Los ojos perdidos
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Rafael García Serrano  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Jaime Perez Cubero |
| Producció | Eduardo Manzanos Brochero |
| Guió | Rafael García Serrano |
| Música | Antón García Abril |
| Dissenyador de so | Enrique Molinero Rey |
| Fotografia | Eloy Mella Julio Ortas |
| Muntatge | Antonio Gimeno |
| Productora | Estela Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | 13 febrer 1966 |
| Durada | 85 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema bèl·lic |
    | |
Los ojos perdidos és una pel·lícula espanyola de drama bèl·lic del 1966 en blanc i negre escrita i dirigida per Rafael García Serrano, amb el guió basat en la seva novel·la del mateix nom i descriu una història d'amor en el bàndol franquista de la guerra civil espanyola.[1]
Sinopsi[modifica]
L'abril de 1937, en plena guerra civil espanyola Margarita Sanz, filla del cap d'una fàbrica de municions rep una carta del seu estimat Luis, on recorda com es van conèixer a Sant Sebastià quan ell es trobava de pas cap el front del nord per lluitar en el bàndol franquista com a alferes provisional malgrat que el seu pare és un oficial lleial a la república. En les poques hores que van passar junts es van enamorar i van fer plans pel futur, malgrat la incertesa del conflicte.
Repartiment[modifica]
- Jesús Aristu... Luis Valle
- Dyanik Zurakowska ... Margarita Sanz
- Manuel Zarzo ... Leoncio
- Manuel Tejada ... Pablo
- Bárbara Teyde ... Consuelo
- Ángela Rhu ... Carmela
Premis[modifica]
Als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1966 va rebre el premi especial de 220.000 pessetes a la millor pel·lícula i el premi al millor guió.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Los ojos perdidos a estelafilms.com
- ↑ Félix Martialay El cine español durante el franquismo, p. 162-166