Maadi (jaciment arqueològic)
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| Entitat territorial administrativa | Egipte  | |||
| ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
Maadi és un jaciment arqueològic de l'eneolític proper al Caire, capital d'Egipte. Fou investigat entre 1930 i 1948, però no s'hi definí cap seqüència cronològica coherent. Des de mitjan dècada del 1980, se'n feren noves excavacions a la part oest en resposta a la progressiva destrucció per l'ocupació moderna.[1]
Situació[modifica]
Maadi es troba al marge oest del Nil, al sud del Caire, a 10 km al nord d'Omari en un cim a l'entrada del Uadi Tu, per això és fora de l'abast de les zones subjectes a la inundació del riu.[2] Fou un dels majors jaciments excavats del període predinàstic del Baix Egipte i per la seua situació tenia rellevància com a comunitat agrícola, artesana i metal·lúrgica i com a punt de connexió en el comerç entre l'Alt Egipte i l'Orient Pròxim. L'ecologia de la zona és rica en fauna i flora oriünda de la plana del riu i àrees extenses del rerepaís desèrtic. Comprén una zona de 18 hectàrees i tenia una població de menys de mil persones.[3]
Característiques[modifica]
Data del començament del IV mil·lenni ae i és contemporani de Naqada I-IIB. Fou excavat parcialment. La seua organització mostra pocs senyals de planificació urbana i no hi ha indicis de separació d'àrees per activitats específiques (econòmica, ritual, residencial). Sembla les "restes d'una ciutat en expansió"[4] i consta d'un jaciment principal connectat a un cementeri i un de secundari unit a un altre cementeri. Enclou cabanes ovals, estructures en forma de ferradura, cases subterrànies, estructures rectangulars (potser corrals), fumerals i sitges (als extrems de l'assentament).[5] Els edificis subterranis són semblants als de la cultura de Bersebà.[6]
Com que té edificis d'emmagatzematge ben desenvolupats, es va proposar que era una societat ben organitzada basada en activitats amb un elaborat sistema d'emmagatzematge. S'empraren rajoles assecades al sol i pedres amb argamassa per a construir els edificis i la diversitat de les formes de les estructures pot indicar diferenciació social; la tècnica de la tova pot haver estat inventada al Llevant i importada a Egipte.[7] Les palissades i llargues tanques estretes formaven part de les defenses de la ciutat, però hi ha evidència que fou saquejada i cremada almenys una volta.[8] No hi ha clars indicis que Maadi tingués activitats metal·lúrgiques, però per la seua posició es pensa que fou un centre d'importació, manufactura i expansió del coure.[9] Buto, al delta, va produir molt de material lític i ceràmic comparable al de Maadi.[10]
A Buto, Maadi i Per-Banebdjedet es trobà ceràmica fibrosa atípica.[11] En els estrats inferiors de Maadi, hi ha betum probablement provinent de la mar Morta, de Palestina.[11]
De les seues restes faunístiques (7.595 en total), el 79,5% eren d'animals domesticats, mentre que la resta eren de peixos (el 10,6%), mol·luscs (el 7,5%) i animals salvatges (el 2,4%).[13] Comparant amb altres jaciments i amb l'anàlisi osteològica dels ossos, es va concloure que dels animals domèstics els porcs eren destinats al consum de carn, mentre que els bovins i ovelles i cabres produïen llet i llana.[14] Dels ossos d'animals domesticats (6.038 en total), el 20,6% són porcs, 38,3 són bòvids i el 41,1% són ovelles i cabres.[15] Hi ha alguns exemples de figuretes animals trobades a Maadi, però pel que sembla són diferents de les coetànies del sud del Llevant.[12]
-
Vasos llevantins trobats a Maadi -
Ossos de bagre en un vas de Maadi
Referències[modifica]
- ↑ Wengrow, 2006, p. 84.
- ↑ Lloyd, 2014, p. 39.
- ↑ Peregrine, 2001, p. 159.
- ↑ Hayes, 1965, p. 122.
- ↑ Byrnes, 2005a.
- ↑ Morkot, 2005, p. 92.
- ↑ Moeller, 2016, p. 62.
- ↑ Hayes, 1965, p. 123.
- ↑ Lloyd, 2014, p. 39-40.
- ↑ Midant-Reynes, 2000, p. 218.
- ↑ Wilson, 2007, p. 26.
- ↑ Vermeersch, 2004, p. 269.