De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Marmanda[1] (nom occità) (en francès Marmande) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 1999 tenia 23.727 habitants.
| Evolució de la població INSEE
|
| 1793 |
1800 |
1806 |
1821 |
1831 |
1836 |
1841 |
1846 |
1851
|
| 5 792
|
6 043
|
6 544
|
6 925
|
7 345
|
7 527
|
7 805
|
8 150
|
8 336
|
| 1856 |
1861 |
1866 |
1872 |
1876 |
1881 |
1886 |
1891 |
1896
|
| 8 368
|
8 661
|
8 564
|
8 513
|
8 961
|
9 857
|
9 891
|
10 341
|
9 888
|
| 1901 |
1906 |
1911 |
1921 |
1926 |
1931 |
1936 |
1946 |
1954
|
| 9 873
|
9 748
|
9 832
|
9 148
|
9 555
|
9 683
|
10 481
|
12 101
|
12 368
|
| 1962 |
1968 |
1975 |
1982 |
1990 |
1999 |
2006 |
2011 |
2016
|
| 13 542
|
15 559
|
16 911
|
16 953
|
17 568
|
17 199
|
-
|
-
|
-
|
| 2019 |
- |
- |
- |
- |
- |
- |
- |
-
|
| -
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
La vila fou assetjada per Amaurí IV de Montfort en 1218 mentre era defensada per Arnau de Blancafort i Centulle d'Astarac, fins que el papa de Roma Honori III va convèncer els francesos del nord d'implicar-se més en la croada albigesa i Felip II de França va manar al seu fill Lluís de fer una incursió a Marmanda,[2] on van massacrar tota la població, per a continuació dirigir-se a assetjar Tolosa.
Llocs i monuments[modifica]
- L'Església de Nòstra Dòna de Marmanda, i el claustre construït al segle xiii, restaurat al segle xiv, classificat monument històric,
- L'Ajuntament,
- La Plaça Clemenceau,
- El Carrer Libération,
- La Font de les Nou Fonts,
- La Capella Saint-Benoît,
- La Plaça del Castell,
- El Carrer Toupinerie,
- El Carrer del Palau,
- Les Muralles,
- El Safareig i font dels Cinq Canelles,
- El Passeig Richard-Coeur-de-Lion,
- El cantó,
- El Camí de ronda de la Pedra,
- La Plaça de Verdun,
- El Carrer Labat,
- La Plaça del Mercat.
Llista d'alcaldes
| Període |
Identitat |
Partit
|
| 1983- |
Gérard Gouzes |
PS
|
Personatges il·lustres[modifica]
Marmanda
(2015–).svg&lang=ca)
.svg){kind=small}