María Tomasa Esteves y Salas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1778  Salamanca (Mèxic) |
| Mort | 9 agost 1814 (36 anys) Salamanca (Mèxic) |
| Activitat | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra d'independència de Mèxic |
María Tomasa Esteves y Salas (Salamanca, 27 de febrer de 1778 - Salamanca, 9 d'agost de 1814) va ser una dona que ha estat considerada com una heroïna a la seva ciutat natal per la seva implicació en la Independència de Mèxic, on va ajudar malalts i ferits que combatien en la causa, entre d'altres accions.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer a principis de 1778, a Salamanca, ciutat de Estat de Guanajuato, Mèxic. Després de la mort del seu marit per part de l'exèrcit realista, i d'assistir a una convocatòria per a integrar-se a la causa insurgent dirigida pel capellà Miguel Hidalgo y Costilla,[2] Esteves y Salas va destacar pel seu rol a favor dels malalts i combatents ferits de l'exèrcit insurgent, a la seva ciutat natal, en els primers anys de la guerra d'Independència.
Una altra de les seves tasques va ser la d'aconseguir informació confidencial de l'exèrcit realista espanyol,[1] i integrar el primer front insurgent a Salamanca, juntament amb Andrés Delgado, Albino García Ramos i el capellà Rafael Garcilita. En algun moment, els soldats realistes van coincidir que Esteves y Salas era «la principal agent a procurar la deserció» a les tropes espanyoles, per la seva tasca addicional de persuasió d'alguns integrants de l'exèrcit realista perquè s'unissin a la causa insurgent.[2]
Va morir afusellada a mitjan 1814.[3] Alguns autors, es refereixen a Esteves y Salas com «l'heroïna insurgent».[4] També eraneguda com «la Friné mexicana», en referència a l'hetera grega Friné.[5]
El 2009, el govern municipal de Salamanca va homenatjar Esteves y Salas amb un luctuós esdeveniment.[6] A l'any següent, es va instituir un premi anomenat igual que l'heroïna insurgent, per a distingir «Salmantinos distinguidos».[7] Cal afegir que en aquesta localitat hi ha una escola que porta el seu mateix nom a manera de tribut.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Salmantinos ilustres - María Tomasa Esteves y Salas» (en castellà). H. Ayuntamiento Salamanca 2009-2012. Arxivat de l'original el 1 de novembre de 2013. [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Gaceta Municipal - Ayuntamiento de Guadalajara - diciembre de 2010» (en castellà). Ayuntamiento de Guadalajara. [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ Juan José Rodríguez Chávez. «[https://web.archive.org/web/20210225025349/https://www.kioscodelahistoria.com/maria-tomasa-estevez-y-salas Mujeres en la historia: María Tomasa Estévez y Salas]» (en castellà). Crónicas de Salamanca. Kiosco de la Historia. Arxivat de l'original el 25 de febrer 2021. [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ «ANECDOTARIO» (en castellà). Radio Xidoo Internacional. Arxivat de l'original el 25 octubre 2011. [Consulta: 7 març 2021].
- ↑ «Radionovelas históricas; Las heroínas de la independencia» (en castellà). Instituto Mexicano de Rádio.
- ↑ 6,0 6,1 «Rinden homenaje a Maestra Raquel Contreras Cachú en Salamanca» (en castellà). Punto y Aparte radio, 25-05-2018. [Consulta: 7 març 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Fernando Álvarez. «María Tomasa Estévez y Salas, bella y valiente independentista» (en castellà). Radio Turquesa, 29-05-2019. [Consulta: 7 març 2021].