Mallolís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaMallolís

Localització
Localització de Farrera respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 29′ 48″ N, 1° 15′ 36″ E / 42.49656389°N,1.25996111°E / 42.49656389; 1.25996111
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Població
Total 9 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.244,9 m
Indicatius
Codi postal 25595
Modifica dades a Wikidata

Mallolís és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat a ponent del cap del municipi i d'Alendo, a l'esquerra del Barranc de Mallolís i al nord i dessota de la Mata de Mallolís.

El poble està compost per dos petits nuclis, el principal, més enlairat, amb l'església de Sant Martí i les cases de Cal Pergo, Cal Ramonet i Cal Roi, i un segon al seu nord-oest, amb algunes cases més.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Joan Coromines explica el topònim Mallolís[1] com a un dels pocs topònims no preromans de la zona. Procedeix del mot comú català antic mallol (vinya abandonada), en forma d'adjectiu o de diminutiu a través del sufix -ís.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble de Mallolís[modifica | modifica el codi]

Tot i tractar-se d'un poble petit, Mallolís està format per dos petits nuclis, separats un centenar de metres per un barranc. No arriba a formar carrers ni plaça, ja que aprofita els mateixos camins de muntanya per a emplaçar-hi les entrades de les cases.

Les cases del poble[2][modifica | modifica el codi]

  • Casa Andreua
  • Casa Asabel
  • Casa Botxaca
  • Casa Bosc
  • Casa Bringuer
  • Casa Cardaire
  • Casa Castell
  • Casa Castellet
  • Casa Maixat
  • Casa Manyac
  • Casa Pejan
  • Casa Pergo
  • Casa Ramonet
  • La Rectoria
  • Casa Roi
  • Casa Rosa
  • Casa Teresa
  • Casa Usall
  • Casa Xamora

Història[modifica | modifica el codi]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[3] a Mallolis. Hi diu que és una localitat del districte municipal de Farrera, situada en un coster per on passa un barranc que divideix el poble, en un lloc combatut pels vents del nord i del nord-oest, amb un clima sa, però propens a refredats. Tenia en aquell moment 14 cases i l'església de Sant Martí, annexa a les de Farrera i Tírvia, amb el cementiri al costat. El territori és de secà, amb camps i prats, on es conreen alguns arbres fruiters. S'hi collia poc blat, sègol, ordi, mongetes, patates i llegum. Hi havia bestiar vacum, de llana, porcs i cabres, a més de cacera de perdius, llebres i tudons. Comptava amb 6 veïns (caps de casa) i 30 ànimes (habitants).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barbal, Maria. «Mallolís». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Mallolís». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Farrera de Pallars». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]