Luxeuil

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Infotaula edificiSaint-Pierre-et-Saint-Paul
	Claustre
Dades
Tipus	Monestir i comunitat religiosa
Construcció	segle VI
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativa	Luxeuil-les-Bains (França)
Lloc	14, rue Victor-Genoux
	47° 48′ 59″ N, 6° 22′ 53″ E / 47.8164°N,6.3814°E
Format per	abbatial palace (en) ; St. Peter's Basilica (en)
Monument històric catalogat
Data	15 gener 1980
Identificador	PA00102201
Monument històric inventariat
Data	29 novembre 1934
Identificador	PA00102201
Monument històric catalogat
Data	1875
Identificador	PA00102201
Monument històric catalogat
Data	1846
Identificador	PA00102201
Monument seleccionat per la missió d'identificació del patrimoni immobiliari en perill (2024)
Monument històric catalogat
	abbatial palace
Data	15 gener 1980
Identificador	PA00102201
Monument històric inventariat
	abbatial palace
Data	29 novembre 1934
Identificador	PA00102201
Monument històric catalogat
	abbatial palace
Data	1875
Identificador	PA00102201
Monument històric catalogat
	abbatial palace
Data	1846
Identificador	PA00102201
	;
Monument històric catalogat
	St. Peter's Basilica
Data	15 gener 1980
Identificador	PA00102201
Monument històric inventariat
	St. Peter's Basilica
Data	29 novembre 1934
Identificador	PA00102201
Monument històric catalogat
	St. Peter's Basilica
Data	1875
Identificador	PA00102201
Monument històric catalogat
	St. Peter's Basilica
Data	1846
Identificador	PA00102201
Activitat
Diòcesi	arquebisbat de Besançon
Religió	catolicisme

Luxeuil o més formalment Saint-Pierre-et-Saint-Paul, és un monestir a Luxeuil-les-Bains, al sud-est dels Vosges. Fundat l'any 590^[1] per Sant Columbà, cosa que va permetre que Luxovium, una important ciutat en època romana però abandonada perquè estava completament en ruïnes per les invasions bàrbares, revisqués. Els sarraïns la saquejaren el 732, però Carlemany la feu reconstruir i la regla de Sant Benet substituí la de Sant Columbà.

Aquesta abadia era coneguda pel seu scriptorium, actiu des de mitjans del s. VII, i probablement el bressol de la primera escriptura cal·ligràfica en minúscules, l'"escriptura Luxeuil" merovíngia amb ornamentació marginal manllevada de la gramàtica decorativa d'Irlanda, derivada de la cursiva romana. Un dels seus manuscrits més famosos és el Leccionari de Luxeuil, compost a finals del s. VII).

L'abadia està parcialment catalogada (el 1846, 1875 i 1980) : església de Saint-Pierre, claustre, etc.) i parcialment catalogada el 1934 (la capella al s. XIX) com a monument històric.^[2]

Fundació a l'alta edat mitjana

El monestir va ser fundat entorn els anys 585–590 pel missioner irlandès Sant Columbà. Columbà i els seus deixebles havien construït primer dependències al lloc anomenat Annegray, avui dia al municipi de La Voivre. Cercant un lloc més adequat per a l'establiment permanent de la seva comunitat, Columbà elegí les ruïnes d'un burg gal·loromà Luxovium, a 12 km de distància, les fortificacions del qual encara eren visibles. Aquesta petita ciutat, assolada per Àtila l'any 451, havia estat engolida enmig de boscos que, durant un segle, havien cobert el lloc, però al fons d'una vall, els banys termals (“construït amb una cura poc usual” segons Jonàs de Bobbio, el primer biògraf de Columbà) encara estaven dempeus: aquest record es conserva en el nom de la ciutat, Luxeuil-les-Bains. Jonàs de Bobbio fa una descripció precisa de l'edifici : Allà, estàtues de pedra, que els pagans adoraven segons la seva miserable creença, s'alçaven enmig de la vegetació.^[3] Gràcies a les donacions d'un dignatari de la cort de Khildebert II, els monjos construïren una abadia cristiana sobre aquelles ruïnes, desafiant les anteriors creences paganes.^[4]

