Luigi Facta

De Viquipèdia
Infotaula de personaLuigi Facta
Luigi Facta photo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 setembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Pineròl (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Pineròl (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Primer Ministre del Regne d'Itàlia
26 febrer 1922 – 31 octubre 1922
← Ivanoe BonomiBenito Mussolini →
Ministre de l'Interior del Regne d'Itàlia
26 febrer 1922 – 1r agost 1922
← Ivanoe BonomiPaolino Taddei →
Minister of Reconstruction of the Lands Liberated From the Enemy (en) Tradueix
26 febrer 1922 – 15 març 1922
← Giovanni RaineriMaggiorino Ferraris →
Diputat del Regne d'Itàlia
11 juny 1921 – 25 gener 1924
Ministre d'Hisenda del Regne d'Itàlia
10 agost 1920 – 4 juliol 1921
← Francesco TedescoMarcello Soleri →
Diputat del Regne d'Itàlia
1r desembre 1919 – 7 abril 1921
Ministre de justícia del Regne d'Itàlia
17 gener 1919 – 23 juny 1919
← Ettore SacchiLodovico Mortara →
Diputat del Regne d'Itàlia
27 novembre 1913 – 29 setembre 1919
Ministre d'Hisenda del Regne d'Itàlia
31 març 1910 – 21 març 1914
← Enrico ArlottaLuigi Rava →
Diputat del Regne d'Itàlia
24 març 1909 – 29 setembre 1913
Diputat del Regne d'Itàlia
30 novembre 1904 – 8 febrer 1909
Diputat del Regne d'Itàlia
16 juny 1900 – 18 octubre 1904
Diputat del Regne d'Itàlia
5 abril 1897 – 17 maig 1900
Diputat del Regne d'Itàlia
10 juny 1895 – 2 març 1897
Diputat del Regne d'Itàlia
23 novembre 1892 – 8 maig 1895
Senador del Regne d'Itàlia
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitDreta Històrica
Partit Liberal Italià Modifica el valor a Wikidata

Luigi Facta (1861 - 1930) va ser un periodista i polític italià, darrer Primer Ministre d'Itàlia abans de Benito Mussolini.[1]

Biografia[modifica]

Nascut a Pinerolo, al Piemont, va estudiar dret i va exercir el periodisme; el 1892 va ser elegit diputat pel Partit Liberal, ocupant diverses carteres ministerials i defensant la neutralitat italiana en la primera guerra mundial, però després va defensar la col·laboració amb els aliats. La crisi deslligada per la guerra va desestabilitzar al govern fins al punt que Facta no va ser capaç d'arribar a un acord amb la resta de forces polítiques. La marxa sobre Roma en 1922 dels feixistes va acabar per destruir al govern, Facta no va poder reaccionar i el Rei va encarregar govern a Mussolini. Va ser, doncs, un dels responsables de la capitulació de la Itàlia liberal.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Carsten, Francis L. The rise of fascism. 2nd ed., 1st paperback printing.. Berkeley: University of California Press, 1982, p. 62. ISBN 9780520046436.