | 1.852 (2025) (5,07 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 365,3 km² | |||
| Altitud | 477 m | |||
| Limita amb | ||||
| Organització política | ||||
| • Alcaldessa | María Isabel Villa Naharro | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 10120 | |||
| Fus horari | ||||
| Codi INE | 10109 | |||
| Lloc web | logrosan.org | |||
.svg)
.svg)
Logrosán és un poble i municipi de l'est d'Extremadura, capital del partit judicial de Logrosán[1] pertanyent a la comarca Villuercas-Ibores-Jara[2] i a la província de Càceres.
En el poble hi transcorre el riu Ruecas, que en el seu pas per Logrosán ha estat embassat en una presa. El seu terme municipal limita al nord amb Berzocana, a l'est amb Cañamero i Casas de Don Pedro, al sud-est amb Puebla de Alcocer, al sud amb Navalvillar de Pela, al sud-oest amb Madrigalejo, a l'oest amb Zorita i al nord-oest amb Garciaz.
Geografia i clima
[modifica]Geografia
[modifica]Logrosán està stiuat a l'extrem sud-est de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura, a la zona de contacte entre la plana trujillano-cacerenya i el conjunt muntanyós de les Villuercas, pertanyent als Montes de Toledo. El terme municipal té una extensió pròxima als 368 km2 i una població al voltant dels 1.900 habitants, fet que li confereix una baixa densitat demogràfica i un marcat caràcter rural.[3]
El nucli urbà se situa a la falda nord-est de la Serra de San Cristóbal, un stock granític que emergeix enmig d'un paisatge de rañas i altiplans suaus. Aquest aflorament granític, de gran importància geològica i minera, forma un relleu individualitzat respecte dels materials circumdants, constituïts per una alternança de quarsites i pissarres paleozoques molt plegades, que donen lloc a relleus de tipus apalatxenc característics del Geoparc Mundial UNESCO Villuercas-Ibores-Jara.[4]
El terme de Logrosán ocupa la transició entre les serres i les planes: al sud i a l'est s'estenen les serres de Villuercas, mentre que cap al nord i l'oest el terreny s'obre a superfícies planeres i rañas que connecten amb la conca del Tajo. Aquesta posició de «porta d'entrada» a les Villuercas fa de Logrosán un punt d'articulació entre les zones muntanyoses i les àrees de camp obert.[5]
La hidrografia local està dominada per petits cursos fluvials i rierols que drenen el terme cap a les conques del Guadiana i del Tajo, aprofitant les línies de debilitat estructural entre les alineacions de quarsites. En el context del geoparc destaquen elements pròxims com el sinclinal del Ruecas i l'embassament de Cancho del Fresno, que formen part del paisatge visual i de les rutes senderistes vinculades al municipi, tot i que administrativament alguns d'aquests espais pertanyen a termes veïns.[5]
La vila es troba comunicada principalment per la carretera EX-102, que enllaça Zorita amb Cañamero i connecta Logrosán amb Trujillo i, a través d'aquesta, amb la resta de la província. Aquesta via reforça el paper del municipi com a cap de partit judicial i centre de serveis de la mancomunitat Villuercas-Ibores-Jara.[3]
Clima
[modifica]El clima de Logrosán s'emmarca en el domini mediterrani interior, amb un règim tèrmic suau a l'hivern i molt calorós a l'estiu, i un marcat contrapunt entre estacions humides i estació seca. Estudis climatològics i ambientals realitzats a l'entorn del municipi i de la zona oriental de la província de Càceres descriuen el territori com a àrea de clima mediterrani temperat amb estiu sec i calorós, amb una clara continentalització pel seu caràcter interior i una certa influència atlàntica en l'arribada de borrasques.[4]
La temperatura mitjana anual a la regió se situa entorn dels 16-17ºC. Treballs botànics i geogràfics sobre la zona centre-oest peninsular, en contextos ambientals semblants als de Logrosán, indiquen valors de temperatura mitjana anual d'uns 16,5-16,7ºC, amb un repartiment que situa els hiverns en mitjanes suaus i els estius en valors claraments càlids. Els hiverns solen presentar mínimes properes als 4-6ºC, amb gelades esporàdiques però no prolongades, mentre que a l'estiu les màximes superen amb freqüència els 35ºC i poden arribar a valors pròxims o superiors als 40ºC en episodis de calor extrema, en línia amb el que és habitual a l'interior d'Extremadura.