Sota l'impuls intel·lectual i espiritual dels monjos irlandesos, l'abadia de Luxeuil, dedicada a Sant Pere, ràpidament esdevingué un dels monestirs més importants i dinàmics de tota la Gàl·lia. La comunitat era tan nombrosa que, amb els cors capaços de prendre el relleu els uns dels altres per al servei, la laus perennis, importada a Luxeuil des del monestir d'Agaunum, ressonava dia i nit.

Tot i que la majoria dels primers ritus observats a Luxeuil derivaven de les tradicions monàstiques celtes, tant si eren obra de Columbà com si no, gradualment es substituïren per la més formal regla de sant Benet. Aquesta obediència, que després s'imposà arreu de l'occident cristià, establia normes precises sobre com triar l'abat, les relacions de l'abat amb els monjos de la comunitat, així com les diferents responsabilitats que es podien delegar als monjos als monestirs. L'any 603 un sínode va acusar Columbà de celebrar la Pasqua segons el calendari litúrgic celta; en realitat, és probable que fos la seva severitat i la naturalesa inflexible del govern que havia imposat el que li va valer una citació per comparèixer davant del rei dels burgundis.

Columbà fou desterrat de Luxeuil per ordres de Teodoric II i la reina vídua Brunequilda. El seu successor com a cap de l'abadia va ser Eustaci de Luxeuil, director del seminari, una escola que es va fer famosa sota la direcció del mateix Eustaci i després del seu successor Saint Gaubert. La influència de l'escola, així com l'autoritat moral de l'abadia de Luxeuil, en gran manera contribuïren a la conversió dels burgundis. Luxeuil envià tres delegacions : una cap a unes ruïnes que hi havia a Bobbio, entre Milà i Gènova, on Columbà es postulà com a nou abat ; els altres dos a Saint-Valery-sur-Somme i Remiremont. Entre els religiosos que freqüentaven l'abadia de Luxeuil, convé esmentar Conó, abat de Lérins, que hi va anar per preparar la reforma del seu monestir, Sant Vandregisil i Sant Filibert, fundadors respectius de les abadies de Fontenelle i Jumièges a Normandia, que hi van meditar sobre la regla que havia de ser la dels monestirs de la tradició de Luxeuil.

Els sarraïns, durant la seva expedició per la Gàl·lia occidental el 731, prengueren Luxeuil i massacraren bona part de la comunitat .^[5] Els pocs supervivents es comprometeren a reparar els edificis, però el monestir i la petita ciutat que s'havia establert al seu voltant no van resistir l'atac dels normands al s. IX, i fou saquejada diversos cops. Posteriorment, quan el divuitè abat de Fontenelle, Anségise, reformava el monestir, Lluís el Pietós confirmava la seva carta, ordenava la reparació de l'església i el claustre i ajudava a enfortir la disciplina.

Des del s.XV la institució dels abats comendataris fomentà el declivi de l'observança de la regla. Carles V restringí llavors el poder dels abats de Luxeuil.

Pertinença a la Congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe

El 1634 s'abolí el càrrec d'abat comendatari i Luxeuil es fusionà amb la congregació de Saint-Vanne i Saint-Hydulphe. Segons un informe de la Comissió de Regulars, escrit el 1768, la comunitat semblava haver tornat a florir i la regla es respectava.

Supressió de l'abadia durant la Revolució Francesa

Els monjos foren expulsats després de la Revolució. Venuts com a béns nacionals, gran part dels edificis del monestir desaparegueren sota la vila actual, llevat de la capella del s. XIV, d'estil gòtic, i les dependències del claustre i el convent que, fins a la llei d'1 de juliol de 1901 de llibertat d'associació i la llei de separació de l'Església i l'Estat del 1905, van servir de seminari per a l'arquebisbat de Besançon, i s'han mantingut en bon estat. La capella mateixa havia servit durant dècades com a església diocesana de la vila de Luxeuil-les-Bains.

