Vés al contingut

Lucina Hagman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLucina Hagman

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1853 Modifica el valor a Wikidata
Kälviä (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Hietaniemi Modifica el valor a Wikidata
Diputada al Parlament de Finlàndia
4 abril 1917 – 31 octubre 1917
Circumscripció electoral: Circumscripció de Satakunta

Diputada al Parlament de Finlàndia
22 maig 1907 – 31 juliol 1908

Circumscripció electoral: Häme (en) Tradueix

Activitat
Lloc de treball Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, professora, escriptora, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Jove Finlandès Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Lucina Hagman (Kälviä, 5 de juny de 1853 - Hèlsinki, 6 de setembre de 1946) fou una feminista finlandesa, primera primera ministra del món, elegida el 1907 en les eleccions parlamentàries finlandeses.[1]

Biografia

[modifica]

Hagman era filla del mestre policial rural de Kälviä Nils Johan Erik Hagman, i de Margareta Sofia Nordman.

Era germana de l'educadora Sofia Hagman i de l'escriptor Tycho Hagman. Treballà com a professora i Jean Sibelius podria ser l'alumne més famós que va estudiar a la seua escola.[2] Lucina fou una activista feminista en el Parlament, del 1907 al 1917.

De 200 diputats triats al 1907 19 eren dones: Lucina Hagman, Miina Sillanpää, Anni Huotari, Hilja Pärssinen, Hedvig Gebhard, Anada Aalle, Mimmi Kanervo, Eveliina Ala-Kulju, Hilda Käkikoski, Liisi Kivioja, Sandra Lehtinen, Dagmar Neovius, Maria Raunio, Alexandra Gripenberg, Ida Vemmelpuu, Maria Laine, Jenny Nuotio i Hilma Räsänen.[3]

Hagman fundà l'organització Martha, i fou la primera delegada de la Unioni, La Lliga de Feministes finlandeses, a més a més de ser una activista en el moviment pacifista.[4][5] També escrigué una biografia sobre Fredrika Bremer.[6]

Referències

[modifica]
  1. Selected Articles on Woman Suffrage. H.W. Wilson, 1910, p. 113. 
  2. Andrew Barnett. Sibelius. Yale University Press, 2007, p. 5. ISBN 978-0-300-11159-0. 
  3. /«Suomalainen Naisliitto - Historia» (en finès). www.naisliittohelsinki.fi. [Consulta: 18 gener 2020].
  4. «Great Women from the Teacher Seminary». [Consulta: 3 juny 2023].
  5. Peter Brock; Thomas Paul Socknat. Challenge to Mars: Essays on Pacifism from 1918 to 1945. University of Toronto Press, 1999, p. 46–. ISBN 978-0-8020-4371-9. 
  6. Päivi Lappalainen; Lea Rojola. Women's voices: female authors and feminist criticism in the Finnish literary tradition. Finnish Literature Society, 2007, p. 8. ISBN 978-951-746-760-5.