Pel que fa al règim pluviomètric, les dades de sèries climàtiques regionals i estudis hidrològics situen la precipitació mitjana anual de l’àrea oriental de Càceres —on s’integra Logrosán— al voltant dels 475–500 mm, amb valors similars (aprox. 480 mm) en sectors pròxims, segons registres d’AEMET. Les precipitacions són irregulars i es concentren principalment entre la tardor i la primavera: els màxims se solen donar a l’hivern, seguits per un descens progressiu fins a l’estiu. Segons la diagnosi climàtica de la zona est de la província, la regió entra en un període de sequera que s’estén aproximadament de juny a setembre, amb precipitacions molt escasses durant aquests mesos.
Aquesta combinació de temperatures elevades a l’estiu, hiverns relativament suaus i precipitació moderada, però concentrada en pocs mesos determina un marcat dèficit hídric estival i un elevat risc d’incendis forestals, característic del clima mediterrani interior. Alhora, el règim climàtic proporciona condicions favorables per al desenvolupament de les deveses d’alzina i sureda i de matollars esclerofil·les, tal com destaquen els estudis sobre vegetació i usos del sòl al voltant de la Via Verda de la Jara i a les àrees de ranya i penillanura associades a la comarca de les Villuercas.[6]
| Mes | gen | febr | març | abr | maig | juny | jul | ag | set | oct | nov | des | anual |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Màxima rècord °C (°F) | 21.2 (70.2) |
23.0 (73.4) |
27.1 (80.8) |
34.4 (93.9) |
37.1 (98.8) |
42.0 (107.6) |
43.4 (110.1) |
43.7 (110.7) |
42.3 (108.1) |
34.6 (94.3) |
26.6 (79.9) |
21.0 (69.8) |
43.7 (110.7) |
| Màxima mitjana °C (°F) | 12.0 (53.6) |
14.0 (57.2) |
17.7 (63.9) |
19.3 (66.7) |
23.7 (74.7) |
29.9 (85.8) |
33.7 (92.7) |
33.2 (91.8) |
28.8 (83.8) |
22.0 (71.6) |
15.9 (60.6) |
12.5 (54.5) |
21.89 (71.41) |
| Mitjana diària °C (°F) | 7.8 (46) |
9.3 (48.7) |
12.2 (54) |
13.8 (56.8) |
17.6 (63.7) |
22.9 (73.2) |
26.2 (79.2) |
26.0 (78.8) |
22.4 (72.3) |
17.0 (62.6) |
11.7 (53.1) |
8.7 (47.7) |
16.3 (61.34) |
| Mínima mitjana °C (°F) | 3.7 (38.7) |
4.7 (40.5) |
6.7 (44.1) |
8.3 (46.9) |
11.5 (52.7) |
16.0 (60.8) |
18.8 (65.8) |
18.7 (65.7) |
16.0 (60.8) |
11.9 (53.4) |
7.5 (45.5) |
4.9 (40.8) |
10.73 (51.31) |
| Mínima rècord °C (°F) | −5.6 (21.9) |
−5.6 (21.9) |
−3.6 (25.5) |
−1.4 (29.5) |
2.8 (37) |
5.4 (41.7) |
10.0 (50) |
11.0 (51.8) |
7.4 (45.3) |
2.4 (36.3) |
−2.2 (28) |
−4.6 (23.7) |
−5.6 (21.9) |
| Precipitació mitjana mm (polzades) | 54 (2.13) |
48 (1.89) |
36 (1.42) |
52 (2.05) |
50 (1.97) |
20 (0.79) |
6 (0.24) |
7 (0.28) |
30 (1.18) |
77 (3.03) |
89 (3.5) |
77 (3.03) |
546 (21.51) |
| Mitjana de dies de neu | 0.3 | 0.1 | 0.1 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.0 | 0.1 | 0.6 |
| Humitat relativa mitjana (%) | 79 | 73 | 63 | 60 | 55 | 44 | 37 | 39 | 49 | 65 | 76 | 80 | 60 |
| Mitjana mensual d'hores de sol | 156 | 175 | 232 | 247 | 297 | 336 | 379 | 348 | 261 | 205 | 158 | 129 | 2.923 |
| Font: Agència Estatal de Meteorologia (AEMET)[7][8] | |||||||||||||
Història
[modifica]Prehistòria
[modifica]El terme de Logrosán presenta una ocupació molt antiga, en el marc de les serres de les Villuercas. Els primers indicis corresponen a grups caçadors-recol·lectors del Paleolític Mitjà (Mosterià) que treballaven les abundants quarsites de la zona: les ranyes que formen àmplies plataformes al peu de la serralada han proporcionat nombroses restes de talla, interpretades com a evidència d'aquests primers grups d'homínids.[9]
