Marc Bebi Tàmfil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarc Bebi Tàmfil
Biografia
Naixement segle III aC
Mort p. segle III aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

181 aC – 181 aC
Juntament amb: Publi Corneli Cetege

  Pretor 


  Tribú de la plebs 

Activitat
Ocupació Diplomàtic, polític i militar
Període Middle Roman Republic Tradueix
Família
Pare Quint Bebi Tàmfil
Modifica les dades a Wikidata

Marc Bebi Tàmfil (en llatí Marcus Baebius Tamphilus) va ser un magistrat romà, germà de Gneu Bebi Tàmfil (cònsol). Pertanyia a la gens Bèbia, una antiga família romana d'origen plebeu.

L'any 194 aC va ser un dels triumvirs designats per la fundació d'una colònia romana. L'any 192 aC va ser pretor i va rebre Bruttium com a província amb dues legions i 1.500 soldats d'infanteria a més de 500 cavallers aliats. A causa de la guerra contra Antíoc III el Gran se li va ordenar dirigir-se a Brundusium i Tàrent on va embarcar amb les tropes cap a l'Epir. Va restar a Grècia el 191 aC amb títol de propretor i va participar activament en la guerra contra Antíoc. En unió de Filip V de Macedònia, aliat romà, va avançar cap a Tessàlia i les forces d'Antíoc es van retirar davant de les forces conjuntes. Diverses ciutats de Tessàlia van caure en mans dels romans i macedonis. Poc després va arribar el cònsol Mani Acili Glabrió I i va agafar el comandament, però Tàmfil va quedar-se a Grècia a les seves ordes.

El 186 aC va ser un dels tres ambaixadors enviats a arranjar les disputes entre Èumenes I de Pèrgam i Filip V de Macedònia i els estats de Tessàlia.

L'any 181 aC va ser cònsol amb Publi Corneli Cetege i van rebre Ligúria com a província, però no van fer cap operació militar. El seu comandament va ser prorrogat uns mesos el 180 aC a l'espera de l'arribada dels nous cònsols i a la primavera van atacar als apuans, que agafats per sorpresa es van rendir sense lluitar. Per prevenir una nova guerra els cònsols van deportar a 40.000 apuans al Samni. Per aquests fets van obtenir el triomf al retorn a Roma, la primera vegada que es va concedir a generals que no havien fet pròpiament una guerra.[1]

Referències[modifica]

  1. Smit, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 974.