Mari Evans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMari Evans
Biografia
Naixement16 juliol 1919 Modifica el valor a Wikidata
Toledo (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 2017 Modifica el valor a Wikidata (97 anys)
Indianàpolis (Indiana) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Toledo
Scott High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, dramaturga, escriptora de literatura infantil, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Participà en
29 setembre 1994primera Furious Flower Conference Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis
Discogs: 2843484 Find a Grave: 195728541 Modifica el valor a Wikidata

Mari Evans (16 de juliol de 1919 a Toledo, Ohio – 10 de març de 2017 a Indianapolis, Indiana) fou una poeta, escriptora, dramaturga, assagista i activista afroamericana estatunidenca associada amb el Moviment de les Arts Negre.[1][2][3][4] Evans va rebre diverses beques i premis al llarg de la seva carrera, entre els quals en destaca el premi a la trajectòria de la Fundació de les biblioteques públiques d'Indianapolis. La seva poesia té una simplicitat lírica i uns temes directes. També va escriure i editar llibres d'assajos, entre els quals destaca Black Women Writers (1950-1980): A Critical Evaluation (Doubleday, 1984), una antologia crítica que repassa l'obra de quinze escriptores negres. Evans va morir a l'edat de noranta-set anys a Indianapolis, Indiana.[5]

Infància, joventut i educació[modifica]

Mari Evans va néixer a Toledo, Ohio el 16 de juliol de 1919, filla de Jane Jacobs i Williams Reed Evans. La seva mare va morir quan ella tenia set anys. El seu pare la va animar a que desenvolupés la seva escriptura al llarg de la seva vida

Evans va estudiar a escoles públiques locals abans de matricular-se a la Universitat de Toledo el 1939. Va començar es estudiar disseny de moda però no es va graduar.[6][7]

Carrera professional[modifica]

Després de deixar la universitat, Evans va decidir fer una carrera musical.[6] Aquesta decisió la va incitar a mudar-se a la Costa Est, on va començar per col·laborar amb diversos músics de jazz, com Wes Montgomery, un nadiu d'Indianapolis, Indiana. El 1947, Evans va deixar la Costa Est i es va mudar a Indianapolis. A allà va treballar en l'autoritat de l'habitatge d'Indiana abans de fer el servei civil dels Estats Units.[8]

Evans va obtenir notorietat com a poeta durant el les dècades de 1960 i 1970 i es va associar al Moviment de les Arts Negre, la intenció de la qual era explorar la cultura afroamericana a través de les arts i la literatura.[9][10] A més d'Evans, altres membres prominents d'aquest moviment hi havia Amiri Baraka, Gwendolyn Brooks, Nikki Giovanni, Etheridge Cavaller, Haki R. Madhubuti, Larry Neal, i Sonia Sanchez, entre altres.[11][12] Evans també va ser una activista interessada en assumptes de justícia social i una crítica del racisme.[13][14]

El 1969Evans va començar una sèrie de cites educatives a universitats americanes.[6] Els anys1969–70 fou escriptora resident de la Universitat d'Indiana – Universitat de Purdue a Indianapolis, on va ensenyar cursos de literatura afroamericana. Un any després fou professora assistent i escritora resident de la Universitat d'Indiana a Bloomington, on fou professora 1978.[3] Entre el 1968 i el 1973, Evans va produir, escriure, i dirigir el programa televisiu setmanal The Black Experience, del canal WTTV d'Indianapolis.[15][16] Ella va explicar que es va fer aquest programa perquè els afroamericans es poguessin representar ells mateixos.[4]

El 1975 Mari Evans va rebre un doctorat honoris causa en lletres per part de. Marian College.[17] Va continuar la seva carrera d'ensenyament a la Universitat Purdue (1978–80), la Universitat Washington de Saint Louis (1980), la Universitat Cornell (1981–85), la Universitat Estatal de Nova York a Albany (1985–86), i la Universitat Spelman.[6]

Obra[modifica]

Tot i que gran part de la seva compilació de poemes més famosa, I Am a Black Woman (1970), així com molts altres poemes primerencs foren anteriors al Moviment de les Arts Negre, aquestes obres coincidien en les missatges del poetes de les arts negres sobra la cultura negra i la seva alliberació psicològica i econòmica. En la seva obra eren comuns els temes de l'amor, la pèrdua, la solitud, la lluita, l'orgull i la resistència .[3][4][16] També va utilitzar imatgeria, metàfores i retòrica per a descriure l'experiència afroamericana, que era el focus de la seva obra literària i va explicar que "quan escric, ho faig pel meu poble"[9][18]