El poblament esdevé més visible a partir de la primera edat dels metalls (Calcolític o Edat del Coure), quan un grup humà s'instal·la al Cerro o Sierra de San Cristóbal, un plutó granític aïllat i ric en recursos hídrics i minerals. Les investigacions de Vicente Sos Baynat descriuen un assentament relacionat amb la cultura del vas campaniforme, amb població de ramaders i agricultors que continuen emprant principalment la indústria lítica, però que comencen a incorporar el metall. Entre els materials documentats destaquen un braçalet d'arquera de pedra i una punta de fletxa de coure-arsènic tipus Palmela, fòssils directors d'aquest horitzó cultural.[9][10]
En aquest mateix context cal situar el monument funerari megalític de Logrosán, un túmul amb cambra delimitada per ortostats de granit localitzat a la finca de La Caballería, a la vall del Ruecas. El jaciment, donat a conèixer per Manuel Rubio Andrada i Vicente Pastor, s'interpreta com una sepultura col·lectiva del Calcolític, vinculada al dens poblat de la Serra de San Cristóbal i als primers grups pagesos de la zona.[6]
Durant el Bronze final i la primera Edat del Ferro (protohistòria) la Serra de San Cristóbal es consolida com un important centre minero-metal·lúrgic de cassiterita (SnO2). Les excavacions arqueològiques han posat al descobert cabanes de planta el·líptica, estructures d'explotació minera i evidències de reducció metal·lúrgica, datades entre els segles IX-VIII i VI-VI aC. Aquest poblat miner s'integra en la perifèria septentrional del món tartèssic. Connectat amb les grans vies fluvials del Tajo i el Guadiana i amb les xarxes de producció de bronzes atlàntics.[11][12]
Segons la síntesi de Sos Baynat, la comunitat acabà despoblant-se quan decaigué l'explotació d'estany i es generalitzà la cultura del ferro; el record d'aquest passat miner es perdé completament en la tradició local fins al redescobriment dels jaciments al segle XX.[9][13]
Edat antiga
[modifica]En l'etapa preromana i alt-republicana, l'àrea de Logrosán forma part d'una franja de contactes situada a la perifèria nord de Tartessos. La cassiterita de San Cristóbal i altres recursos metàl·lics de les Villuercas s'insereixen en circuits comercials de llarga distància, articulats al llarg de les conques del Guadiana i el Tajo, que connecten aquesta zona interior amb els centres costaners del sud-oest peninsular.[12][14]
Amb la romanització de Lusitània, el territori s'integra en l'òrbita d'Augusta Emerita (Mérida) i de la xarxa viària que connectava l'alt Guadiana i la conca del Tajo. Els estudis sobre la romanització de la comarca de les Villuercas assenyalen un poblament bàsicament rural, amb petits nuclis i villae disperses, orientats a l'explotació agrícola de les planes i fondalades fluvials, tot aprofitant el potencial dels sòls vinculats als afloraments granítics.[15]
La tradició erudita identifica l'assentament amb el topònim llatí Lucretius, esmentat en la bibliografia sobre romanització de la zona. Segons aquesta lectura, els romans s'haurien implantat tant al cim de la Serra de San Cristóbal com a les voreres dels rius i a les planes circumdants, impulsant l'agricultura de secà i de regadiu i, probablement, reorientant també l'explotació de recursos miners, tot i que la documentació arqueològica és encara fragmentària i no permet establir una seqüència detallada.[9][15]
