Lulu (Kuhlau)
| Forma musical | òpera  |
|---|---|
| Compositor | Friedrich Kuhlau |
| Llibretista | Carl Christian Frederik Güntelberg |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | danès |
| Basat en | Lulu, oder die Zauberflöte de Christoph Martin Wieland |
| Catalogació | op. 65 |
| Estrena | |
| Estrena | 29 d'octubre de 1824 |
| Escenari | Teatre Königliches de Copenhaguen, |
 | |
Lulu, op. 65, és una òpera en tres actes composta per Friedrich Kuhlau sobre un llibret en danès de Carl Christian Frederik Güntelberg , basat en Lulu, oder die Zauberflöte de Christoph Martin Wieland. S'estrenà al Teatre Königliches de Copenhaguen el 29 d'octubre de 1824.[1]
Origen i context[modifica]
La meitat de la considerable producció de Kuhlau (els seus números d'obra arriben a 127) és per a piano, i també va contribuir prolíficament al repertori de flauta. A Dinamarca la seva música vocal es veu enfosquida per la del seu contemporani, Weyse. No obstant això, Kuhlau va fer una important contribució a l'òpera o, més particularment, singspiel, encara que des que va abandonar Alemanya el 1810 quan tenia 24 anys per establir-se a Copenhaguen, potser caldria dir, syngespiel. Per al llibret, Kuhlau es va fixar en un poeta danès poc conegut, l'adaptació de Guntelberg de la Lulu, oder die Zauberflöte, de Christoph Martin Wieland, i per tant no hi ha cap possibilitat de confondre amb les versions que porten el mateix nom d'Alban Berg o Mozart.[2]
Lulu és del 1824 i per tant precedeix a El turó de les fades (Elverhøi) pel qual Kuhlau és probablement sobretot recordat com a compositor d'òpera. Les dues òperes van obtenir èxits de la mateixa manera que El castell dels lladres (Roverborgen), encara que altres, incloent L'arpa màgica (Trylleharpen, 1817) i la curiosament anomenada Trilling-bodrene de Damasc (Trilling-bodrene fra Damask, 1830) van ser fracassos.[2]
El llibret de Güntelbergs va ser ofert primer a Weyse, però va declinar l'oferta. Per Kuhlau, la tasca significava una interrupció del seu treball normal, i per tant una pèrdua d'ingressos dels editors. En una petició al rei li demanava una ampliació dels seus honoraris de 300 a 600 rigsdaler, "perquè la composició difícilment tindrà èxit si em veig obligat a bregar amb amargues dificultats financeres al mateix temps". Pel que sabem, la sol·licitud va ser acceptada, però al final Kuhlau va perdre diners en prendre a la feina, i va haver de pagar una traducció del llibret en alemany de la seva butxaca.[3]
Després de l'estrena de Lulu, el públic es va dividir en els partidaris de Kuhlau i els de Weyse (l'òpera de Weyse Floribella es va estrenar a la mateixa època). Kuhlau va ser acusat pel seu col·lega de jugar el joc de Rossini -irònicament, perquè el mateix Kuhlau només uns anys abans havia comentat que Rossini "s'havia deixat anar en l'esperit impur i maligne".[3]