María del Carmen Cuesta Rodríguez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaría del Carmen Cuesta Rodríguez
Biografia
Naixement23 desembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 2010 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActivista Modifica el valor a Wikidata
Membre de

María del Carmen Cuesta Rodríguez, coneguda amb el sobrenom de La Peque (Madrid, 23 de desembre de 1922 - València,16 d'octubre de 2010), fou una activista republicana represaliada pel franquisme. Militant de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), estava inclosa en l'expedient de Les Tretze Roses. Separada del cas per raons d'edat, fou condemnada a 12 anys de presó i al desterrament.[1]

Biografia[modifica]

Nascuda a Madrid en el si d'una família benestant i progressista, el pare es deia Alfonso Cuesta Santamaría i la mare, natural de Sama, Luz Rodríguez Canga. Tenia una germana gran que es deia Angelita, i un germà. Essent encara una nena, en un viatge a Astúries amb la seva mare, va ser testimoni de la violenta repressió de les vagues dels minaires, fet que va influir en la seva futura presa de consciència política.[2]

El 1936 encoratjada pel seu pare, inicià estudis de dibuix a l'antic Institut Reus de la Porta del Sol, amb el prestigiós pintor i cartellista José Luis Bardasano Baos. Allà va conèixer la que seria la seva millor amiga, Virtudes González García, i el seu company Valentín Ollero Paredes. El juliol de 1937, en plena Guerra Civil, seguint l'exemple de l'amiga, es va afiliar a las Joventuts Socialistes Unificades, quan encara no havia complert quinze anys. Va rebre formació al Comitè Provincial de Madrid (Sector Oest) i va ser designada responsable de la secció Cometas, que tenia cura dels fills de famílies obreres, a les ordres d'Eugénio Mesón Gómez.[2]

El 28 de març de 1939, la República Espanyola havia perdut la guerra i les tropes franquistes ocupaven Madrid. Els falangistes van anar a casa de Maria del Carmen amb l'ordre de detenir el seu pare, també militant del PCE, però no el van trobar i la van retenir a ella, fins que el pare es va entregar. Va ser afusellat el novembre de 1939.

Malgrat la ferotge repressió del nou règim, molts joves de la JSC no es resignaven a acceptar la derrota i es van reorganitzar a la clandestinitat, creant un moviment d'informació i resistència, i portant a terme tàctiques de guerrilla.

La captura del militant José Pena Brea el dia 11 de maig de 1939 i la seva posterior confessió sota tortura, va propiciar la detenció de gairebé tots els militants de les JSU, entre les quals hi havia Maria del Carmen, la seva mare, la seva germana Angelita (exculpada una setmana més tard) i Virtudes González García. Traslladades a la Direcció General de la Policia Urbana del carrer Jorge Juan número 5 de Madrid, foren vexades i sotmeses a duríssims interrogatoris, abans de ser internades a la Presó de dones de Ventas.[2] Allà va coincidir a la galeria de menors amb Victòria Muñoz, que dormia al seu costat, Adelaida Abarca Izquierdo, Anita López Gallego i Martina Barroso.

El 29 de juliol de 1939, quatre guerrillers van atemptar contra el vehicle del comandant de la Guardia Civil Eugenio Isaac Gabaldón Irurzun, que viatjava amb la seva filla i el conductor, provocant la mort de tots tres. Aquest fet va desencadenar una gran represàlia contra els militats de les JSU. En Consell de guerra urgent i sumaríssim es van sentenciar a mort cinquanta-sis persones, fins i tot algunes que, estant ja empresonades, no havien pogut tenir cap relació ni participació en l'atemptat.[3]

La matinada del 5 d'agost de 1939 María del CarmenCuesta, que per raons d'edat havia estat separada de la causa, va ser testimoni de la Saca de Victòria Muñoz, Anita López, Martina Barroso, la seva millor amiga Virtudes i la resta de companyes, que foren afusellades juntament amb quaranta-tres homes, a les tàpies del Cementiri de L'Almudena.[4]

El gener de 1940 el seu expedient fou incorporat a la causa 55.047 i, juntament amb ARgimira Hompapdena, Anita Hidalgo i María del Carmen Vives, fou condemnada a dotze anys i un dia de presó,[5] iniciant un llarg periple per les presons espanyoles: les Oblates de Tarragona,[6] la Presó de les Corts de Barcelona,[7][8] Girona, Santander i Ocaña.[2] El març de 1944 li va ser commutada la pena de presó pel desterrament.

