Louisa Garrett Anderson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1873 Aldeburgh (Anglaterra) |
| Mort | 15 novembre 1943 (70 anys) Brighton (Anglaterra) |
| Dades personals | |
| Formació | London School of Medicine for Women St Leonards School |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa, escriptora, biògrafa, cirurgiana, suffragette |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Pares | James George Skelton Anderson (en)  i Elizabeth Garrett Anderson |
| Germans | Alan Garrett Anderson |
| Parents | Millicent Fawcett () |
Premis | |
 | |
Louisa Garrett Anderson (28 de juliol del 1873 - 15 de novembre del 1943) fou una metgessa i una suffragette, membre de la Unió Social i Política de les Dones (WSPU), fundada al Regne Unit el 1903 per Emmeline Pankhurst.
Era filla d'Elizabeth Garrett Anderson, reconeguda pionera metgessa. La seua tia Millicent Fawcett també era sufragista. Louisa Anderson fou cirurgiana en cap de l'Hospital de Dones (WHC) i membre de la Societat Reial de Medicina.
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Fou una de les tres filles de James George Skelton Anderson, de la Companyia de Navegació Peninsular i Oriental, i d'Elizabeth Garrett Anderson, la primera dona anglesa metgessa, i cofundadora de l'Escola de Medicina per a Dones de Londres.
Estudià en l'escola St Leonards de St. Andrews, i en l'Escola de Medicina per a Dones de l'Hospital Royal Free, on treballà.[1]
Sufragista[modifica]
El 1912, la condemnaren a sis setmanes de treballs forçats, més tard reduïts a quatre setmanes, per trencar una finestra amb una rajola.[2] Va escriure molts articles mèdics i la biografia de sa mare el 1939.
Primera Guerra Mundial[modifica]
En la Primera Guerra Mundial treballà a l'estat francés en el Cos Hospital de Dones creat per ella i la seua amiga, també metgessa, Flora Murray. Juntes, van establir dos hospitals militars per a l'exèrcit francés a París i Wimereux. Els seus propòsits al principi van ser denegats per l'exèrcit britànic, però al 1915, el War Officeles oferí unes instal·lacions al centre de Londres per a un hospital.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «BBC - History - Elizabeth Garrett Anderson» (en anglés). [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ GEDDES, JENNIAN F «Deeds and Words in the Suffrage Military Hospital in Endell Street». Medical History, 51, 1, 01-01-2007, pàg. 79–98. ISSN: 0025-7273. PMC: 1712367. PMID: 17200698.
- ↑ «An operation for appendicitis at the Military Hospital, Endell Street, London. Chalk drawing by Francis Dodd, 1920.» (en anglés). [Consulta: 11 octubre 2023].