Marià Plasència i Valls

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMarià Plasència i Valls
Biografia
Naixement 1815
Benaguasil
Mort 1875 (59/60 anys)
València
Activitat
Ocupació Organista, compositor
Família
Fills Joan Baptista Plasència i Aznar
Germans Joan Baptista Plasència i Valls i Lambert Plasència i Valls
Parents Joan Baptista (1816-1855) i Lambert (1815-1875)

Musicbrainz: c9d6233d-38f2-4ba1-b170-0341d5b9e4af
Modifica les dades a Wikidata

Marià Plasència i Valls (Benaguasil, Camp de Túria, 1809 - València, 1894) pertanyent a una nissaga de músics, fou organista i compositor. Era pare del musicòleg i compositor Joan Baptista Plasència i Aznar. Els seus germans Joan Baptista (1816-1855) i Lambert (1815-1875)[1] també van ser músics molt reconeguts.[2]

Va dedicar-se a la composició i va ser nomenat mestre de capella del Col·legi del Corpus Christi de València, en succeir al seu germà Joan Baptista, càrrec que va desenvolupar fins a la seva mort. Gran aficionat a l'escola antiga espanyola, emprà les seves facultats en estudiar-la a fons, i arranjà, traduí i col·leccionà gran nombre d'obres de faristol. Per la seva part, va deixar un bon nombre de composicions que es conserven en l'Arxiu del Col·legi citat i en poder de particulars, entre les quals mereixen citar-se:

  • dues Misses, a 4 veus i orquestra, i a 3 i 7 veus
  • tres Misses de Rèquiem, a 4 veus i orquestra
  • un joc de salms, de Vespres, Completes i Nona de l'Ascensió
  • Miserere (1839)
  • Lamentacions, motets al Cor de Jesús a 7 veus
  • motets als Dolors de la Verge (1837)
  • motet a Santa Anna i Nativitat de la Verge, a 8 veus
  • diversos motets al Santíssim, a 3 veus i orgue
  • dues Salve, a 6 veus, i a duo i orquestra, respectivament
  • dos Trisagios, a 3 i 4 veus respectivamet
  • Letrilla a la Verge, a duo i orgue
  • Goigs a la Puríssima, a 3 veus
  • Letrilla per a la Comunió, a duo
  • Dolors de la Verge, a 4 veus i orgue, etc...

Referències[modifica]

  1. «Lambert Plasència i Valls». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Enciclopèdia Espasa. volum 45, p. 451. ISBN 84 239-4545-6.