Marc Bebi Tàmfil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Marc Bebi Tàmfil (Marcus Baebius Tamphilus) fou un magistrat romà germà de Gneu Bebi Tàmfil (cònsol).

El 194 aC fou triumvir per la fundació d'una colònia romana. El 192 aC fou pretor i va rebre Bruttium com a província amb dues legions i 1.500 soldats d'infanteria i 500 cavallers aliats. A causa de la guerra contra Antíoc III el Gran se li va ordenar dirigir-se a Brundusium i Tàrent on va embarcar amb les tropes cap a l'Epir; va romandre a Grècia el 191 aC amb títol de propretor i va participar en la guerra; en unió de Filip V de Macedònia, aliat romà, va avançar cap a Tessàlia i les forces d'Antíoc es van retirar davant de les forces conjuntes; diverses ciutats de Tessàlia van caure en mans dels romans i macedonis; poc després va arribar el cònsol Mani Acili Glabrió I i va agafar el comandament, però Tàmfil va restar a Grècia a les seves ordes.

El 186 aC fou un dels tres ambaixadors enviats a arranjar les disputes entre Èumenes I de Pèrgam i Filip V de Macedònia i els estats de Tessàlia.

El 181 aC fou cònsol amb Publi Corneli Cetege i van rebre Ligúria com a provincia, però no van fer cap operació militar; el seu comandament fou prorrogat uns mesos el 180 aC a l'espera de l'arribada dels nous cònsols i a la primavera van atacar als apuans, que agafats per sorpresa es van rendir sense lluitar; per prevenir una nova guerra els cònsols van deportar a 40.000 apuans al Samni; per aquests fets van obtenir el triomf al retorn a Roma, la primera vegada que es va concedir a generals que de fet no havien fet la guerra.