Manuel Soler i Camillo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaManuel Soler i Camillo
Biografia
Naixement1r gener 1862 Modifica el valor a Wikidata
Lleida (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1895 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Palma Soriano Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMetge Modifica el valor a Wikidata

Manuel Soler i Camillo (Lleida 1 de gener de 1862 - Palma Soriano 1895)[1] fou un metge pràctic i humanitari. Tot i que neix a Lleida, passa la seva infantesa a Manresa on cursa l'ensenyament secundari. El 1875 se'n va a Barcelona a estudiar Medicina i es llicencia el 1881. Un cop opté el títol de metge, exerceix a Maldà durant dos anys, fins que el 1884, quan té 24 anys, torna a Manresa.[2]

Són nombrosos els documents que donen fe de la seva gran tasca com a facultatiu de beneficència alhora que proven el seu gran candor humà.[3] Durant molt temps, va visitar gratuïtament els pobres de la ciutat, a més a més fou un metge amb considerable prestigi local, en els aspectes assitencials i humans.

Manuel Soler elaborà un quadre demogràfic de l'epidèmia de còlera del 1885 a la ciutat de Manresa,[4] un dels primers que apareix a les llibreries de la ciutat. El ressò del treball de Soler i Camillo és tan gran que arribà a Cadis, on és premiat i felicitat. També, el 1890, el seu treball de Demografia i Climatologia és guardonat amb accèssit per la Reial Acadèmia de Medicina de Cadis.

El 1891, és nomenat metge auxiliar de l'Administració de Justícia i Penitenciària del Jutjat de Manresa i exerceix com a metge forense.

Soler va ser un defensor de la vacunació anticolèrica de Jaume Ferran. De fet, va ser col·laborador de Ferran en el seu treball de vacunació a València. Soler pretenia adquirir experiència per poder-la aplicar a Manresa. Però, el governador civil va disposar que la vacuna només la pogués utilitzar Ferran.

Referències[modifica]

  1. «Manuel Soler i Camillo». Col·legi Oficial de Metge de Barcelona, 2015. [Consulta: 20 octubre 2017].
  2. Rotllan i Verdaguer, Armand. La Salut pública manresana del segle XIX. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1990, p. 137. ISBN 84-404-6809-1. 
  3. «Perfil biogràfic del Dr. Manuel Soler i Camillo (1862-1895)». [Consulta: 20 octubre 2017].
  4. Cornet i Arboix, Ramon N. Farmàcies i farmacèutics del segle XIX a Manresa. Vol.1. Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa, 1987, p. 250. ISBN 84-505-6038-1.