L'obra d'Evans va enfocar sobretot en els assumptes de la raça i la identitat. Els seus poemes sovint presentaven a dones afroamericanes.[19][12] Tot i que la seva primera col·lecció de poemes, Where is All the Music, no va atraure a la crítica, la seva segona col·lecció de poesia, I Am a Black Woman (1970), va obtenir atenció i notorietat internacional. Aquesta segona col·lecció exigia un canvi social incloïa el seu poema més conegut, "I Am a Black Woman."[20] WCelebration", "If There be Sorrow", "Speak the Truth to the People", "When in Rome" i "The Rebel" van ser altres dels seus poemes més memorables.[9] Les seves compilacions de poemes més tardans Nightstar 1973–1978 (1981), una de les seves millors obres i A Dark and Splendid Mass (1992) foren les seves últimes compilacions de poemes.[21]

En les seves últimes obres, Evans va començar a utilitzar tècniques experimentals i va incorporar dialectes afroamericans.[3] Els seus poemes també es caracteritzen per ser realistes, irònics, esperançadors i entusiàstics.[12] El seu poema "I am a Black Woman" finalitza d'aquesta manera: "I am a Black woman/ tall as a cypress/ strong/ beyond all definition still/ defying place/ and time/ and circumstance/ assailed/ inpervious/ indestructible/ Look on me and be/ renewed".[22]

Tot i que Mari Evans és coneguda sobretot per la seva poesia, també va escriure contes, literatura infantil, obres de teatre, articles periodístics i assajos.[13] Ella també va editar l'antologia" Black Women Writers (1950-1980) A Critical Evaluation (1984), i va escriure la col·lecció d'assaigs Clarity As Concept: A Poet's Perspective (2006).[21][14] Les seves obres fins i tot les infantils, tenien un important component social. Per exemple, Dear Corinne, Tell Somebody! Love, Annie (1999), tracta sobre l'abús dels menors i "I'm Late" (2006) tracta sobre embaràs de juvenil.[16][23]

Servei comunitari[modifica]

Mari Evans era una activista per reforma de presó, i era en contra pena capital. Ella també treballat amb grups de teatre i organitzacions de comunitat local incloent-hi Noies, Inc. de més Gran Indianapolis i l'associació cristiana dels Homes Joves. A més a més, Evans volunteered en elemental i instituts.[6][24]

Vida personal[modifica]

Evans es va divorciar i fou mare de dos fills, amb els que va viure a Indianapolis.[13][16] Li agradava tocar el piano i fou seguidora de l'escena jazzística de l'avinguda Indiana durant les dècades de 1940 i 1950.[23] Fou membre de l'església episcopal metodista africana Bethel però els seus últims anys va assistir a l'església Broadway United Methodist.[12]

Mort i llegat[modifica]

Evans va morir a Indianapolis el 10 març de 2017 als noranta-set anys.[9][25]

Evans ha estat considerada com una figura clau del Moviment de les Arts Negre i com una de les poetes negres més influents del segle XX .[20] Tot i que l'autora fou molt reconeguda entre els cercles literaris de la costa est, no va ser tant reconeguda a Indianapolis.[13] Un crític literari va dir que l'ús de dialectes negres en la seva obra per a comunicar una veu autèntica de la comunitat negra és una característica única de la seva poesia[19] I Am a Black Woman (1970), la seva obra més reconeguda, va guanyar el premi Black Academy of Art and Letters Firs Poetry el 1975. Black Women Writers (1950–1980): A Critical Evaluation, una col·lecció de més de 40 assajos sobre les contribucions literàries de 15 escriptores negres, és considerat com una obra important per estudiar la literatura de les dones afroamericanes..

