Vés al contingut

Lunar 100

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L14 - Sinus Iridum

El Lunar 100 ( L100) és una llista de les cent regions més interessants a observar de la Lluna. Aquest llistat d'objectes lunars el va descriure Charles A. Wood en l'article 'The Lunar 100'[1] de la revista Sky&Telescope d'Abril del 2004.

Amb tot plegat el que pretenia Wood era dotar els aficionats a l'astronomia amb un llistat d'objectes similar al Catàleg de Messier, però d'un objecte d'observació més proper que els objectes del cel profund, la Lluna.

Els objectes a observar són cràters, mars, falles, muntanyes... i estan ordenats per ordre de dificultat d'obtenció. L'L1 és la Lluna, l'L2 és la llum cendrosa, l'L3 és el contrast entre el color fosc dels mars i les parts altes més clares.[2] A a partir de l'L4 ens trobem amb accidents lunars concrets com el Cràter Tycho (L6 Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine.),[3] la falla Vallis Schröter (L17 Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine.),[3] els Monts Leibnitz (L96 Arxivat 2013-06-08 a Wayback Machine.).[3] Fins a arribar al L100 que són els remolins del Mar Marginis.[4]


L Objecte Descripció Latitud (º) Longitud (º) Mida (Km)
L1 Lluna La Lluna sencera 3.476
L2 Llum cendrosa La llum del Sol reflectida per la Terra
L3 Dicotomia Mars/Elevacions El contrast entre el color fosc dels mars i les parts altes més clares
L4 Montes Apenninus El sistema muntanyós que es troba al sud-oest del Mar Imbrium 18,9 N 3,7 O 70
L5 Copernicus L'Arquetip de cràter complex 9,7 N 20,1 O 93
L6 Tycho Gran cràter i sistema de raigs d'impacte 43,4 S 11,1 O 85
L7 Rupes Altai Escarpa a la vora del Mare Nectaris 24,3 S 22,6 E 425
L8 Theòfil, Ciril, Caterina Seqüència de cràters que il·lustren etapes de degradació 13,2 S 24,0 E
L9 Clavius Cràter amb paret exterior petita en relació a la seva mida 58,8 S 14,1 W 225
L10 Mare Crisium Mar contingut en una gran conca circular 18,0 N 59,0 E 540
L11 Aristarc (cràter) Cràter molt brillant amb bandes fosques a les seves parets 23,7 N 47,4 W 40
L12 Proclus Raigs d'impacte oblics 16,1 N 46,8 E 28
L13 Gassendi Cràter amb el terra fracturat 17,6 S 40,1 W 101
L14 Sinus Iridum Gran cràter al que li falta una vora 45,0 N 32,0 W 260
L15 Rupes Recta El millor exemple de paret lunar 21,8 S 7,8W 110
L16 Petavius Cràter amb el fons elevat i fracturat 25,1 S 60,4 E 177
L17 Vallis Schröteri Gran esquerda sinuosa 26,2 N 50,8 W 168
L18 Vores fosques del Mare Serenitatis Diferents àrees del mar de diferent composició 17,8 N 23,0 E
L19 Vallis Alpes Esquerda lunar 49,0 N 3,0 E 165
L20 Posidonius Cràter amb el terra fracturat 31,8 N 29,9 E 95
L21 Fracastorius Cràter amb el terra enfonsat i fracturat 21,5 S 33,2 E 124
L22 Aristarchus Plateau Misteriosa regió elevada sota un mant piroclàstic 26.0 N 51,0 W 150
L23 Mons Pico Fragment aïllat de l'anell de Imbrium 45,7 N 8,9 W 25
