Macrolepiota mastoidea
  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Macrolepiota | ||||||||
| Espècie | Macrolepiota mastoidea Singer, 1951 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus mastoideus | ||||||||
| Sinònims | Macrolepiota gracilenta Macrolepiota konradii Agaricus mastoideus Agaricus gracilentus
| ||||||||
Macrolepiota mastoidea, paraigüet, palomina[1] o campaneta,[2] és un bolet que es caracteritza per la forma del seu barret. Aquesta és la que li dona nom, ja que prové del grec mastos=mama i ideos=similar degut a la gran protuberància central de la seva barret que recorda el mugró.
Creix a la tardor, en grups, en els boscos de planifolis, sobre diferents tipus de sòl.[3]
Descripció[modifica]
Té un píleu de 8 a 12 cm de diàmetre, de forma pla-convexa, amb un umbó prominent, els marges incurvats més o menys enrotllats cap a la cara superior; la cutícula crema-blanc o ocre, esquamosa, més densa cap al centre.[3]
Les làmines són blanquinoses, denses, lliures i amb collar.[3]
L'Estípit és cilíndric, atenuat a la part superior, una mica inflat a la base, coberta amb una esquama granulada de color groc-marró, fàcilment separable del barret.
Té una carn blanquinosa, que no canvia de color, amb una olor dèbil i un sabor lleugerament àcid, d'avellana intens, que recorda el de la Macrolepiota procera.
Sinònims i binomis obsolets[modifica]
- Agaricus mastoideus Fr., Systema mycologicum (Lundae) 1: 20 (1821)
- Lepiota mastoidea (Fr.) P. Kumm., Führer Pilzk.: 135 (1871)
- Lepiota rickenii Velen., Novitates Mycologicae: 47 (1939)
- Lepiotophyllum mastoideum (Fr.) Locq., Bull. mens. Soc. linn. Lyon 11: 40 (1942)
- Leucocoprinus mastoideus (Fr.) Singer, (1939)
- Macrolepiota mastoidea var. rickenii (Velen.) Gminder, (2003) Index of Fungi
- Macrolepiota rickenii (Velen.) Bellù & Lanzoni, Beiträge zur Kenntnis der Pilze Mitteleuropas 3: 196 (1987)
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=palomina&operEntrada=0
- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gerhardt, Ewald; Xavier Llimona, Jordi Vila. Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Barcelona: Omega, 2000. ISBN 84-282-1121-3.
