Magnetoresistència

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Gràfica de la resistència d'una làmina de Permaloy com a funció de l'angle d'aplicació d'un camp extern.

La magnetoresistència és una propietat que tenen certs materials de variar la seva resistència elèctrica quan són afectats per un camp magnètic.[1][2] Aquest efecte va ser descobert per William Thomson el 1857 però no va ser capaç de disminuir la resistència més enllà d'un 5%. Les investigacions recents[3] han permès de descobrir materials que presenten magnetoresistència gegant (Giant Magnetoresistance Effect o GMR), magnetoresistència colossal (Colossal MagnetoResistance o CMR) i magnetoresistència d'efecte túnel (Tunnel Magnetoresistance Effect o TMR).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Magnetoresistència Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. A.B. Pippard: Magnetoresistance in Metals, Cambridge University Press (1989)
  2. Coleman, R.V.; Isin, A. «Magnetoresistance in Iron Single Crystals». Journal of Applied Physics, 37, 1966, p. 1028. DOI: 10.1063/1.1708320.
  3. «Unstoppable Magnetoresistance».