Les fonts epigràfiques conservades a la comarca (esteles i inscripcions funeràries disperses) confirmen aquesta presència romana, però no permeten definir un nucli urbà de gran entitat a l'emplaçament de la vila actual, sinó més aviat un poblament rural dens inserit en la xarxa de villae i camins secundaris de l'interior lusità.[15][16]
Edat mitjana
[modifica]Les evidències de presència visigòtica al terme de Logrosán són escasses, especialment si es comparen amb jaciments pròxims com la necròpolis de Miguel Pérez a Berzocana, que indiquen un cert pes del cristianisme tardoantic a la regió. Aquesta manca d'indicis s'ha interpretat com el resultat d'un poblament molt dispers i d'una recerca arqueològica encara limitada en el municipi.[16][9]
Durant l'etapa andalusina, la Serra de San Cristóbal acull un ḥiṣn o castell d'origen musulmà amb un petit nucli habitat als seus voltants, que forma part de la xarxa de fortaleses que controlen els passos i valls de les Villuercas. Les restes del recinte fortificat i del poblat associat són visibles encara avui i han estat integrades en la interpretació històrica i paisatgística del geoparc.[17][18]
Al segle xiii, amb la conquesta de Trujillo pel regne de Castella, Logrosán s'incorpora al territori de reialenc conegut com a Terra de Trujillo, sota la influència de l'Ordre de Santiago, que organitza la defensa de la frontera meridional mitjançant una xarxa de castells i atalaies, entre els quals es compta el mateix enclavament de Logrosán com a posició avançada.[17][18][9]
La documentació del segle XIV mostra que Logrosán i Cañamero apareixen ja com a nuclis relativament poblats dins la Terra de Trujillo, resultat dels processos de repoblació i explotació agrària impulsats per la monarquia i les ordes militars. Al segle XV, en el context de les grans reestructuracions senyorials de la regió, diversos llocs de la Terra de Trujillo —entre ells Logrosán— són elevats temporalment a la categoria de vila i lliurats en ple senyoriu a Guiterre Álvarez de Toledo, encara que aquestes operacions patiran successives permutes i rectificacions sota els Reis Catòlics.[18][19]
En qualsevol cas, al final de l'edat mitjana Logrosán resta integrat en l'òrbita de Trujillo i manté un caràcter fonamentalment agrari, amb un nucli habitat ja desplaçat definitivament al vessant nord-est de la Serra de San Cristóbal, a la ubicació de l'actual nucli urbà.[9]
Edat moderna
[modifica]Durant l'edat moderna Logrosán continua formant part de la Terra de Trujillo dins l'estructura territorial de la Corona de Castella. Les activitats econòmiques principals són l'agricultura de cereals, la ramaderia extensiva i l'aprofitament de deveses i muntanyes, en un marc de progressiva consolidació del nucli urbà al pla i de transformació de l'antic paisatge de frontera en un espai interior d'explotació agrària.[9][20]
A partir del segle XVIII, el terme de Logrosán adquireix una importància creixent en el camp de la geologia i la mineria. La presència de grans filons de fosforita i de minerals d'estany al voltant del plutó granític de San Cristóbal atreuen l'interès de naturalistes i enginyers il·lustrats, com William Bowles, i de químics com Louis Proust, que descriuen la «pedra fosfòrica d'Extremadura» com un recurs de gran valor potencial per a la fabricació d'adobs.[21][22]
