Maria Antónia Palla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Antónia Palla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Seixal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Lletres de la Universitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
OcupadorDiário Popular (1968–)
O Século Ilustrado
Rádio e Televisão de Portugal Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOrlando da Costa
Victor Palla Modifica el valor a Wikidata
FillsAntónio Costa
 ( Orlando da Costa) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Antónia de Assis de Santos Palla i Carmo, nascuda com a Maria Antónia de Assis de Santos, i més coneguda per Maria Antónia Palla (Seixal, 10 de gener del 1933) és una periodista feminista portuguesa. L'any 2004 fou distingida amb el grau de comanadora de l'Orde de la Llibertat.

Biografia[modifica]

Nasqué a la parròquia de Seixal a la ciutat de Seixal, l'1 de gener del 1933, en una família laica, republicana i liberal. Filla d'Angelina Painço de Assis i d'Ítalo Ferrer de Santos. Estudià al Liceu Francés de Lisboa. Es llicencià en Ciències Historicofilosòfiques per la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa.[1]

Trajectòria[modifica]

Va treballar en diversos periòdics, revistes i televisió, sobretot en temes culturals i socials. El 1968 va integrar, amb Margarida Silva Dias i Maria Armanda Passos, el primer grup de dones periodistes que foren admeses, per concurs, en el Diari Popular, després que Maria Virgínia Aguiar hagués pertangut per un breu període a aquella redacció i fos forçada a abandonar-la per haver-se quedat embarassada.[2][3]

Després de ser acomiadada del Diari Popular per voler fer un balanç del Maig de 68 a París, que publicà amb el títol Revolução, Meu Amor, entrà en O Século Ilustrado. Abans de la Revolució dels Clavells del 25 d'abril del 1974, n'arribà a ser cap de redacció.[2][4]

Fou la primera dona a formar part del Sindicat de Periodistes, i en participà en la direcció després de la Revolució del 25 d'abril, amb dues dones més, Maria Antónia de Sousa i Maria Antónia Fiadeiro, anomenades "les tres Antónias" per Maria de Lourdes Pintasilgo, tot adaptant-ho de les "tres Maries", les autores de les Noves cartes portugueses, Maria Isabel Barreno, Maria Teresa Horta i Maria Velho da Costa.[2]

Fou també la primera dona presidenta de la Caixa de Sanitat dels Periodistes, durant dotze anys. Fou cofundadora de la Lliga dels Drets de les Dones i copromotora de la Biblioteca Feminista Ana de Castro Osório, dins la Biblioteca Municipal de Belém, la segona que existeix a Europa, dins d'un espai públic.[5]

Trajectòria feminista i activista[modifica]

El 1976 enceta una fita feminista a Portugal en signar per a la RTP el reportatge Avortament não é crime, inclòs en la sèrie de documentals Dona, realitzats amb Antónia de Sousa. S'hi mostraven imatges d'una dona avortant. Va ser acusada d'"ofensa al pudor i incitament al crim" després que la direcció de la Maternitat Alfredo da Costa, a Lisboa, presentàs una queixa de la periodista per "exercici il·legal de la medicina".[2] El programa fou suspés pel llavors administrador de la RTP, el seu propi marit, Orlando da Costa.[6] Maria Antónia Palla fou jutjada, i absolta el 1979. El procés va servir de llançament de la campanya per a la despenalització de l'avortament.[2][7]

Va formar part de la Unió de Dones Antifeixistes i Revolucionàries (UMAR).[8] Cofundà el Fòrum Portugués per a la Pau i Democràcia a Angola, que donava suport a les forces democràtiques angoleses.[9]

Obres[modifica]

  • Revolução, meu amor – Maio 68, um ano depois (Prelo, Lisboa, 1969) (Sibil·la Publicações, reeditat el 2018).[10]
  • Só acontece aos outros – Histórias de violência, em 2017.[11][12]
  • Savimbi: Um sonho africano, en coautoria amb João Soares (Nova Àtica, 2003).[13]
  • Viver pela Liberdade, en coautoria amb Patrícia Reyes, (Matéria‑Prima Edições, 2014).[14][15]

Vida personal[modifica]