En recuperar la llibertat, va intentar refer la seva vida a València, amb la seva germana Angelita i la mare, que també havia estat empresonada. María del Carmen Cuesta es va casar i va tenir quatre filles. Mai va renunciar als seus ideals i va continuar militant al PCE a la clandestinitat.

Maria del Carmen Cuesta Rodríguez va morir a València, el 16 d'octubre de 2010 a l'edat de 87 anys.[9]

Memòria històrica[modifica]

El 1985 va ser entrevistada per Tomasa Cuevas per al llibre Carcel de mujeres (1939-1985).

El 2004 va col·laborar amb el periodista i escriptor Carlos Fonseca en la publicació de Trece Rosas Rojas, i amb Verónica Vigil i José Maria Almela en el documental Que mi nombre no se borre de la historia. El 2007 Emílio Martínez-Lázaro va obtenir quatre Premis Gova i catorze nominacions per la pel·lícula Las 13 Rosas, essent una d' elles per a la jove actriu Nadia de Santiago, que interpretava el personatge de Maria del Carmen Cuesta.[10]

El desembre de 2007 es va presentar l'exposició itinerant i el llibre Presas de Franco que visualitza l'experiència penitenciària femenina a les presons Franquistes,[11] i també diverses exposicions fotogràfiques en record de la Presó de las Ventas, desapareguda a finals dels anys seixanta.[12]

El 2010 Maria del Carmen Cuesta va ser un dels testimonis preferents de l'historiador Fernando Hernandez Holgado per a la seva tesi doctoral La prisión militante. Las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945).[13]

Referències[modifica]

  1. Nuevatribuna. «Carmen Cuesta, la “peque”» (en anglès). [Consulta: 1r setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «María del Carmen Cuesta Rodríguez (1922-2010)» (en castellà). Cárcel de Ventas. [Consulta: 31 maig 2020].
  3. Fonseca, Carlos. Trece Rosas Rojas- Capítol 14 El asesinato de Gabaldón (en castellà). Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2004, p. 321. ISBN 978-84-8460-528-7. 
  4. Fonseca, Carlos. Trece Rosas Rojas - Capítol 16 La Saca (en castellà). Madrid: Ediciones Temas de Hoy,S.A, 2004, p. 321. ISBN 978-84-8460-528-7. 
  5. Fonseca, Carlos. Trece Rosas Rojas - (Guía de Personajes: Cuesta Rodríguez, María del Carmen - pàgines 264-265) (en castellà). Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2004, p. 321. ISBN 978-84-8460-528-7. 
  6. Subirats Piñana, Josep. Les Oblates (1939-1941) Presó de dones de Tarragona - Carmen Cuesta Rodriguez, pàgines 175-176. Valls (Tarragona): Cossetània Edicions, 2006, p. 239. ISBN 84-9791-218-7. 
  7. «Bibliografia | Presó de les Corts». [Consulta: 2 setembre 2018].
  8. Vinyes, Ricard «Nada os pertenece...Las presas de Barcelona (1939-1945)». Dialnet- Història Social, 2001, pàg. 49-66.
  9. País, Ediciones El «Mari Carmen Cuesta, la Rosa Catorce» (en castellà). El País [Madrid], 19-10-2010. ISSN: 1134-6582.
  10. 20Minutos «Nadia de Santiago: "Lo mejor fue conocer a mi personaje en la vida real"» (en castellà). 20minutos.es - Últimas Noticias.
  11. «Presas de Franco - Vicerrectorado de Cultura - Universitat de València» (en castellà). [Consulta: 2 setembre 2018].
  12. «Regreso a la cárcel femenina de Ventas» (en castellà). ELMUNDO.
  13. Hernández Holgado, Fernando. La Prisión militante. Las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945) (Tesi) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense, 2011.