El moment clau de l'etapa moderna és, però, de caràcter institucional: el 23 de maig de 1792, el rei Carles IV concedeix a Logrosán el títol de vila (privilegio de villazgo), amb la qual cosa queda eximida de la jurisdicció de la ciutat de Trujillo. El document original —conservat a l'Arxiu Municipal de Logrosán i a l'Arxiu de la Diputació de Cáceres— recull els privilegis de la nova vila i marca el pas definitiu d'un antic «lloc» dependent a una vila amb jurisdicció pròpia.[23][24][25]
Edat contemporània
[modifica]Amb la caiguda de l'Antic Règim i l'aplicació de la legislació liberal, Logrosán es constitueix en municipi constitucional dins la regió d'Extremadura. Des de la reforma judicial de 1843 esdevé cap de partit judicial, fet que reforça el seu paper administratiu a escala comarcal. En el cens de 1842 la localitat comptava amb 620 llars i 3.396 habitants, xifra que reflecteix una comunitat de certa entitat en el context rural extremeny.[9]
Entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX, Logrosán viu una etapa d'intensa activitat minera. A partir de la dècada de 1860 s'exploten industrialment els filons de fosforita associats al plutó de San Cristóbal; al filó Costanaza, a cel obert i posteriorment mitjançant pous i galeries, s'hi inicia l'extracció a gran escala per a la fabricació d'adobs fosfatats. El Pozo María, obert el 1907, arribà als 210 metres de profunditat i convertí Logrosán en una de les principals fonts de fosfat d'Europa durant els anys vint. La fosforita es transportava fins a fàbriques com Abonos Mirat (Salamanca) o la planta de Fosfatos de Logrosán S.A. a Villanueva de la Serena, i fou objecte de debats parlamentaris i projectes de llei per reservar-ne l'explotació l'Estat.[22][26][21]
Per facilitar el transport del mineral es projectà el ferrocarril Villanueva de la Serena-Logrosán-Talavera, iniciat el 1926, però mai acabat; la manca d'enllaç ferroviari directe i la competència de nous jaciments africans, molt més rendibles, provocaren el declivi de la mineria logrosana, que s'aturà definitivament el 1944-1946.[22][26]
Malgrat això, la vila mantingué una certa vitalitat demogràfica: a la primera meitat del segle XX Logrosán arribà a ser una «localitat de certa entitat», amb 6.595 habitants el 1960, i conserva nombroses cases senyorials que testimonien aquest període de major esplendor econòmic i social. A partir dels anys seixanta, però, el municipi pateix el despoblament rural i la pèrdua de pes de les activitats agràries i mineres tradicionals.[9][27]
Des de finals del segle XX i començament del XXI, Logrosán ha impulsat una estratègia de revalorització del patrimoni geològic i miner. La rehabilitació de la Mina Costanaza i la creació del Museu de Logrosán (2009) han permès recuperar el llegat de les explotacions de fosforita i cassiterita, integrant-lo en el projecte «Minas de Logrosán» i en el Geoparque Mundial UNESCO Villuercas-Ibores-Jara, on Costanaza és un dels geolocalitzats destacats. Avui el municipi combina la memòria del seu passat miner amb el turisme de natura i geoturisme, les rutes de senderisme i la reivindicació del seu entorn paisatgístic.[22][28][29]
Política i Govern
[modifica]
| ||||||
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
| Partit Socialista Obrer Espanyol | 
|
Juan Carlos Hernández Martínez | 526 | 42,59% | 4 ( -2)
| |
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 
|
Julio Alfredo Roldán Masa | 426 | 34,49% | 3 ( +3)
| |
| Partit Popular | 
