Herba granera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mantisalca salmantica)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuHerba granera
Mantisalca salmantica
Mantisalca salmantica1.jpg
Inflorescència
P1020963-M. salmantica.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuCynareae
GènereMantisalca
EspècieMantisalca salmantica
(L.) Briq. & Cavill., 1930[1]
Nomenclatura
Basiònim Centaurea salmantica Tradueix
Sinònim taxonòmic
Altres sinònims

M. salmantica var. biennis Maire

  • M. salmantica var. leptoloncha (Spach) Ball
  • Microlonchus cichoraceus K.Koch
  • Microlonchus clusii Spach
  • Microlonchus delileana Spach
  • Microlonchus duriaei Spach
  • Microlonchus elatus Spach
  • Microlonchus gracilis Pomel
  • Microlonchus isernianus J.Gay & Webb ex Graells
  • Microlonchus leptolonchus Spach
  • Microlonchus papposus Spach
  • Microlonchus salmanticus (L.) DC.
  • Microlonchus spinulosus Rouy
  • Microlonchus tenellus Spach
  • Microlonchus valdemorensis Cutanda
  • Calcitrapa altissima Lam.
  • Calcitrapa brevispina Moench
  • Centaurea besseriana Janka ex Nyman
  • Centaurea codruensisProdan
  • Centaurea leptoloncha (Spach) Rouy
  • Centaurea salmantica L.
  • Centaurea salmantica var. clusii (Spach) Ball
  • Centaurea salmantica var. leptoloncha (Spach) Ball
  • Centaurea tenella Hort. ex Spreng.

Centaurea tenuiflora Fisch.

Modifica les dades a Wikidata

L'herba granera, herba escombrera, cabeçuda, granellons o granera[5] (Mantisalca salmantica) és una planta de la família de les asteràcies. El seu nom científic és un joc de paraules que consta, tant per al gènere com per a l'espècie, d'idèntiques síl·labes en diferent ordre.[6] Més precisament, el nom genèric és un anagrama del seu epítet «salmantica», que significa «de Salamanca».[7] És l'espècie tipus del gènere Mantisalca.

Morfologia[modifica]

Mantisalca salmantica; aquenis (cípseles) i bràctees internes

Planta glabra per dalt i pubescent per baix, que durant el seu primer any de vida desenvolupa una roseta de fulles peludes, profundament dividides, per a créixer fins a gairebé 1 m d'alçada en el segon. Les fulles inferiors són oblongues i pinnado-lobulades, les superiors linear-lanceolades o oblongues, una mica dentades o pinnado-dividides. Les de l'extrem superior són lineals amb dents molt punxegudes, gairebé espinoses, o sense.

Les tiges són febles, anguloses i de color verd solcat longitudinalment per línies més clares. Cadascun remata en un capítol d'uns 2,5 cm de diàmetre, ovoide cònic fins a gairebé globular, fortament restringida a l'àpex, amb bràctees involucrals negroses cap a l'extrem i proveïdes d'una espina apical generalment curta, excepte les més internes que no tenen ella. Les flors, totes flósculos, de la capítol tenen un color rosat / morat variable. Els fruits (aquenis) mesuren uns 3 mm de llarg (sense el vil·là), són d'un marró fosc, amb costelles longitudinals i ganyotes inter-costals obliqües, el vil·là que el corona - que és pràcticament de la mateixa longitud que la resta de l'aqueni - està format per fines escates punxegudes blanquinoses no plomoses.[8] El seu nombre cromosòmic és 2n=22[9]

Ecologia[modifica]

Habita a la conca del Mediterrani, incloent Israel, Marroc i Mallorca (Illes Balears), però exceptuant Còrsega i Creta.[10] Introduïda o sub-espontània a Suïssa.[11] Ha estat introduïda localment al sud-oest dels Estats Units (Califòrnia i Arizona).[12][13] És una planta ruderal que prolifera en llocs àrids, erms, cunetes i hàbitats rocosos secs.

Usos[modifica]

Té propietats hipoglucèmiques;[14] [15][16][17] i no seria tòxica, fins i tot a dosis altes.[18][19] Encara recentment - i potser encara avui dia - s'usava com a matèria primera en la majoria de les comarques rurals mediterrànies i ibèriques per a la fabricació dels «escobones bastos»[20] d'aquí nombrosos dels seus noms populars en castellà d'Espanya.

Referències[modifica]

  1. Mantisalca salmantica fou descrita por John Isaac Briquet & François Georges Cavillier i publicat a Archives des Sciences Physiques et Naturelles, Genève, vol.12: 111, 1930, vegeu «Mantisalca salmantica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
  2. Sp. Pl., 2: 918, 1753 http://biodiversitylibrary.org/page/358939
  3. «Mantisalca salmantica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos.
  4. Mantisalca salmantica en PlantList
  5. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.
  6. Plantas de Ávila, mi ciudad. Ávila:Obra Social Caja de Ávila, 2004. ISBN 84-96264-09-2. 
  7. Mantisalca en Flora of North America
  8. Ángel Peñas et alii. Plantas Silvestes de Castilla y León. Valladolid, Ámbito. (1991) ISBN 84-86770-40-8
  9. Chromosomenzahlen aus der Tribus Cardueae (Compositae). Hellwig, H. Frank (1994) Willdenowia 24: 219-248
  10. Blamey, M.; Grey-Wilson Chr. Flores Silvestres del Mediterráneo. Barcelona:Omega, 2008. ISBN 978-84-282-1450-6. 
  11. G. Bonnier et G. de Layens . Flore complète portative de la France, de la Suisse et de la Belgique. Librairie Génerale de l'Enseignement, Paris. 1977
  12. Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual.
  13. Kearney, T., and R.H. Peebles. 1960. Arizona flora with supplement.
  14. Benítez G (2009). Etnobotánica y Etnobiología del poniente granadino. Tesis doctoral. Facultad de Farmacia. Universidad de Granada.
  15. Bharucha Z, Pretty J (2010). "The roles and values of wild foods in agricultural systems". Phil Trans R Soc B 365(1554): 2913-2926
  16. Bonet MA, Vallüs J (2002).Use of non-crop food vascular plants in Montseny biosphere reserve (Catalonia, Iberian Peninsula). Int J Food Sci Nutr 53: 225-248
  17. Fernández Ocaña AM (2000). Estudio etnobotánico en el Parque Natural de las Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas. Investigación química de un grupo de especies interesantes. Tesis doctoral. Universidad de Jaén. Facultad de Ciencias Experimentales
  18. Aguilar C, y Gregorio Rocasolano A., 1943, Nuevas aportaciones al estudio de Centaurea salmantica L., Instituto Antonio Barba, Zaragoza.
  19. Microlonchus salmanticus en Font Quer, Pío: Plantas medicinales-El Dioscórides renovado, nº614, p. 853-854, Editorial Labor, Barcelona, 1980
  20. Mantisalca salmantica a Globedia

Bibliografia[modifica]

  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  • 1986. List-Based Rec., Soil Conserv. Serv., U.S.D.A. Database of the U.S.D.A., Beltsville.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2006. Magnoliophyta: Asteridae, part 6: Asteraceae, part 1. 19: i–xxiv. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herba granera Modifica l'enllaç a Wikidata