Mare de Déu de la Victòria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de la Victòria
Ermita victoria alcudia.JPG
L'ermita de la Victòria
Dades
Tipus edifici
Ubicació geogràfica
Mallorca
 39° 52′ 25″ N, 3° 10′ 15″ E / 39.8736°N,3.17083°E / 39.8736; 3.17083
Conservació i restauració
1652  Construcció d'una torre
1608-1644  Obres importants
1685-1704  Reforma de nova construcció
Activitat
Diòcesi Mallorca
Modifica les dades a Wikidata

La imatge de la Mare de Déu de la Victòria és la patrona de la ciutat d'Alcúdia. La talla tan venerada de la verge és gòtica, feta de fusta i té una mida de 69 cm d'alçada. Hi ha dades històriques que ens traslladen a l'any 1395 quan un ermità, dit Arnau Got, vivia en aquests paranys, de manera que es podria considerar el precursor del santuari.

En juny de 1535 la imatge fou traslladada a la ciutat d'Alcúdia, davant les moltes incursions de pirates turcs al nord de Mallorca. Fra Antoni d'Avila, prior de l'ermita i principal dels frares carmelites de la Victòria es traslladaren a viure a una petita casa de la cofraria, que servia d'ermita o capella per aquell temps. El vespre del dia 4 de juny de 1535, l'emperador Carles V va sopar amb fra Antoni d'Avila i va poder pregar davant la verge, "los ruegos que fueron escuchados por la Virgen de la Victória ya que, mediante ella, pudo conquistar la ciudad de Túnez, acuchillar a treinta mil infieles y liberar a diez mil cautivos cristianos que gemían en las tristres prisiones del feroz Barbarroja". (Ventayol Suau, Pere)

El Santuari de la Mare de Déu de la Victòria[modifica]

Interior.

En 1252 ja existia una torre i en part santuari pels alcudiencs. Hi ha alguns documents que ho acrediten. Llavors, se l'anomenava "Santa Maria de la Torre d'Alcúdia" i molt possiblement fou construïda com a torre defensiva contra els musulmans en època de Jaume I.

Els documents trobats ens situen originalment en 1403, quan al santuari vivia l'ermità fra Diego García, a qui el bisbe Lluís de Prades i d'Arenós concedí permís per celebrar missa el 2 de novembre d'aquell mateix any.

En 1429 segons l'historiador Pere Ventayol Suau, ja vivia dins l'oratori un altre ermità, fra Joan Coll, que havia vingut de Ternelles (Pollença).

A principis del segle XVI es relacionaren amb la Victòria els frares carmelitans, dirigits per fra Antoni d'Àvila, el qual es va intitular prior del santuari de la Mare de Déu de la Victòria, el 23 de març de 1522. L'any 1524a l'ermita s'hi instaurà una capellania per dir-hi misses els diumenges i dies de festa.

Després dels carmelites, el Santuari tornà a ser habitat per ermitans, entre els anys 1576 i 1653. Posteriorment, passà a ser custodiat per donats, matrimonis que guardaven l'ermita i tenien els pelegrins, sota les directius dels jurats d'Alcúdia i dels obrers del Santuari (el primer data de 1669).

Pel que fa al culte, és significativa la data de 1643, quan els jurats nomenaren la Mare de Déu de la Victòria patrona d'Alcúdia i fixaren el 2 de juliol, dia de la Visitació, per celebrar la festa al Santuari.

L'any 1652 s'acabà de construir una torre més important i elevada i es va concebre la planta baixa com a espai eclesial on poder celebrar oficis.

Durant el segle XVII es feren obres importants a l'edifici, concretament entre 1608 i 1644, encara que la reforma definitiva de nova construcció va tenir lloc entre els anys 1685 i 1704, gràcies a l'impuls del reverend Dr. Tomàs Serra Joan. La fesomia del nou oratori, que es beneí el 2 de juliol del mateix 1704, és la que ha arribat als nostres dies: una construcció sòlida i d'aspecte defensiu.

L'edifici comprèn l'església, situada a la planta baixa, i l'hostatgeria, que ocupa les dues plantes superiors a les quals originàriament s'hi accedia des de l'interior.

Goigs a la Verge de la Victòria d'Alcúdia del segle XVIII[modifica]

Mare del Verbo incread
i dels angels María;
o Santíssima María,
i patrona d'Alcúdia
fidelíssima Ciutat,

De Victòria eus nomenam,
puis foreu victoriosa
triunfant i gloriosa
entre tots los fills d'Adam;
i tal favor merexía
la vostra gran santeadad:, etc.

Trobaren vostra figura
en aquesta alta muntanya,
per la qual nos asegura
la victòria en la campanya;
ab llums i gran claridad
que del Cel aparexía, etc.

Els àngels del cel venían
en cantar vostros loors
ensenyants a certs pastors
del modo millor porían;
amb cant del Magnificat,
entonant qui mes poría, etc.

Fundaren religiosos
en vostra casa un convent,
miracles prodigiosos,
obrava l'Omnipotent;
cada qual en sentedad
un àngel aparexía:, etc.

Vos sou de nostra Ciutat
la fortalessa i lo amparo,
i en tota necessitat
nos asistiu com a mare,
es exercit esforsad
vostro nom de valentia, etc.

Los nostros antepassats
victòria per vos tingueran
quant a citarlos vengueran
exèrcits agermanats;
fonch sou valor premiad
vostro favor asistia;etc.

Un breu de La Santendad
fonch decret i llei solemne
que cada poble i regne
un Sant tengués advocad;
molt abans aquesta ciutat
per Patrona a Vos tenia, etc.

Vos sou la nube d'Elias,
per Vos gozam un nom nou,
que'en temps séc i quan no plou
donau aigua i alegrias
i al blat qui ja patia,
arribá a ser ben granat, etc.

Al malalt donau salut,
an al jove bona sort,
an al davot gran virtud,
i al navegant duis a port;
escapa de tempestad
la barca qui en Vos confía, etc.

És la major senya aquesta
de la Visitasió,
missa cantada i sermó
ab jubileu i gran festa;
és un dia apropiad,
qu'el trist en goig convertia, etc.

Per tenirvos en memoria
no cesarém nit i dia
d'invocar-vos, Verge pía,
amb títol de Victòria;
Victòria, Senyoria mia,
tenim amb vos al costat, etc.

Referències[modifica]

  • Notes històriques sobre la imatge de la Mare de Déu de la Victòria i el Santuari- Publicació realitzada amb motiu de la restauració de la talle de la Mare de Déu- (2008)- Parròquia d'Alcúdia.

Llibres[modifica]

  • "El Santuari de la Mare de Déu de la Victòria" -Quaderns d'Alcúdia- Nº 9- Ajuntament d'Alcúdia (Àrea de Cultura) (2002) Autor: Bartolomeu Serra Martí.
  • "Historia de Alcúdia" Vol I, Vol II, Vol III (1928)-Referències sobre l'Ermita i Mare de Déu de la Victòria- Autor: Pere Ventayol Suau.