Margarita Murillo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMargarita Murillo
Biografia
Naixement 1958
Mort 27 agost 2014 (55/56 anys)
Activitat
Ocupació Activista pels drets humans
Modifica les dades a Wikidata

Margarita Murillo (1958 - 27 d'agost de 2014) fou una activista política hondurenya, defensora del medi ambient i la comunitat indígena camperola, motiu pel qual fou assassinada.[1][2]

Trajectòria[modifica]

Catequista a la comunitat eclesial de base, estigué emparellada amb Oscar López Claros i fou mare de Kenia, Franklin Octavio, Samuel David Flores i Margarita Montserrat.[1][2]

Estigué afiliada a la Unió de Treballadors del Camp (UNC) i dedicà la seva vida a la lluita per l'accés a la terra de les dones camperoles hondurenyes. A la tradició lenca, en els rius resideixen esperits femenins i les dones són les seves principals guardianes, per això fou una de les líders del moviment contra l'atorgament dels rius a empreses privades i la construcció de centrals hidroelèctriques, pel seu impacte ambiental i cultural en terres històricament habitades per indígenes.

Fou una de les fundadores de la Central Nacional de Treballadors del Camp (CNTC) a la dècada de 1980. Durant aquells anys, mentre militava al moviment insurreccional Lorenzo Zelaya, fou segrestada i torturada per motius polítics pels esquadrons de la mort de Gustavo Álvarez Martínez, quan es mantenia la Doctrina de seguretat nacional.[3] Aquest fet la portà a exiliar-se.[4] Fou una de les fundadores i coordinadora del Front Nacional de Resistència Popular (FNRP) després del cop d'estat de 2009, liderant la presa del parc central de San Pedro Sula.

L'any 2013, fou candidata a diputada del Congrés Nacional d'Hondures, pel departament de Cortés, a les eleccions internes del partit Llibertat i Refundació (LIBRE) coordinat per l'ex-president Manuel Zelaya. L'any 2014, tornà al camp després de presentar-se a les eleccions generals de 2013.

Fou assassinada d'un tret al front després de defensar-se d'un sicari mentre estava treballant la terra al nord-oest d'Hondures, concretament al municipi de Villanueva, al departament de Cortés. En aquelles setmanes, Murillo estava legalitzant la propietat de la seva parcel·la a El Venado.[1][2]

El 10 d'octubre de 2014, la fiscal a càrrec de la investigació, Marlene Banegas, coordinadora de la Fiscalia de Delictes contra la Vida, i la fiscal Patricia Eufrahio, també foren assassinades, mentre investigaven l'assassinat.[1] Els sospitosos de tots dos crims també foren assassinats.[5] David Edgardo Ordoñez, suposat sicari, fou assassinat asfixiat mentre estava detingut en dependències policíaques.[1]

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) instà a l'Estat hondureny, el 17 de setembre de 2014, a realitzar una recerca amb deguda diligència sobre el seu assassinat, però a dia d'avui el seu cas roman impune.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Margarita Murillo (1958-2014)» (pdf) (en castellà). Oxfam.org. [Consulta: 12 juliol 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Organizaciones hondureñas demandan investigación del asesinato de lideresa campesina» (en castellà). Oxfam.org, 27-08-2015. [Consulta: 24 desembre 2018].
  3. «Margarita Murillo, a cuatro años de su asesinato» (en castellà). RadioProgresoHN.net, 27-08-2018. [Consulta: 24 desembre 2018].
  4. 4,0 4,1 Padilla, Cesario. «Cuatro años sin que florezca justicia para Margarita Murillo» (en castellà). Conexihon.hn. [Consulta: 24 desembre 2018].
  5. «Margarita Murillo» (en castellà). TercoProducciones.com. [Consulta: 12 juliol 2019].

Vegeu també[modifica]