Mètode Lasheras
El mètode Lasheras, també anomenat d' intervals d'error, és un procediment de navegació sobre carta que permet calcular el rumb i la intensitat horària d'un corrent marí desconegut coneixent la situació de partida, el rumb (sigui aquest veritable o de superfície ) i la velocitat de vaixell, així com dues demores a terra no simultànies.[1]
El mètode pren el seu nom del marí guipuscoà Jesús Lasheras Mercadal, autor de manuals de navegació usats a les escoles navals militars espanyoles a la segona meitat del segle xx .
Procediment (variant simplificada)[2][modifica]
- Es traça sobre la carta el rumb suposat en absència de corrent (sigui aquest veritable o de superfície) i s'hi marquen les situacions suposades en què es trobarà el vaixell a l'hora en què es prenen les dues demores: S1 i S2. Es dibuixen en carta les dues demores veritables perllongant les seves línies fins a tallar la línia del rumb suposat.
- Es mesura l'efecte de la deriva a la primera demora, mesurant la distància entre la primera situació estimada (S1) i el punt en què la línia de la primera demora talla el rumb.
- Es trasllada aquesta deriva sobre la segona situació estimada (S2) mitjançant una regla de tres. Si en el temps en què s'ha arribat a S1, s'ha produït una demora sobre el rumb suposat d'E milles, a partir de S2 s'haurà produït una demora sobre el rumb suposat de X. Es marca aquesta distància des de S2 al rumb suposat en la mateixa direcció que E.
- Dibuixem una línia paral·lela a la línia de la primera demora que talli el rumb suposat en X, i la perllonguem fins que talli la línia de la segona demora.
- La nostra situació veritable (Sv) a l'hora de la segona demora és el punt de tall entre aquesta paral·lela i la línia de la segona demora.
- Per conèixer el rumb i la intensitat horària del corrent marí, tracem una recta que una la segona situació estimada (S2) i la situació veritable (Sv). Mesurem amb el transportador els graus que se separa aquesta línia del nord veritable i obtenim el rumb del corrent. Mesurem la distància en milles entre tots dos punts, i aquesta distància és la deriva (d). Dividim la deriva (d) entre el temps de navegació des del punt de partida a la situació actual, i la xifra resultant és la intensitat horària del corrent (Ihc) expressada en nusos.
Referències[modifica]
- ↑ Gaztelu-Iturri, Ricardo; Ibáñez. Fundamentos de navegación marítima. 1ª. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2002. ISBN 9788483734766.
- ↑ Fisure, Ramón; Lanza. Ejercicios de navegación costera. 1ª. Bilbao: Gobierno Vasco - Colección Itsaso 28, 2009. ISBN 9788445725122.