|
Mª Dolores Fernández Piñas | 264 | 21,37% | 2 (-3)
| |
| Vots en blanc | 
|
19 | 1,53% | |||
| Total vots vàlids i regidors | 1.235 | 100 % | 9 (0) | |||
| Vots nuls | 22 | 1,75% | ||||
| Participació (vots vàlids més nuls) | 1.257 | 76,89%** | ||||
| Abstenció | 378* | 23,11%** | ||||
| Total cens electoral | 1.635* | 100 %** | ||||
| Alcalde: Julio Alfredo Roldán Masa | ||||||
| Fonts: (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) | ||||||
Demografia
[modifica]| Evolució 1900 - 2024 | |
|---|---|
| Any | Habitants |
| 1900 | 4.460 |
| 1910 | 4.824 |
| 1920 | 6.033 |
| 1930 | 6.162 |
| 1940 | 5.839 |
| 1950 | 6.581 |
| 1960 | 6.595 |
| 1970 | 4.488 |
| 1981 | 3.494 |
| 1986 | 3.334 |
| 1987 | 3.258 |
| 1988 | 3.221 |
| 1989 | 3.170 |
| 1990 | 3.093 |
| 1991 | 2.760 |
| 1992 | 2.776 |
| 1993 | 2.772 |
| 1994 | 2.764 |
| 1995 | 2.755 |
| 1996 | 2.618 |
| 1998 | 2.629 |
| 1999 | 2.593 |
| 2000 | 2.492 |
| 2001 | 2.437 |
| 2002 | 2.386 |
| 2003 | 2.277 |
| 2004 | 2.239 |
| 2005 | 2.219 |
| 2006 | 2.227 |
| 2007 | 2.189 |
| 2008 | 2.139 |
| 2009 | 2.090 |
| 2010 | 2.094 |
| 2011 | 2.080 |
| 2012 | 2.089 |
| 2013 | 2.110 |
| 2014 | 2.119 |
| 2015 | 2.068 |
| 2016 | 2.045 |
| 2017 | 2.025 |
| 2018 | 2.007 |
| 2019 | 1.994 |
| 2020 | 1.971 |
| 2021 | 1.944 |
| 2022 | 1.936 |
| 2023 | 1.913 |
| 2024 | 1.903 |
La població de Logrosán ha experimentat, al llarg dels darrers segles, una evolució típica de moltes viles rurals de l'interior d'Espanya: creixement lent però sostingut al segle XIX i primera meitat del segle XX, un màxim entorn de 1960, i un descens progressiu i molt intens a partir dels anys seixanta i, sobretot, durant la segona meitat del segle XX i inicis del XXI.
Segons les dades censals recollides per l'INE i difoses en síntesis divulgatives, Logrosán comptava en el cens de 1842 amb 620 llars i 3.396 habitants, xifra que reflecteix la comunitat agrària de certa entitat dins del marc rural extremeny de mijtan segle XIX.[30] Al llarg de la segona meitat del segle XIX i primer terç del XX, la població es manté en un nivell rellevant gràcies a l'elevada natalitat, al pes de l'agricultura i la ramaderia i al paper de la mineria de fosforites (mina de Costanaza) com a focus complementari d'ocupació.[26][31]
La màxima població registrada es documenta l'any 1960, quan el municipi arriba a 6.595 habitants, pràcticament el doble dels veïns registrats el 1842.[30] Aquest sostre demogràfic s'explica per la inèrcia d'un règim demogràfic encara relaticament jove, amb taxes de natalitat altes, i per la persistència d'un model econòmic basat en l'agricultura extensiva, la ramaderia i, en part, en la memòria i infraestrucutres de l'antic cicle miner.[31]
El període comprès entre 1960 i 1970 es caracteritza per un fort èxode rural, en paral·lel al que experimenten moltes altres zones de l’oest peninsular. Un reportatge demogràfic local sobre Logrosán assenyala que, només en aquesta dècada, el municipi hauria perdut més de 2.000 habitants respecte del màxim de 1960, indicant un descens molt brusc vinculat a l’emigració cap a nuclis industrials i urbans (Madrid, Barcelona, País Basc, així com l’emigració exterior cap a França, Alemanya o Suïssa).[32] A la pèrdua de la base minera cal afegir-hi la mecanització agrària i la concentració de serveis en ciutats mitjanes i capitals com Trujillo, Càceres o Mèrida, que actuen com a pols d’atracció de població jove.
