Luisa Recabarren de Marín

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuisa Recabarren de Marín
Biografia
Naixement1777 Modifica el valor a Wikidata
Mort1851 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)

Luisa Recabarren Aguirre (La Serena, 1777-Santiago de Xile, 24 de febrer de 1839), coneguda com Luisa Recabarren de Marín, va ser una heroïna de la independència de Xile. Dona intel·lectual i il·lustrada, va ser amfitriona de reunions al seu saló, amb l'assistència dels principals cabdills de la revolució de 1810.

Va néixer a La Serena el 1777. Era filla de Francisco de Paula Recabarren Pardo de Figueroa i de Josefa Aguirre Argandoña. Va quedar orfe el 1785 i va passar a custòdia dels seus oncles, Estanislao Recabarren, degà de la catedral de Santiago, i de Juana Recabarren, els quals van procurar donar-li una acurada educació de tradició cristiana. A més, la formació de Recabarren va completar-se gràcies a l'ambient en què va viure, atès que casa seva habitualment acollida sacerdots i homes de lletres distingits.[1] El 1796 va casar-se amb el doctor en lleis José Gaspar Marín, un notable advocat i descendent d'una família de Coquimbo.[2][1]

Va esdevenir amfitriona d'un saló on es feien reunions amb importants membres de la causa independentista xilena, que van tractar l'assumpte i van preparar estratègies a les tertúlies i seria el germen del moviment revolucionari de 1810.[2][3] Per exemple, van participar-hi Camilo Henríquez i Juan Mackenna. Els relats històrics sostenen que Recabarren sovint era present a les converses i tothom s'escoltava els seus consells.[2] Val a dir que era una dona cultivada, versada en història, literatura, filosifia i religiós, també era coneixedora de diversos idiomes, especialment el francès.[4][1] Hom afirma era brillant i polèmica conversant i discutia amb molt de criteri sobre qualsevol tema, fos social, polític o religiós. Per si sola va ocupar-se durant molts anys de l'educació dels seus fills; tots ells van ser persones destacades a Xile, com l'escriptor i filòsof Vicente Marín, l'orador Francisco Marín i la poetessa Marcedes Marín.[4]

El seu espòs també es va involucrar-se en la lluita i va veure's força a exiliar-se a Mendoza el 1814 per la conquesta de Santiago per part de les tropes reialistes.[1] Recabarren va ocupar-se dels negocis familiars i dels seus fills,[2][1] però finalment va trobar-se amb una total absència de recursos a causa de la confiscació dels seus béns per part de les autoritats colonials.[4] Des d'aquell moment ella i el seu espòs van intercanviar notícies sobre els fets que passaven a una banda i l'altra dels Andes; els missatges que rebia de l'Argentina els feia circular per Xile i eren llegits als convidats de les seves tertúlies per informar de la situació.[1][2]

El 1817, els espanyols van interceptar una carta on es parlava de Recabarren com una persona que tenia coneixement d'una carta de José de San Martín i que tenia la clau per desxifrar els noms que contenia. Per aquesta raó, el governador Casimiro Marcó del Pont la va fer empresonar el 4 de gener tancant-la al convent de monges agustines. Va estar poc temps detinguda, perquè el 12 de febrer de 1817 l'exèrcit dels Andes va reconquerir Santiago, després de la victòria de Chacabuco.[4][1][2]

Vídua des de 1839,[1] va morir a Santiago de Xile el 1851.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Figueroa, Pedro Pablo. Diccionario biográfico nacional (1550-1891) (en castellà). Santiago de Xile: Imprenta de "El Correo", 1891. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Luisa Recarren de Marín» (en castellà). memoriachilena. Biblioteca Nacional de Xile. [Consulta: 13 març 2021].
  3. Allende, Isabel. «Chilenas del Bicentenario» (en castellà). Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 13 març 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Grez, Vicente. Las mujeres de la independencia (en castellà). Santiago de Xile: Imprenta Gutenberg, 1878, p. 31-36.