Marialva (Mêda)
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Portugal | |||
| Districte | districte de Guarda | |||
| Municipi | Mêda  | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 19,15 km² | |||
Marialva és una freguesia portuguesa del municipi de Mêda, al districte de Guarda, Riba Interior Norte. Té 19,15 km² d'àrea i 255 habitants (al cens del 2011). La densitat de població n'és de 13,3 hab/km².
Població[modifica]
| População da freguesia de Marialva[1] | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1864 | 1878 | 1890 | 1900 | 1911 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2011 |
| 494 | 545 | 567 | 684 | 740 | 688 | 736 | 728 | 888 | 727 | 489 | 460 | 326 | 271 | 255 |
En el cens de 1864 figura al municipi de Vila Nova de Foz Côa. Va passar a l'actual municipi per decret de 04/12/1872
-
Evolució de la Població 1864 / 2011 -
Variació de la Població 1864 / 2011
Història[modifica]
Anomenada Cividade dos Áravos (en llatí Civitas Aravorum) a l'època romana,[2] fou reconstruïda en temps de Trajà i Hadrià, i era un punt de confluència i cruïlla de vies, entre aquestes, la via imperial de Guarda a Numão.
Els gots s'instal·laren a la regió i li canviaren el nom per Sâo Justo; els succeïren els àrabs, que li canviaren el nom, Malva, i fou conquerida per Ferran I de Lleó, el 1063, i novament rebatejada en Marialva.
Alfons I la va manar repoblar, i li concedí el primer foral el 1179. Se'n coneix una nova repoblació durant el regnat de Sanç I, al segle xiii, moment en què el poble vessaria els murs, i se'n formà així el Raval.
Durant el regnat de Dionís I se'n creà la Fira (1286) i rep nous furs (1512) ja en temps de Manuel I. Ambdós feren obres en el castell.
Possiblement a causa de la situació fronterera -i estimulada per la fira el 15 de cada mes, que concedia privilegis als residents i firaires- al segle xii hi vivia població jueva.
Fou vila i seu de municipi entre 1157 i 1855. La componien les freguesies de Aldeia Rica, Barreira, Carvalhal, Coriscada, Gateira, Marialva (Santiago), Marialva (Sâo Pedro), Pai Penela, Rabaçal i Vale de Ladrôes. Tenia, el 1801, 2.919 habitants.
Després de les reformes administratives de l'inici del liberalisme se li agregaren les freguesies de Chãs i Santa Comba. Tenia, el 1849, 4.042 habitants i ocupava una superfície de 166 km².
Patrimoni[modifica]
- Església de Sâo Tiago;
- Capella de Sâo Joâo;
- Capella de Santa Bàrbara;
- Església de Sâo Pedro;
- Capella da Senhora da Guia;
- Capella da Senhora do Mileu.
Economia[modifica]
L'economia es basa principalment en l'agricultura, sobretot en la creïlla, els cereals, el vi i l'oli.[2]
Topografia[modifica]
El poble es fundà "en zona muntanyosa i granítica de topografia irregular, i baixa fins al marge esquerre de la ribera de Marialva. S'alça en una muntanya envoltada de turons i cingles."[3]
Referències[modifica]
- ↑ Instituto Nacional de Estatística (Recenseamentos Gerais da População) - https://www.ine.pt/xportal/xmain?xpid=INE&xpgid=ine_publicacoes
- ↑ GRAÇA, Eduardo; ESTEVES, Victor - Carta do lazer das aldeias históricas: roteiro de Marialva, p. 10
- ↑ PORTUGAL. Comissão de Coordenação da Região Centro - Programa das aldeias históricas de Portugal: Beira Interior, p. 46
Bibliografia[modifica]
- Saa, Mário. As grandes vias da Lusitania: o itinerário de Antonino Pio. 5. Lisboa: desconhecido.