L24 Rima Hyginus Esquerda que conté foses d'enfonsament sense vores 7,4 N 7,8 E 220
L25 Messier & Messier A Parell d'impactes de rebot oblic 1,9 S 47,6 E 11
L26 Mare Frigoris Mar arquejat d'origen incert 56,0 N 1,4 E 1600
L27 Arquimedes Gran cràter sense pic central 29,7 N 4,0 W 83
L28 Hiparc (cràter) First drawing of a single crater 5,5 S 4,8 E 150
L29 Rima Ariadaeus Esquerda llarga i lineal 6,4 N 14,0 E 250
L30 Schiller Possible Possible impacte oblic 51,9 S 39,0 W 180
L31 Taruntius Cràter jove amb el terra fracturat 5,6 N 4,65 E 56
L32 Arago Alpha & Beta Elevacions volcàniques 6,2 N 21,4 E 26
L33 Serpentine Ridge Segment de l'anell interior d'una conca 27,3 N 25,3 E 155
L34 Lacus Mortis Cràter estrany amb esquerda i cresta 45,0 N 27,2 E 152
L35 Rimae Triesnecker Família d'esquerdes 4,3 N 4,6 E 215
L36 Badia Grimaldi Conca petita amb doble anell 5,5 S 68,3 W 440
L37 Bailly Conca que gairebé no es discerneix 66,5 S 69,1 W 303
L38 Sabine & Ritter Possible impactes bessons 1,7 N 19,7 E 30
L39 Schickard Raigs d'ejecció al terra oriental del cràter 44,3 S 55,3 W 227
L40 Rima Janssen Exemple rar d'esquerda a les terres altes 45,4 S 39,.3 E 190
L41 Raig de Bessel Raig d'origen indeterminat al costat de Bessel 21,8 N 17,9 E
L42 Domes Marius Complexe de cúpules i turons d'origen volcànic 12,5 N 54,0 O 125
L43 Wargentin Cràter ple fins a la vora amb lava o ejeccions 49,6 S 60,2 O 84
L44 Mersenius Cràter de planta convexa tallada per cràters secundaris 21,5 S 49,2 O 84
L45 Maurolycus Regió saturada de cràters 42,0 S 14,0 E 114
L46 Pic central de Regiomontanus Pic de possible origen volcànic 28,0 S 0,6 O 124
L47 Taques fosques d'Alphonsus Zones fosques degudes a erupcions al terra del cràter 13,7 S 3,2 O 119
L48 Regió Cauchy Falles, rimes i cúpules 10,5 N 38,0 E 130
L49 Gruithuisen Delta i Gamma Cúpules volcàniques formades per lava viscosa 36,3 N 40,0 O 20
L50 Planes de Cayley Suaus i lleugeres planes d'origen incert 4,0 N 15,1 E 14
L51 Cadena muntanyosa de Davy Resultat d'impactes de fragments d'un cometa 11,1 S 6,6 O 50
L52 Crüger Possible caldera volcànica 16,7 S 66,8 O 45
L53 Lamont Possible mar enterrat 4,4 N 23,7 E 106
L54 Rimae Hippalus Rimes concèntriques al Mare Humorum 24,5 S 29,0 O 240
L55 Baco Sòl del cràter inusualment llis i planes del voltant 51,0 S 19,1 E 69
L56 Mare Australe Antiga conca parcialment inundada 49,8 S 84,5 E 880
L57 Reiner Gamma Remolí conspicu i anomalia magnètica 7,7 N 59,2 O 70
L58 Vallis Rheita Vall formada per una cadena de cràters superposats 42,5 S 51,5 E 68
L59 Conca de Schiller-Zucchius Conca molt degradada poc visible 56,0 S 45,0 O 335
L60 Dome Kies Pi Cúpula volcànica 26,9 S 24,2 O 45
L61 Mösting A Cràter simple prop del centre de la cara que veiem de la Lluna 3,2 S 5,2 W 13
L62 Rümker Gran elevació volcànica 40,8 N 58,1 W 70
L63 Escultura Imbrium Conques de Boscovich, Julius Caesar i els seus voltants coberts d'ejeccions 11,0 N 12,0 E
L64 Descartes Lloc d'aterratge de l'Apollo 16; Suposada regió volcànica de les terres altes. 11,7 S 15,7 E 48