Entre 1980 i 2000 el municipi continua perdent població, tot i que a un ritme més sostingut però acumulativament molt significatiu. El mateix estudi local calcula que en aquests vint anys la pèrdua se situaria entorn d’un miler de persones addicionals, la qual cosa reflecteix la combinació de baixa natalitat, envelliment de la població i continuïtat de l’emigració juvenil, sovint lligada a la recerca de treball i estudis superiors fora de la comarca.[32]
En el que portem de segle xxi, la dinàmica de fons continua sent de descens lent però gairebé continu. L’article «Logrosán en cifras», basat en les dades del Padró municipal, destaca que, des de l’inici del segle fins a finals de la dècada de 2010, el municipi hauria perdut aproximadament mig miler d’habitants, acostant-se per primera vegada a una xifra inferior als 2.000 residents.[32] Un diagnòstic recent sobre sostenibilitat rural classifica Logrosán com un municipi rural de petita dimensió, amb una població al voltant d’uns 1.900–2.000 habitants, amb una estructura d’edat envellida i dependència elevada de sectors primaris i serveis locals.[33] D’altra banda, les estadístiques locals indiquen una presència minoritària però creixent de població nascuda a l’estranger, especialment d’Amèrica i d’altres països europeus, que introdueix un lleu component d’immigració compensatòria enmig del descens natural de la població.[32]
Referències
[modifica]- ↑ Comunidad Autónoma de Extremadura. «Ley 3/1989, de 27 de diciembre, de Capitalidad de los Partidos Judiciales de Extremadura.» [Llei 3/1989, de 27 de desembre, de Capitalitat dels Partits Judicials d'Extremadura.] p. 6903–6904. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Comarca de Villuercas Ibores Jara – REDEX Turismo» (en castellà). [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Geografía - Ayuntamiento de Logrosán - Ayuntamiento de Logrosán». [Consulta: 4 desembre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 «Análisis y diagnóstico, área urbana funcional este» [Anàlisi i diagnòstic, àrea urbana funcional est] (en castellà). Diputación de Cáceres, agost 2024. [Consulta: 7 desembre 2025].
- ↑ 5,0 5,1 «Geoparque Villuercas Ibores Jara | Geoparque Mundial UNESCO» (en espanyol europeu). [Consulta: 4 desembre 2025].
- ↑ 6,0 6,1 «Guía de Educación Ambiental de la Vía Verde de La Jara» [Guia d'Educació Ambiental de la Via Verda de La Jara] (PDF) (en castellà). Fundación de los Ferrocarriles Españoles. Programa Vías Verdes, novembre 2009. [Consulta: 7 desembre 2025].
- ↑ Meteorología, Agència Estatal de. «Valors climatològics normals: Cáceres - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya». [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ Meteorología, Agència Estatal de. «Extremadura: Extremadura - Valors extrems absoluts - Selector - Agència Estatal de Meteorologia - AEMET. Govern d'Espanya». [Consulta: 2 desembre 2025].
- ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 «Historia - Ayuntamiento de Logrosán - Ayuntamiento de Logrosán» [Historia - Ajuntament de Logrosán - Ajuntament de Logrosán] (en castellà). Ajuntament de Logrosán. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ Sos Baynat, Vicente «Los hallazgos prehistóricos de Logrosán (Cáceres)». Revista de estudios extremeños, 33(2), 1977, pàg. 261 - 286 [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ Gallardo, José manuel Márquez; León, Moisés Ponce de; Espino, David M. Duque; Soldevila, Ignacio Pavón (en castellà) La minería protohistórica en Extremadura: el caso del estaño en el Cerro de San Cristóbal de Logrosán (Cáceres) / Protohistoric mining in the Extremadura: The case of tin in the Cerro de San Cristóbal de Logrosán (Cáceres).
- ↑ 12,0 12,1 Soldevila, Ignacio Pavón «La explotación tartésica de la casiterita entre los ríos Tajo y Guadiana: San Cristóbal de Logrosán (Cáceres)». Trabajos de Prehistoria, 01-01-2013. DOI: 10.3989/TP.2013.12104.
- ↑ https://centrodedocumentacion.laserena.org/documentos-ap/publicaciones/ACTAS-CONGRESO-MINERO.pdf
- ↑
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Argüelles, Patricia A. «La Romanización de la Comarca de las Villuercas, Cáceres». VII Encuentro de Arqueología del Suoreste Peninsular, 01-01-2015.
- ↑ 16,0 16,1 «Vestigios Romanos y Visigodos en Extremadura | Sitios Culturales» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ 17,0 17,1 «Enclaves militares de los Freires Truxillenses en las tierras de Trujillo – CHDE Trujillo» (en castellà), 01-10-2005. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/8279730.pdf
- ↑ María Dolores García Oliva «La repoblación en Extremadura: reflexiones sobre las aportaciones de la investigación en las últimas décadas» (en castellà). Studia Historica. Historia Medieval, 43, 1, 2025. Arxivat de l'original el 2025-06-14. ISSN: 2445-3595.
- ↑ «Historia - Ayuntamiento de Robledollano - Ayuntamiento de Robledollano». [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ 21,0 21,1 «Real Sociedad Española de Historia Natural». [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 «Mina Costanaza». [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «1792, mayo, 23. Aranjuez – Archivo y Biblioteca» (en castellà). [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Logrosán – Archivo y Biblioteca» (en castellà). [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Museo de Logrosán». [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ 26,0 26,1 26,2 «Las fosforitas de Logrosán y de Aldea Moret y proyectos de ferrocarril a Portugal por Trujillo y Cáceres – CHDE Trujillo» (en castellà), 25-08-2015. [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Villa Romana» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Mina Constanaza en Logrosán | Geositios Extremadura | Geoparque VIJ» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ «Cerro de San Cristóbal | Geositios de Extremadura | Geoparque VIJ» (en espanyol europeu). [Consulta: 1r desembre 2025].
- ↑ 30,0 30,1 «Aprender datos sobre Logrosán para niños» (en castellà). [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ 31,0 31,1 Pulido Nevado, Teresa; Jaraíz Cabanillas, Francisco Javier «Patrimonio industrial minero en la provincia de Cáceres, difusión e intervención didáctica para Primaria» (en castellà). Revista de Investigación en Didáctica de las Ciencias Sociales. Los patrimonios desde la perspectiva del conflicto. Asociación Universitaria de Profesores de Didáctica de las Ciencias Sociales (AUPDCS) [Càceres], núm. 12, 29-03-2023, pàg. 121-141. DOI: 2531-0968 [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 «LOGROSÁN EN CIFRAS. El pueblo ya tiene menos de 2000 habitantes» (en castellà), 05-01-2020. [Consulta: 10 desembre 2025].
- ↑ Fuentes Hinojosa, Alejandra Andrea Diagnóstico de las políticas alimentarias locales desarrolladas en municipios del medio rural del Estado español: Allariz, Almócita, Cuevas del Becerro, Deba y Orduña., Setembre 2022.