Marquesat de Galtero
 | |
| Tipus | marquesat jurisdiccional  |
|---|---|
| Primer titular | Eduard de Casanova i de Galtero |
| Rei | Papa Lleó XIII |
| Data | 11 de juny de 1900 |
| Actual titular | Caducat |
| Estat | Espanya |
El Marquesat de Galtero va ser un títol nobiliari pontifici atorgat l'11 de juny de 1900 pel Papa Lleó XIII a favor d'Eduard de Casanova i de Galtero (1840-1916), i l'ús del qual va estar autoritzat a Espanya el 31 d'octubre de 1900 per Reial Autorització de la reina regent Maria Cristina d'Habsburg-Lorena en nom del rei Alfons XIII.[1]
El títol es va extingir després de la defunció sense descendència, el 10 de juny de 1941, del segon marquès, Guillem de Casanova i de Vallès, vidu de la marquesa de Dosaigües i vescomtessa de Bétera.
Marquesos de Galtero
[modifica]| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació el 1900 pel Papa Lleó XIII | ||
| I | Eduard de Casanova i de Galtero | 1900-1916 |
| II | Guillem de Casanova i de Vallès | 1916-1941 |
Història dels marquesos de Galtero
[modifica]- Eduard de Casanova i de Galtero, de Mir i Desprat de Savassona (Barcelona, 1840 - Barcelona, 16 de març de 1916), I marquès de Galtero, Caballero de l'Hàbit de Santiago, Director del Banc de Barcelona i de la Caixa d'Estalvis i vocal de les Juntes d'Obra de Santa Mónica, del F.C. d'Olot i del Banc Vitalici d'Espanya.[2]
- Casat el 1873 amb Maria de Vallès i de Mas, filla del XIII baró de la Pobla Tornesa Faust de Vallès i Ferrer de Plegamans.
- La seva filla Maria de Casanova i de Vallès (n. 1875) casada el 1895 amb el II marquès de Camps.
- El succeí el seu fill:
- Guillem de Casanova i de Vallès, de Galtero i de Mas († 10 de juny de 1941), II marquès de Galtero, Mastrant de València, Cavaller del Cos de la Noblesa de Catalunya, i gentilhome de cambra amb exercici.[3]
- Casat amb la marquesa de Dosaigües i vescomtessa de Bétera, de la que després enviduaria. Del seu matrimoni va haver-hi una filla que va portar els títols a partir de la mort de la seva mare, i va morir pocs anys abans de la mort del seu pare.
- Sense descendència.
- Títol caducat.
Referències
[modifica]- ↑ de Cadenas y López, Ampelio Alonso. Suplemento al Elenco de grandezas y títulos nobiliarios españoles: Títulos vacantes y títulos extranjeros cuyo uso fue autorizado en España. Apéndice II. Madrid: Hidalguía, 1991, p. 40. ISBN 84-87204-29-5.
- ↑ La Vanguardia, 17-03-1916, p. 14.
- ↑ La Vanguardia, 11-06-1941, p. 3.