L'abadia va acollir un seminari menor fins al 1985 i, actualment, un centre pastoral i cultural i un col·legi.^[6]

Abaciologi

Segons Gallia Christiana:

590-610 : Columbà
610-625 : sant Eustaqui
625-6?? : sant Valbert
6??-6?? : Vindologe
6??-665 : Bertoald
665-682 : sant Ingofroy
682-6?? : Cunctan
6??-6?? : Rustique
6??-700 : Sayfroce
700-7?? : benaurat Adon
7??-7?? : Arulfe
7??-7?? : Rendin
7??-7?? : Regnebert
7??-7?? : Gérard I
7??-7?? : Ratton
7??-730 : Villicran
730-731 : sant Mellin
731-746 : vacant
746-7?? : Frudoald
7??-7?? : Gaylembe
7??-764 : Ayribrand
764-7?? : Boson
7??-785 : Grimoald
785-786 : André I
786-7?? : Docton
7??-8?? : Silierne
8??-817 : Dadin
817-834 : sant Anségise de Fontenelle
834-834 : Drogó de Metz
834-855 : Fulbert
856-888 : sant Gibert (màrtir)^[7]
888-948 : Eudes I
948-983 : Guy I
983-1018 : Aalongue
1018-10?? : Milon
10??-1049 : Guillaume I
1049-10?? : Gérard II
10??-10?? : Roger
10??-10?? : Robert
10??-10?? : Guy II
1090-1023 : Thibaud I
1123-1136 : Hugues I
1136-1139 : Josserand
1139-1147 : Étienne I
1147-1160 : Gérard III
1160-1165 : Pierre I
1165-1178 : Sifroy
1178-1186 : Bouchard
1186-1189 : Gérard IV
1189-1201 : Olivier d'Abbans
1201-1204 : Frédéric
1204-1209 : Hervé
1209-1219 : Hugues II
1219-1234 : Simon
1234-1265 : Thibaud II
1265-12?? : Régnier
12??-1271 : Hugues III
1271-1287 : Charles I
1287-1308 : Thibaud III de Faucogney
1308-1314 : Étienne II
1314-1319 : (vacant)
1319-1345 : Eudes II de Châtillon
1345-1351 : Fromond de Corcondray
1351-1363 : Guillaume II de Saint-Germain
1364-1382 : Aymon de Mollans
1382-1416 : Guillaume III de Bussul
1416-1416 : Pierre II de Lugney
1416-1424 : Étienne III Pierrecy de L’Isle
1424-1427 : Guy III Pierrecy de L’Isle
1427-1431 : Jean I d’Ungelles
1431-1449 : Guy IV Briffaut
1449-1468 : cardenal Jean II Jouffroy
1468-1495 : Antoine I de Neuchâtel
1495-1533 : Jean III de La Palud de Varambon (família de La Palud)
1534-1541 : François I de La Palud de Varambon (família de La Palud)
1542-1560 : François II Bonvalot
1560-1586 : Antoine II (cardenal)
1587-1600 : cardenal Ludovico Madruzzo
1600-1601 : cardenal André II d'Autriche
1601-1622 : Antoine III de La Baume (família de La Baume-Saint-Amour), anteriorment abat de Baume-les-Messieurs (1583-1601)
1622-1631 : Philippe de La Baume
1633-1642 : Jérôme Coquelin
1642-1671 : Jean-Baptiste I Clerc
1671-1671 : Claude-Paul de Bauffremont
1671-1671 : Emmanuel Privey
1671-1680 : Jean-Baptiste II Joseph-Hyacinthe de Bauffremont
1680-1733 : Charles II Emmanuel de Bauffremont
1733-1741 : (vacant)
1741-1743 : René de Rohan-Soubise
1743-1790 : Jean IV Louis-Aynard de la casa de Clermont-Tonnerre

