Manuel Cuyàs i Gibert

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Manuel Cuyàs)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Cuyàs i Gibert
Biografia
Naixement28 agost 1952 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (el Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 2020 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Hospital Germans Trias i Pujol (el Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona . història de l'art Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor i periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata –  2020 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Punt Avui Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
El nét del pirata (2014)
Família
PareManuel Cuyas Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi Cuyàs i Gibert Modifica el valor a Wikidata

Twitter: ManuelCuyas Modifica els identificadors a Wikidata

Manuel Cuyàs i Gibert (Mataró, 28 d'agost de 1952 - Badalona, 15 de juny de 2020)[1][2] fou un escriptor i periodista català. Destaca la seva carrera a El Punt Avui, del qual fou director adjunt, i haver estat el curador de les memòries del president Jordi Pujol.[3]

Biografia[modifica]

Manuel Cuyàs va néixer a Mataró, capital del Maresme, el 28 d'agost de 1952, fill del dibuixant Manuel Cuyàs i Duran i de Teresa Gibert i Barberà.[4] La seva àvia era cantant d'òpera, i el seu germà era l'artista Jordi Cuyàs i Gibert. Es va llicenciar en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona,[5] on va coincidir amb Cirici Pellicer, Porter Moix, Oriol Martorell o Daniel Giralt-Miracle, entre altres.[6]

Va ser cofundador del setmanari El Maresme (1977-82) i de la revista Mataró Escrit (1986-94). Va començar a col·laborar al Punt Diari el 1987 com a articulista d'opinió. Quan El Punt del Maresme va aparèixer, el 2 de febrer del 1995, va esdevenir-ne el director editorial.[7] També ha estat gestor cultural a l'Ajuntament de Mataró i de l'Olimpíada Cultural.[7] El 2001 va ser designat nou director de l'edició Catalunya d'El Punt.[8]

Participà també en tertúlies a RAC1, Catalunya Ràdio, TV3, 8TV i TVE.[9]

El 24 d'abril de 2020 publicà en un article al diari El Punt Avui que estava previst que li fessin un trasplantament de medul·la, però que es va haver d'ajornar per la pandèmia del coronavirus,[10] i el 15 de maig següent anunciaria en un nou article que faria una pausa llarga perquè havia arribat el moment del trasplantament.[11] Va morir el 15 de juny d'aquell mateix any als seixanta-set anys a conseqüència de la leucèmia que patia.[12]

Obres[modifica]

Manuel Cuyàs col·laborà amb Jordi Pujol escrivint els tres volums de les seves memòries. Tenia una columna quotidiana, Vuits i nous, al diari El Punt Avui. Va publicar les següents obres:[3]

  • El manyà encès (Pòrtic, 1985)
  • Mataró suau i aspre (El Maresme, 1985)
  • Mataró, una ciutat (Lunwerg, 1987)
  • Taques al marge (La Magrana, 1993)
  • Mataró verd i blau (Lunwerg, 2007)
  • El nét del pirata (Proa, 2014)
  • Enamorats de l'Audrey Hepburn (Proa, 2015)
  • L'arròs de la terra (Lleonard Muntaner, 2015)

Part de la seva obra ha estat traduïda a l'alemany, a l'anglès i al castellà.[3]

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Mor el periodista Manuel Cuyàs». El Nacional. [Consulta: 15 juny 2020].
  2. Redacció. «Mor el periodista i escriptor Manuel Cuyàs» (en català). El Punt Avui, 15-06-2020. [Consulta: 15 juny 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Manuel Cuyàs i Gibert al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  4. «esquela de Teresa Gibert Barberà». La Vanguardia, 19-06-2009, pàg. 43.
  5. «Manuel Cuyàs: 'Pujol pensa en mi perquè sóc un periodista no contaminat'». VilaWeb, 19-10-2009.
  6. «Manuel Cuyàs: 'Les coses són interessants segons com s'expliquen'». Vilaweb [Consulta: 28 març 2015].
  7. 7,0 7,1 7,2 «Manuel Cuyàs i Gibert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. Safont, Joan. «Manuel Cuyàs, un polièdric i distingit mataroní», 09-07-2014.
  9. «Manuel Cuyás Gibert». Edicions 62. [Consulta: 27 març 2015].
  10. Cuyàs, Manuel «Pares, fills i Sant Jordi». El Punt Avui, 24-04-2020 [Consulta: 15 juny 2020].
  11. Cuyàs, Manuel «Dissabte al barber». El Punt Avui, 15-05-2020 [Consulta: 15 juny 2020].
  12. «Commoció per la mort del periodista Manuel Cuyàs». Vilaweb, 15-06-2020 [Consulta: 15 juny 2020].
  13. Gutiérrez M., Àlex «Sàpiens, Esguard i L'Avenç, premis appec de revistes». Ara, 15-03-2013, p. 44. ISSN: 2014-010X [Consulta: 17 març 2013].