Lorius
 Cotorra tricolor  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Psittaciformes |
| Família | Psittacidae |
| Subfamília | Loriinae |
| Gènere | Lorius Vigors, 1825 |
.svg){kind=icon}
Lorius és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids. Les espècies que conté aquest gènere es distribueixen des de les Moluques d'Indonèsia fins a les Illes Salomó passant per Nova Guinea. Tenen un plomatge vermell característic amb diferents quantitats de blau (i en alguns grocs i blancs), ales verdes i, en totes les espècies menys una, una corona negra. El bec és carbassa i els peus grisos. Amb una longitud de fins a 25 a 30 cm i un pes mitjà de 132 a 190 g, els membres d'aquest gènere solen ser els més grosos que els de la subfamília Loriinae.[1][2]
Taxonomia
[modifica]El gènere Lorius va ser introduït l'any 1825 pel zoòleg irlandès Nicholas Aylward Vigors amb el lori damisel·la com a espècie tipus.[3] La paraula lori prové del malai «lūri», un nom utilitzat per a diverses espècies de lloros de colors.[4] La paraula va ser usada per l'escriptor holandès Johan Nieuhof el 1682 en un llibre que descrivia els seus viatges a les Índies Orientals.[5] En l'ortografia anglosaxona "laurey" va ser usada pel naturalista anglès Eleazar Albin el 1731 per a una espècie de lloro del Brasil,[6] i després el 1751 el naturalista anglès George Edwards va usar l'ortografia "lory" quan va introduir noms per a cinc espècies de lloro de les Índies Orientals al quart volum de la seva Història natural dels ocells poc comuns. Edwards va acreditar a Nieuhof el nom.[7] A Catalunya se'ls coneixen com a “lori”.[8]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per 6 espècies:[9]
- lori de clatell blanc (Lorius albidinucha).
- lori de collar groc (Lorius chlorocercus).
- lori damisel·la (Lorius domicella).
- lori cridaner (Lorius garrulus).
- lori de ventre morat (Lorius hypoinochrous).
- lori tricolor (Lorius lory).
Referències
[modifica]- ↑ Dunning, John B. CRC handbook of avian body masses. 2a. ed.. Boca Raton: CRC Press, 2008, p. 140. ISBN 978-1-4200-6444-5.
- ↑ Bates, H. J; Busenbark, R. L., & Vriends, M. M. Parrots and related bird. TFH Publications, 1978. ISBN 978-0876669679.
- ↑ Vigors, Nicholas Aylward. On the arrangement of the genera of birds. v.2. Londres: W. Phillips, 1825, p. 391–405 [400].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 231. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ Nieuhof, Johan. Joan Nieuhofs Zee en lant-reize, door verscheide gewesten van Oostindien,: behelzende veele zeltzaame en wonderlijke voorvallen en geschiedenissen. Beneffens een beschrijving van lantschappen, steden, dieren, gewassen, draghten, zeden en godsdienst der inwoonders: en inzonderheit een wijtloopig verhael der stad Batavia, verciert doorgaens met verscheide koopere platen (en neerlandès). voor de weduwe van Jacob van Meurs, #op de Keizers-gracht#, 1682, p. 287.
- ↑ Albin, Eleazar. A natural history of birds : illustrated with a hundred and one copper plates, curiously engraven from the life. v.1. Londres: Imprès per l'autor i distribuït per William Innys, 1731, p. 13, làmina 13.
- ↑ Edwards, George. A natural history of uncommon birds. Part III & IV. Londres: Imprès per l'autor al College of Physicians in Warwick-Lane, 1743, p. 170–174.
- ↑ «Lorius». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 18 gener 2025].(català)
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Parrots, cockatoos – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 18 gener 2025].