Alguns monjos o abats del monestir

sant Romaric
Amat de Remiremont
Valeric de Leuconay, ermità epònim de Saint-Valery-sur-Somme
Sant Teodofred
Remacle
Sant Bercari, monjo de Luxeuil, fundador i primer abat de Saint-Pierre d'Hautvillers, màrtir

Notes i referències

↑ L'abadia de Luxeuil va ser la primera abadia fundada als Vosges, seguida per trenta-set altres al llarg de quinze segles (font: (?) n°47, 30 de maig de 2013, «La route des trois abbayes », pàg. 59, Massif des Vosges, març-abril-maig de 2013
↑ Referència n. PA00102201, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès..
↑ “Ibi imaginum lapidearum densitas vicina saltus densabat, quas cultu miserabili rituque profano vetusta Paganorum tempora honorabant” (llatí) (fordham.edu).
↑ “ut, ubi olim prophano ritu veteres coluerunt fana, ibi Christi figerentur arae et erigerentur vexilla, habitaculum Deo militantium, quo adversus aërias potestates dimicarent superni Regis tirones” (llatí) (fordham.edu)
↑ Histoire des villes de France (en francès). tome 5, p.258.
↑ Claire Bommelaer «Le patrimoine des congrégations cherche de nouvelles voies». Le Figaro (supplément Le Figaro et vous), 22-23 janvier 2022, pàg. 28-29..
↑ Saint Gibert (ou Gibard) su www.amisaintcolomban.org

Bibliografia

Baumont, H. Étude historique sur l'abbaye de Luxeuil (590-1790) (en francès). Marcel Pattegay, imprimeur-éditeur, 1896.
Léon Lecestre, Abbayes, prieurés et couvents d'hommes… d'après les papiers de la commission des réguliers, Paris, 1902.
Gilles Cugnier, Histoire du monastère de Luxeuil à travers ses abbés 590-1790, Langres, Dominique Guéniot éditeur, 2003.
«Un monument gothique comtois : l'abbatiale Saints-Pierre-et-Paul de Luxeuil-les-Bains». A: . Société française d'archéologie. ISBN 978-2-901837-95-4.
«Les bâtiments monastiques de l'abbaye de Luxeuil-les-Bains et la réforme bénédictine». A: Congrès archéologique de France. 179e session. Haute-Saône : L'art de bâtir en Franche-Comté au siècle des Lumières 2020. París: Société française d'archéologie, 2022, p. 183-194. ISBN 978-2-901837-95-4.

Enllaços externs

« Luxeuil », a Encyclopedie catholique (anglès)
Bienvenue sur le site des Amis de Saint colomban - Eglise abbatiale des Saints Pierre et Paul

[1] L'abadia de Luxeuil va ser la primera abadia fundada als Vosges, seguida per trenta-set altres al llarg de quinze segles (font: (?) n°47, 30 de maig de 2013, «La route des trois abbayes », pàg. 59, Massif des Vosges, març-abril-maig de 2013

[2] Referència n. PA00102201, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès..

[3] “Ibi imaginum lapidearum densitas vicina saltus densabat, quas cultu miserabili rituque profano vetusta Paganorum tempora honorabant” (llatí) (fordham.edu).

[4] “ut, ubi olim prophano ritu veteres coluerunt fana, ibi Christi figerentur arae et erigerentur vexilla, habitaculum Deo militantium, quo adversus aërias potestates dimicarent superni Regis tirones” (llatí) (fordham.edu)

[5] Histoire des villes de France (en francès). tome 5, p.258.

[6] Claire Bommelaer «Le patrimoine des congrégations cherche de nouvelles voies». Le Figaro (supplément Le Figaro et vous), 22-23 janvier 2022, pàg. 28-29..

[7] Saint Gibert (ou Gibard) su www.amisaintcolomban.org

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]