Mare de Déu de Cérvoles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de Cérvoles
Santuari de la Mare de Déu de Cérvoles.jpg
Dades
Tipusesglésia
Creaciósegle XVIII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular
Altitud778 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiOs de Balaguer
LocalitzacióA ponent d'Os, al Serrat de la Guineu
 41° 52′ 59″ N, 0° 39′ 34″ E / 41.882988°N,0.65943°E / 41.882988; 0.65943
Modifica les dades a Wikidata

La Mare de Déu de Cérvoles és un santuari al terme municipal d'Os de Balaguer (Noguera) catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església és d'una sola nau construïda en pedra. A l'exterior hi ha tres contraforts a banda i banda. S'accedeix a l'església per una porta d'arc de mig punt protegida per un porxo. Sobre el porxo hi ha dues obertures: la primera més gran que la segona. Culmina l'església un campanar d'espadanya, de petites dimensions, amb una petita campana. La teulada és de doble vessant.[1]

Abans d'aquest santuari a Cérvoles n'hi havia un altre que ocupava el mateix emplaçament que l'actual. Pel material bibliogràfic se sap que l'any 1787 es van fer reformes al santuari: un casal per a l'hospitalitat damunt la primitiva capella gòtica i es va construir l'actual capella. El 1915 la finca on hi ha el santuari es va posar a nom del bisbe de Lleida, i els rectors d'Os en van ser els administradors. El 12 de setembre de 1954 es va entronitzar la nova imatge de Maria, obra de l'artista i fill d'Os, Leandre Cristòfol. El 1964 en una reunió de representants de seglars i mossens del lloc es va prendre l'acord de celebrar cada any l'aplec comarcal per motius pastorals. El 1975 van robar la imatge i es va enderrocar el casal que hi havia al costat de la capella.[1]

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de Cérvoles
  1. 1,0 1,1 «Santuari de la Mare de Déu de Cérvoles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].