Marcia Neugebauer
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 setembre 1932 (91 anys) Nova York |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign Universitat Cornell Burr and Burton Academy (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geofísic |
| Ocupació | física, geofísica |
| Ocupador | NASA |
| Família | |
| Cònjuge | Gerald Neugebauer |
Premis
| |
Marcia Neugebauer (27 de setembre de 1932, Nova York) és una prominent geofísica que ha fet contribucions en l'àmbit de la física espacial. Les seves recerques estan entre les primeres que han permés establir mesures directes del vent solar per ajudar a entendre la seva física i la interacció amb els cometes.
Marcia Neugebauer va néixer a Nova York. Va obtenir una llicenciatura en física de la Universitat de Cornell el 1954, seguit d'un mestratge en física a la Universitat d'Illinois a Urbana en 1956.
Neugebauer va ser investigadora de la sonda analitzadora de plasma Mariner 2 que va fer les primeres mesures extenses del vent solar i el descobriment de les seves propietats.[1] També va desenvolupar instruments analítics que van orbitar la Terra, alguns es van fer servir a la lluna pels astronautes Apollo i altres que van volar a l'encontre del cometa Halley en el marc de la missió europea Giotto.[2]
Com a científica va participar en moltes missions espacials durant la seva llarga carrera a la NASA. Ha ocupat diversos llocs de direcció al Jet Propulsion Laboratory, com el de Directora de la Secció de Física i Física de l'Espai, directora de l'equip d'estudi de Mariner Mark II, científica en els projectes Rangers 1 i 2 i el Programa espacial CRAF ( en anglés Comet Rendezvous Asteroid Flyby, significa Sobrevol d'asteroides i trobament amb el cometa).[2]
Ha exercit com a presidenta de la Unió Americana de Geofísica 1994-1996 i ha estat l'editora en cap de la revista Reviews of Geophysics. També va presidir la secció Comitè Solar i Física Espacial de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[3]
Premis i honors
El 1967, el Museu de Ciència i Indústria de Califòrnia, va nomenar a Marcia Neugebauer Dona científica de l'any de Califòrnia (« California Woman Scientist of the Year »). Ha rebut nombrosos premis de la NASA, incloent el Premi Excepcional d'Assoliment Científic, el Premi a la Medalla de Lideratge Destacat i la Medalla del Servei Distingit, que és la màxima distinció atorgada per la NASA. El 1997, va ingressar al WITI Hall of Fame, Women in Technology International.[4] El 1998 va rebre un doctorat honorari en física per la Universitat de New Hampshire. El 2004, va rebre el Premi William Kaula i, el 2010, va rebre el Premi Medal Arctowski de l'Acadèmia Nacional de Ciències.[5][6][7]
Referències
- ↑ JPL.NASA.GOV. «50th Anniversary: Mariner 2, The Venus Mission - NASA Jet Propulsion Laboratory». [Consulta: 29 setembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Uxue Razkin «La geofísica Marcia Neugebauer y los secretos del viento solar | Vidas científicas | Mujeres con ciencia» (en castellà). Mujeres con ciencia.
- ↑ «AGU Celebrates 80 Years of Leadership 1919-1999». American Geophysical Union.
- ↑ «WITI - Women in Technology Hall of Fame - Marcia Neugebauer, Distinguised visiting scientist, Jet Propulsion Laboratory». [Consulta: 30 setembre 2018].
- ↑ «Marcia Neugebauer - Honors Program» (en anglès). Honors Program.
- ↑ «National Academy of Sciences: Arctowski Medal», 29-12-2010. [Consulta: 30 setembre 2018].
- ↑ «Marcia Neugebauer Receives Two Honors | Lunar and Planetary Laboratory | The University of Arizona» (en anglès). [Consulta: 30 setembre 2018].