Vés al contingut

Margarida d'Artois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarida d'Artois

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1285 Modifica el valor a Wikidata
Mort1311 Modifica el valor a Wikidata (25/26 anys)
SepulturaConvent dels Jacobins de la rue Saint-Honoré Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa d'Artois Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís d'Evreux (1300 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria d'Evreux, Carles d'Evreux, Felip III Evreux, Margarida d'Evreux, Joana d'Evreux Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip d'Artois Modifica el valor a Wikidata  i Blanca de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert III d'Artois
Joana d'Artois
Maria d'Artois
Isabel d'Artois Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 21099 Modifica el valor a Wikidata


Margarida d'Artois (1285 - 1311)[1] va ser una noble francesa, comtessa consort d'Evreux.

Era filla de Felip d'Artois, senyor de Conches, i de Blanca de Bretanya.[2] Es va casar el 1300 amb Lluís de França, futur comte d'Evreux, fill del rei Felip III i de Maria de Brabant i germanastre de Felip IV. El matrimoni va tenir la següent descendència:[3]

  • Felip (1301-1343), rei de Navarra i comte d'Évreux
  • Maria (1303-1335), duquessa consort de Brabant
  • Carles (1305-1336), comte d'Étampes
  • Margarida (1307-1350), comtessa consort d'Alvèrnia
  • Joana (1310-1371), reina consort de França

Va morir el 23 d'abril de 1311 i va ser enterrada a l'església dels jacobins de París, al costat del marit.[2]

Referències

[modifica]
  1. Gaude-Ferragu, Murielle; Vincent-Cassy, Cécile (dirs.). "La dame de coeur". Patronage et mécénat religieux des femmes de pouvoir dans l'Europe des XIVe-XVIIe siècles (en francès). Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2018, p. 84. 
  2. 2,0 2,1 Montfaucon, Bernard de. Les monumens de la monarchie françoise qui comprennent l'histoire de France (en francès). vol. 2. París: Julien-Michel Gandouin i Pierre-François Giffart, 1730, p. 213. 
  3. Moreri, Louis. Le grand dictionnaire historique, ou Le mêlange curieux de l'histoire sacrée et profane (en francès). París: Chez François Pitteri, 1745, p. 584.