Manuel Pérez Molero

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaManuel Pérez Molero
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióorganista Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Manuel Pérez Molero (Espanya, segles XVII-XVIII) fou un organista barroc, veí de Segòvia.

Trajectòria professional[modifica]

Orgue de Manuel Pérez Molero al Museu de la Música de Barcelona.

Constructor d'orgues per a les esglésies segovianes de San Miguel de Turégano (1707), Santa Eulalia (1713) i San Millán (1714), els convents avilesos de Las Gordillas (1720-22) i Santa Maria de Jesús (1719), entre d'altres.[1]

També es donà a conèixer com a organista en algunes d'aquestes esglésies i convents durant els primers decennis del segle xviii. L'Arxiu Històric Nacional d'Espanya conserva escrits de diverses esglésies segovianes de l'època on es detallen els rals que se li pagaven a l'organer per les seves tasques com a constructor i reparador (va reparar els orgues de l'església de Nuestra Señora del Manto de Riaza entre 1699 i 1700 i els de la Catedral d'Àvila entre 1720 i 1722).[2]

Molero fou l'iniciador d'un llinatge de mestres organistes que es relacionen amb Francisco Ortega Pérez, Tadeo Ortega (organista de la Tierra de Campos) i Leandro Garcimartín de Inés. Els dos últims de l'edat d'or de l'orgue espanyol (segles xviii i xix).[1]

Orgue Pérez Molero[modifica]

Museu de la Música de Barcelona, orgue de Manuel Pérez Molero
Detall dels registres i teclat de l'orgue de Pérez Molero, MDMB 581

L'orgue de l'església de Santa Maria de Jesús (Àvila) està exposat a la sala gran del Museu de la Música de Barcelona.[3]

Fou restaurat l'any 2005 per l'equip de professionals del taller Gerhard Grenzing d'El Papiol. Aquest grup de professionals dedicats a la construcció i restauració d'orgues ha col·laborat en la conservació del patrimoni d'orgues antics d'arreu d'Espanya i part de la resta del món.

L'orgue es conserva en un excel·lent estat que permet fer-hi interpretacions. Com a la major part dels orgues antics, es necessiten dues persones: una tocant les tecles mentre una altra mou les manxes a mà per a subministrar l'aire.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pérez Molero, Manuel [Manuel Pérez]. Diccionario de la música española e iberoamericana. Madrid: Sociedad General de Autores y editores, 2001. Vol 8, pàg 667 – 667.
  2. Louis Jambou. Evolución del órgano español: siglos XVI-XVIII. Universidad de Oviedo: Servicio de Publicaciones, 1988. Vol 1, pàg 119 – 119.
  3. Orgue Pérez Molero al Museu de la Música

Enllaços externs[modifica]