L65 Hortensius domes Camp de cúpules al nord d'Hortensius 7,6 N 27,9 W 10
L66 Rima Hadley Canal de lava prop del lloc d'aterratge de l'Apolo 15 25,0 N 3,0 E
L67 Formació Fra Mauro Lloc d'aterratge de l'Apolo 14 a l'ejecció de Imbrium 3,6 S 17,5 W
L68 Flamsteed P Proposta de cràter volcànic jove i lloc d'aterratge del Surveyor 1 3,0 S 44,0 W 112
L69 Cràters secundaris de Copernicus Raigs i petits cràters prop de Pytheas 19,6 N 19,1 W 4
L70 Mare Humboldtianum Conca d'impacte amb diversos anells 57,0 N 80,0 E 650
L71 Mant fosc de Sulpicius Gallus Erupcions de cendre al nord-oest del cràter 19,6 N 11,6 E 12
L72 Cràters d'halo fosc d'Atlas Cavitats volcàniques explosives al terra de Atlas 46,7 N 44,4 E 87
L73 Mare Smythii basin Mar de difícil observació 2,0 S 87,0 E 740
L74 Copernicus H Cràter d'impacte amb halo fosc 6,9 N 18,3 W 5
L75 Ptolemaeus B Depressió al terra de Ptolemaeus 8,0 S 0,8 W 16
L76 W. Bond Gran cràter degradat per l'ejecció d'Imbrium 65,3 N 3,7 E 158
L77 Rimae Sirsalis Rimes radials procedents de la conca de Procellarum 15,7 S 61,7 W 425
L78 Lambert R Cràter 'fantasma' ensorrat 23,8 N 20,6 W 54
L79 Sinus Aestuum Mant fosc de depòsits volcànics 12,0 N 3,5 W 90
L80 Conca Orientale La més jove conca d'impacte 19,0 S 95,0 W 930
L81 Hesiodus A Cràter concèntric 30,1 S 17,0 W 15
L82 Linné Cràter petit que es va pensar que havia desaparegut 27,7 N 11,8 E 2,4
L83 Petits cràter de Plató Forats de cràter al límit de la detecció 51,6 N 9,4 W 101
L84 Pitatus Cràter amb rimes concèntriques 29,8 S 13,5 W 97
L85 Raigs Langrenus Sistema de raigs antics 8,9 S 60,9 E 132
L86 Rimae Prinz Sistema de rimes a prop del cràter Prinz 27,0 N 43,0 W 46
L87 Humboldt Cràter amb un pic central i taques fosques 27,0 S 80,9 E 207
L88 Peary Cràter polar díficil d'observar 88,6 N 33,0 E 74
L89 Domo Valentine Edifici volcànic 30,5 N 10,1 E 30
L90 Armstrong, Aldrin & Collins Petits cràters a prop d'on va a terrar l'Apol·lo 11 1,3 N 23,7 E 3
L91 Rimae De Gasparis Àrea amb moltes rimes 25,9 S 50,7 W 30
L92 Vallis Gylden Part de l'esculptura radial de Imbrium 5,1 S 0.7 E 47
L93 Raigs de Dionysius Raigs poc usuals, rars i foscos 2,8 N 17,3 E 18
L94 Drygalski Gran regió de cràters del Pol Sud 79,3 S 84,9 W 162
L95 Conca Procellarum La conca més gran de la Lluna ? 23,0 N 15,0 W 3200
L96 Monts Leibnitz Vora de la conca del Pol Sud Aitken 85,0 S 30,0 E
L97 Vallis Inghirami Conca d'ejecció d'Orientale 44,0 S 73,0 W 140
L98 Flux de lava de Imbrium Vores del flux de lava del Mare Imbrium 32,8 N 22,0 W
L99 Ina Caldera volcànica jove amb forma de D 18,6 N 5,3 E 3
L100 Remolins Mare Marginis Possible camp de depòsits magnètics 18,5 N 88,0 E

Taula[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Lunar 100[Enllaç no actiu] Space&Telescope, Charles A. Wood
  2. Bitácora de Galileo
  3. 3,0 3,1 3,2 Lunar 100 - GAT, Grup d'Astronomia de Tiana
  4. Lunar 100[Enllaç no actiu] - Astrospider.