Obra seleccionada[modifica]

Poesia[modifica]

Llibres infantils[modifica]

  • J.D. (1973)[17][32]
  • Look at Me! (1974)[17]
  • Rap Stories (1974)[19]
  • Singing Black: Alternative Nursery Rhymes for Children (1976)[17][33]
  • Jim Flying High (1979)[34]
  • Dear Corinne, Tell Somebody! Love, Annie: A Book About Secrets (1999)[35]
  • 'I'm Late': The Story of LaNeese and Moonlight and Alisha Who Didn't Have Anyone of Her Own, Just Us Books, (2006)[36]

Obres de teatre[modifica]

  • River of My Song (1977))[19]
  • Eyes[37]
  • Portrait of a Man (1979))[17]
  • Boochie (1979))[17]
  • The Pro (1979)
  • New World (1984)[38]

Assaig[modifica]

  • Black Women Writers (1950–1980): A Critical Evaluation, New York: Doubleday (1984)[26][39]
  • Black Women Writers: Arguments and Interviews, London: Pluto Press (1984))[40]
  • Clarity as Concept: A Poet's Perspective: A Collection of Essays, Chicago: Third World Press (2006)[41]

Premis i honors[modifica]

  • Beca John Hay Whitney, 1965–66[17]
  • Subvenció de la Woodrow Wilson Foundation, 1968[17]
  • Indiana University Writers Conference Award, 1970[17]
  • First Annual Poetry Award, Black Academy of Arts and Letters, 1970[16]
  • Doctorat honoris causa en humanitats pel Marian College, 1975[17]
  • Beca MacDowell Colony[17]
  • Beca Copeland del Amherst College, 1980
  • National Endowment for the Arts Premi d'escriptura creativa, 1981[17]
  • Protagonitza un segell postal d'Uganda de 1997,[13] *Grammy Award nominatee for her liner notes to The Long Road Back to Freedom: An Anthology of Black Music, 2002
  • African American Legacy Project of Northwest Ohio Legend Honoree, 2007
  • Premi Indianapolis Public Library Foundation's Indiana Authors Lifetime Achievement, 2015[20]
  • L'artista Michael "Alkemi" Jordan va pintar un mural en una pared de l'avinguda Massachusetts d'Indianapolis el 2016 sobre la poeta.[9][42]

Referències[modifica]

