Vés al contingut

Maria de l'Assumpció de Bragança i de Borbó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria de l'Assumpció de Bragança i de Borbó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 juny 1805 Modifica el valor a Wikidata
Queluz (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 gener 1834 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Santarém (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morttrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Sant Vicenç de Fora Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta de Portugal Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Bragança Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan VI de Portugal Modifica el valor a Wikidata  i Carlota Joaquima de Borbó Modifica el valor a Wikidata
GermansPere I del Brasil i IV de Portugal
Maria Teresa de Bragança
Anna de Jesús Maria de Bragança
Maria Isabel de Bragança
Maria Francesca de Bragança
Isabel Maria de Bragança
Miquel I de Portugal
Francesc Antoni de Bragança Modifica el valor a Wikidata

Maria de l'Assumpció de Bragança i de Borbó (Queluz, 25 de juny de 1805 - Santarém, 7 de gener de 1834) va ser una infanta de Portugal.

Va néixer al Palau Reial de Queluz el 23 de juliol de 1805. Oficialment era filla de Joan VI de Portugal i de Carlota Joaquima de Borbó,[1] tanmateix, moltes fonts de l'època indiquen, com altres germans seus, la infanta va ser una filla il·legítima, tot i que reconeguda pel monarca,[2] fruit d'una relació extramatrimonial de la seva mare amb algun dels diversos amants que va tenir, atès que el mateix rei va afirmar que no havia mantingut relacions sexuals amb la reina almenys dos anys i mig abans del naixement dels seus fills.[3] Va ser batejada el 15 d'agost a la capella reial de palau, una cerimònia oficiada per José Francisco de Mendonça, patriarca de Lisboa.[1]

Va estar molt unida al seu germà Miquel i va romandre al seu costat quan es va fer amb la corona portuguesa. L'afecte que els unia era tal que els adversaris polítics de l'infant van fer córrer rumors escandalosos sobre la seva relació. Hom afirma que mai va aprovar les mesures violentes del seu germà, però que la infanta no va tenir prou influència per fer-lo canviar de rumb. Quan els constitucionalistes van ocupar la ciutat de Lisboa, Assumpció va abandonar la capital i es va retirar a Santarém amb les tropes que donaven suport a Miquel. Va morir en aquesta població el 7 de gener de 1835. víctima de l'epidèmia de còlera regnant a Portugal.[1]

Va ser condecorada amb la Gran Creu de l'Orde de la Immaculada Concepció de Vila Viçosa i dama de l'Orde Reial de Santa Isabel.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maria da Assunção (D.). Infanta de Portugal» (en portuguès). Portugal - Dicionário Histórico, Corográfico, Heráldico, Biográfico, Bibliográfico, Numismático e Artístico p. 833. [Consulta: 29 març 2024].
  2. Lencastre, Isabel. Bastardos Reais - Os filhos ilegítimos dos Reis de Portugal (en portuguès). Lisboa: Oficina do Livro, 2012, p. 177. 
  3. Edmundo, Luiz. A corte de D. João no Rio de Janeiro (1808-1821) (en portuguès). vol. 1. Lisboa: Imprensa Nacional, 1940, p. 239.