Es casà per primera volta amb l'escriptor moçambiqués d'origen goes Orlando da Costa, amb qui tingueren dos fills; un d'ells, António Costa, primer ministre de Portugal, nascut el 1961. Es casà més tard amb l'arquitecte Víctor Palla, mort el 2006. I en terceres núpcies amb Manuel Pedroso Marques.[6]

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1996: membre vitalici del Consell General de la Fundació Mário Soares.
  • 2004: homenatjada a Lisboa, en el Primer Congrés Feminista i de l'Educació (1924-2004).[16]
  • 2004: el 25 d'abril li atorgaren el títol de comanadora de l'Orde de la Llibertat.[17]
  • 2022: Premi del Club de les 25.[18]

Referències[modifica]

  1. ↑ Antena2, RTP, Rádio e Televisão de Portugal-. «Maria Antónia Palla | 11 a 13 Dezembro 23h00 - Cultura - Antena2 - RTP» (en portugués). www.rtp.pt. [Consulta: 30 abril 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Almeida, São José. «Maria Antónia Palla: "Não tinha, como não tenho ainda hoje, respeito pelas hierarquias"» (en portugués). PÚBLICO. [Consulta: 30 abril 2020].
  3. ↑ «Maria Antónia Palla: “Os partidos cheiram-me um bocado a igreja”». Jornal de Negócios.
  4. ↑ «Maria Antónia Palla. 'A ditadura continua a influir muito na vida portuguesa’» (en portugués). Semanario SOL. [Consulta: 30 abril 2020].
  5. ↑ Almeida, São José. «Biblioteca pública sobre feminismo abre em Lisboa» (en portugués). PÚBLICO. [Consulta: 30 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  6. ↑ 6,0 6,1 «Maria Antónia Palla: "O meu filho não tem tempo para andar a visitar a mãezinha"» (en portugués). www.sabado.pt. [Consulta: 30 abril 2020].
  7. ↑ «Manuela Tavares sobre despenalização do aborto: “Para nós, Guterres ficou para sempre marcado”» (en portugués). ionline. [Consulta: 30 abril 2020].
  8. ↑ Almeida, São José. «A conquista dos direitos das mulheres nunca é definitiva» (en portugués). PÚBLICO. [Consulta: 30 abril 2020].
  9. ↑ «Maria Antónia Palla: Um rosto da liberdade» (en portugués). Júlia, de Bem com a Vida, 16-01-2017. [Consulta: 30 abril 2020].
  10. ↑ Palla, Maria Antónia.. Revolução, meu amor : maio 68, um ano depois. 2a ed. Sibila Publicações, 2018. ISBN 978-989-99946-5-2. OCLC 1035648323. 
  11. ↑ Maria Antónia Palla. Só acontece aos outros : histórias de violência. Sibila Publicações, 2017. ISBN 978-989-99946-1-4. OCLC 1023648941. 
  12. ↑ «Violência sobre mulheres portuguesas desde 1970 por Maria Antónia Palla - DN» (en portugués). www.dn.pt. [Consulta: 30 abril 2020].
  13. ↑ Palla, Maria Antónia,. Savimbi : um sonho africano. ISBN 972-617-152-0. OCLC 56878234. 
  14. ↑ Palla, Maria Antónia,. Viver pela liberdade. 1.a edição. ISBN 978-989-8461-96-4. OCLC 910849136. 
  15. ↑ «Caras | Maria Antónia Palla: Memórias de uma mulher de causas» (en portugués). Caras, 14-11-2014. [Consulta: 30 abril 2020].
  16. ↑ Almeida, São José. «Jantar de homenagem a Maria Antónia Palla» (en portugués). PÚBLICO. [Consulta: 30 abril 2020].
  17. ↑ «ENTIDADES NACIONAIS AGRACIADAS COM ORDENS PORTUGUESAS - Página Oficial das Ordens Honoríficas Portuguesas». www.ordens.presidencia.pt.
  18. ↑ «La organización feminista 'El Club de las 25' celebra veinticinco años de activismo» (en espanyol). ElDiario.es, 21-04-2022. [Consulta: 21 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Antónia_Palla&oldid=32566460»