  1. ↑ Kovacik, Karen. «Mari Evans at 90». No More Corn, 16-07-2013. [Consulta: 18 abril 2019].
  2. ↑ Davis, Victoria T.. «Poet, activist Mari Evans dies at age 93». RTV6, 12-03-2017. [Consulta: 19 abril 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 The Concise Oxford Companion to African American Literature. Nova York: Oxford University Press, 2001. ISBN 9780199916498. OCLC 49346948. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 The Norton Anthology of African American Literature. Third. ISBN 9780393923698. OCLC 866563833. 
  5. ↑ Several sources reported at the time of Evans's death that she was ninety-three years old; however, her nephew, Chris Phemster, who spoke at her funeral said this was incorrect, she was actually ninety-seven; her birth year was 1919, not 1923. See: Higgins, Will «Remembering Mari Evans' intense, unblinking life». The Indianapolis Star. IndyStar.com, 20-03-2017 [Consulta: 19 abril 2019]. Among those who incorrectly reported her age at the time of her death: Adams, Dwight. «Late Indianapolis Poet Mari Evans Leaves Legacy of Social Justice». Indianapolis Star. [Consulta: 11 març 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 "Biographical Note" in «Mari Evans papers, circa 1900-2012 [bulk 1960-2012]». findingaids.library.emory.edu, 07-02-2014. [Consulta: 6 febrer 2019].
  7. ↑ Sullivan, Erin. «Mari E. Evans». BlackPast.org, 07-12-2010. [Consulta: 19 abril 2019].
  8. ↑ Gugin, Linda C., and James E. St. Clair, eds.. Indiana's 200: The People Who Shaped the Hoosier State. Indianapolis: Indiana Historical Society Press, 2015, p. 247–49. ISBN 978-0-87195-387-2. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «Mari Evans» (PDF). Writing Her Story. Indiana Commission for Women. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2020. [Consulta: 17 abril 2019].
  10. ↑ «A Brief Guide to the Black Arts Movement». Academy of American Poets. [Consulta: 19 abril 2019].
  11. ↑ Hoppe, "The Radical Clarity of Mari Evans," p. 11.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Higgins, Will , 20-03-2017.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Adams, Dwight , 11-03-2017.
  14. ↑ 14,0 14,1 Hoppe, "The Radical Clarity of Mari Evans," p. 6.
  15. ↑ «Mari Evans, a writer and a teacher». African American Registry. Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 19 abril 2019].See also:«Mari Evans». Academy of American Poets. [Consulta: 19 abril 2019].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 "Mari Evans" in Smith, Jessie Carney, and Shirelle Phelps. Notable Black American Women. 1. Detroit, Michigan: Gale Research, 1992, p. 326–27. ISBN 9780787664947. 
  17. ↑ 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 Wilfred D. Samuels, Tracie Church Guzzio, and Loretta Gilchrist Woodard. Encyclopedia of African-American Literature. Nova York, New York: Facts On File, 2007, p. 173. ISBN 9780816050734. 
  18. ↑ Hoppe, "The Radical Clarity of Mari Evans," p. 8.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Elizabeth Ann Beaulieu, ed.. Writing African American Women: An Encyclopedia of Literature By and About Women of Color. I. Westport, Connecticut: Greenwood Press, 2009, p. 307–09. ISBN 0313331979. 
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Chen, Wei-Huan «Indiana poet Mari Evans receives lifetime achievement award». , 08-10-2015.
  21. ↑ 21,0 21,1 Hoppe, "The Radical Clarity of Mari Evans," p. 12.
  22. ↑ Evans, Mari. «I am a Black Woman – Poem by Mari Evans». PoemHunter.com. [Consulta: 28 abril 2019].
  23. ↑ 23,0 23,1 Adams, Dwight «Funeral for Indianapolis poet Mari Evans will be Monday». IndyStar.com [Indianapolis, Indiana], 14-03-2017 [Consulta: 19 abril 2019].
  24. ↑ Dorsey, Jr., David E., "Mari Evans", in William L. Andrews, Frances Smith Foster, and Trudier Harris (eds.). The Concise Oxford Companion to African American Literature. Oxford University Press, 2001, p. 134. ISBN 9780195138832. 
  25. ↑ Hoppe, "The Radical Clarity of Mari Evans," p. 5.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 Kander, Jenny, and C. E. Greer. And Know This Place: Poetry of Indiana. Indianapolis: Indiana Historical Society Press, 2011, p. 341. ISBN 9780871952929. 
  27. ↑ Where is all the Music?: OCLC 119992
  28. ↑ I am a Black Woman ISBN 9780863163142 Vegeu també: OCLC 232624035
  29. ↑ Nightstar 1973–1978: ISBN 9780934934077 Vegeu també: OCLC 6791209
  30. ↑ A Dark and Splendid Mass: ISBN 9780863163135 Vegeu també: OCLC 702366001
  31. ↑ Continuum:ISBN 9781933491165 Vegeu també: OCLC 940364042
  32. ↑ J.D.: ISBN 9780380003488 Vegeu també: OCLC 2573915
  33. ↑ Singing Black: ISBN 9780940975804 Vegeu també: OCLC 39254707
  34. ↑ Jim Flying High: ISBN 9780385141307 Vegeu també: OCLC 4593207
  35. ↑ Dear Corinne, Tell Somebody!: ISBN 9780940975811 Vegeu també: OCLC 248502909
  36. ↑ I'm Late: ISBN 9781933491004 Vegeu també: OCLC 64627091
  37. ↑ Eyes és una adaptació de la novel·la de Zora Neale Hurston Their Eyes Were Watching God (1979) Vegeu Samuels, Guzzio, i Woodard, p. 173.
  38. ↑ New World is a children's musical. See Samuels, Guzzio, and Woodard, p. 173.
  39. ↑ Black Women Writers (1950–1980): A Critical Evaluation: ISBN 9780385171250 See also: OCLC 1005475874
  40. ↑ Black Women Writers: Arguments and Interviews: ISBN 9780745300184 See also: OCLC 18799981
  41. ↑ Clarity as Concept: ISBN 9780883782316 See also: OCLC 238628840
  42. ↑ Victoria T. Davis. «Indianapolis-based poet, Mari Evans, honored with art mural on Mass Ave». The Indy Channel, 11-08-2016.

Bibliografia[modifica]

  • Douglas, Robert L.. Resistance, Insurgence and Identity: The Art of Mari Evans, Nelson Stevens and the Black Arts Movement. Trenton, New Jersey: Africa World Press, 2008. ISBN 9781592215645. 
  • Douglas, Robert L, 1983, A concept of Afro-American culture : the works of Mari Evans and Nelson Stevens between 1952 and 1972 (tesis doctoral de la Universitat de Iowa)
  • Cooprider Jr, Robert E, 2013, Bright jonquil: Mari Evans, clarity and the aesthetics of accountability (tesis de màster de la Universitat d'Indianapolis)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mari_Evans&oldid=30956060»