Lyda Borelli

Lyda Borelli

Biografia
Naixement	22 març 1887 La Spezia (Itàlia)
Mort	2 juny 1959 (72 anys) Roma
Sepultura	Cementiri de Certosa di Ferrara, Area Giordani, Edicola 66
Residència	Cini Palace (en)
Activitat
Ocupació	actriu de teatre, actriu de cinema
Obra
Obres destacables (1910) Portrait of Lyda Borelli (en)
Família
Cònjuge	Vittorio Cini (1918–) Marcel De Sano
Fills	Giorgio Cini  () Vittorio Cini Yana Cini Alliata di Montereale  () Vittorio Cini Ylda Cini Guglielmi di Vulci  () Vittorio Cini
Pare	Napoleone Borelli
Germans	Alda Borelli

Lyda Borelli (La Spezia, 22 de març de 1887 - Roma, 2 de juny de 1959) va ser una actriu italiana. Coneguda com "La divina Borelli", va ser un emblema del cinema mut, interpretant sovint papers de femme fatale juntament amb altres actrius com Francesca Bertini (1892-1985) o Pina Menichelli (1890-1984).

Era filla de l'actor Napoleone Borelli i germana de l'actriu Alda Borelli, i va començar la seva carrera juntament amb Paola Pezzaglia en el drama de Pierre Decourcelle I due derelitti. Entre 1913 i 1918 va treballar en diverses pel·lícules com Rapsodia satanica, Fior di male, Malombra o Una noche en Calcuta.

Va deixar d'actuar el 1918 quan va casar-se amb l'empresari Giorgio Cini. El seu fill Giorgio va morir en un accident aeri quan anava a formalitzar el seu compromís amb l'actriu Merle Oberon.

Comparada a vegades amb Greta Garbo, la seva vida ha estat portada al cinema en el film Diva Dolorosa de 1999.

Estil, influència i “borellismo”

• Borelli va marcar una nova manera de concebre l’actriu‑estrella: la seva presència escènica, la seva elegància, l’estil refinat i teatral — a mig camí entre la moda, la pintura i la interpretació — van definir una imatge de feminitat “moderna”, estètica i de gran expressivitat.
• El seu estil va ser tan influent que la crítica i la cultura popular van generar neologismes com “borellismo” i “borelleggiare”, per descriure la imitació de les seves poses, gestos i actituds. A més, paraules com “borelline” es van usar per anomenar aquelles dones que imitaven la seva imatge i estil.
• En els seus films, Borelli va portar al cinema mut una teatralitat lírica, dramatisme, gestualitat sobreexagerada — un estil que avui pot semblar “exagerat”, però que en la seva època captava l’atenció i fascinava el públic. Com a exemple paradigmàtic hi ha el seu paper a Rapsodia Satanica (1915), on la seva gestualitat dramàtica i les seves “poses pintoresques” van definir una estètica de gran glamour i de “diva” absoluta.
• Aquest estil — més proper al teatre i a l’ideari estètic “liberty/decadent” — contrastava amb altres formes de recitació més realistes o modestes, i va ajudar a definir el concepte de diva com a protagonista central de la narrativa cinematogràfica italiana dels anys 10.