Maria Montserrat Capdevila d'Oriola
Maria Montserrat Capdevila d'Oriola (Cabestany, 1905 - Barcelona, 4 d'octubre del 1993) va ser una de les primeres matemàtiques de l'Estat espanyol.[1]
Biografia
El 1924, a l'edat de dinou anys, ingressà a la Facultat de Ciències Exactes, Físiques i Químiques i Naturals de la Universitat de Barcelona. El 26 de setembre de 1928 es va llicenciar amb un expedient brillant en ciències exactes. Posteriorment es doctorà a la Universitat Central de Madrid.
Va ser nomenada catedràtica interina de Matemàtiques de l'Institut de Zafra el 1928, i al poc temps obtingué la càtedra de Llengua i Literatura franceses de l'Institut de Figueres. El 1931 fou becada per la Junta d'Ampliació d'Estudis (JAE) durant nou mesos per estudiar la teoria de les funcions en el Seminari de Matemàtiques de l'universitat de la Sorbona [1] a París. Durant el curs 1931-1932 treballà com a professora auxiliar d'Astronomia General i Física del Globus de la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, la primera professora universitària matemàtica.
La seva carrera com a investigadora quedà definitivament interrompuda per la Guerra Civil i el franquisme. Després del 39, els càrrecs docents deixaren de tenir validesa, i li calgué passar un procés de depuració; l'any 1940 Maria Capdevila d'Oriola recuperà el càrrec de catedràtica d'institut de setena categoria (amb un sou de 10.600 pessetes), amb plaça a Figueres. Es jubilà quan era catedràtica de l'IES Jaume Balmes de Barcelona. En la vessant ciutadana, la seva decidida tasca permeté mantenir i fer prosperar el Bosc de can Gallart, a Horta (Barcelona).
Era casada amb Josep Maria Gallart Sanz, catedràtic de Física i Química a l'IES Ausiàs March de Barcelona, de qui n'enviudà el 1988. El fill d'ambdós, Josep Maria Gallart i Capdevila, és un psiquíatre que ha publicat els llibres Orígenes de la concepción fenomenológica de la enfermedad mental (la seva tesi doctoral presentada a la Universitat de Madrid i dirigida per Pedro Laín Entralgo, Barcelona: Gràf. A. Bas, 1970) i, en col·laboració, El suicidi (Barcelona: Acadèmia de Ciències Mèdiques, 1977). El 1967 obtingué el VIII premi "Doctor Martí i Julià" de l'Institut d'Estudis Catalans amb el treball Introducció fenomenològica racional a una propedèutica psiquiàtrica.
Enllaços
- Resolució de l'expedient de depuració del 1940 (castellà)
- Necrològica de Montserrat Capdevila a La Vanguardia (castellà)
Referències
- ↑ La informació està treta de l'Institut Català de les Dones amb autorització per usar-lo sota GFDL.