Martín Rodríguez Muñoz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 setembre 1955  Cumbres Mayores (Província de Huelva) |
| Mort | 3 gener 2020 (64 anys) Figueres (Alt Empordà) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Altres noms | El pastisser indomable |
| Activitat | |
| Ocupació | bateria |
| Activitat | 1982 – 2020 |
| Gènere | Rock català i heavy metal |
| Instrument | Bateria |
Martín Rodríguez Muñoz[1] (Cumbres Mayores, 14 de setembre de 1955[2] - Figueres, 3 de gener de 2020) va ser un músic català d'origen espanyol, que va tocar la bateria a Sangtraït, Barbablanca, Los Guardians del Pont i Rockson.[3]
Va arribar amb 14 anys a Figueres i va exercir com a pastisser al carrer Nou de la capital empordanesa.[4] Va formar part de Sangtraït després de la marxa de Víctor Rodríguez a la mili, dient que quan tornés volia passar a tocar a orquestres per guanyar diners. La seva única condició va ser fer cançons pròpies a canvi de tocar exclusivament amb la banda fundada el 1982.[5] Va patir una lipotímia durant un concert al Mercat de la Música Viva de Vic el 15 de setembre del 2000, però es recuperà.[6] Després de la dissolució de Sangtraït el 2001 va impulsar el projecte Barbablanca[7] amb Josep Maria Corominas, també ex-Sangtraït, i després va passar a formar part de Los Guardians del Pont, al costat de l'excantant de Sangtraït Quim Mandado.[4][8] Morí el 3 de gener de 2020 a la ciutat empordanesa de Figueres, als 64 anys, després de partir un infart miocardíac.[3]
Discografia[modifica]
La seva discografia essencial, ordenada per grups, està formada per:[9]
Amb Rockson[modifica]
- Heavy Metal (Contact, 1983)
- Herederos del rock (Picap, 1984)
- AM/FM (Picap, 2003)
Amb Sangtraït[modifica]
- Els senyors de les pedres (Picap, 1988)
- Terra de vents (Picap, 1990)
- L'últim segell (Picap, 1991)
- Al Palau Sant Jordi (Picap,1992)
- Contes i llegendes (Picap, 1993)
- Eclipsi (Picap, 1995)
- Noctàmbulus (Picap, 1997)
- L'altre cantó del mirall (Picap, 1999)
- L'últim concert (Picap, 2002)
Amb Los Guardians del Pont[modifica]
- Rockferatu (Picap, 2010)
- Sancta Sanctorum (Picap, 2013)
- Camí d'Hiperbòria (SBD, 2017)
Amb Barbablanca[modifica]
- Un tro a la nit (Picap, 2017)
Referències[modifica]
- ↑ «Martín, l'adéu a l'ídol més estimat del Rock». LGP.cat, 03-01-2020. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ Enderrock.cat. «Mor Martín Rodríguez, el carismàtic bateria de Sangtraït | Enderrock.cat». [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Mor Martín Rodríguez, bateria dels Sangtraït». ElPuntAvui.cat, 03-01-2020. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Girona, Diari de. «Mor Martín Rodríguez, el bateria de Sangtraït». [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ Rodríguez, Oriol. Tocats de l'ala: Història oral del rock català. Contra, 2018, p. 54–. ISBN 978-84-949375-7-6.
- ↑ «Muere Martín Rodríguez, el emblemático batería de ‘Sangtraït’» (en castellà), 03-01-2020. [Consulta: 5 gener 2020].
- ↑ «Barbablanca manté viu el llegat». El Punt, 19-10-2017. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ «Qui són aquests peluts?». Avui, 23-12-2009. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ Vilarnau, Joaquim. «Mor Martín Rodríguez, el carismàtic bateria de Sangtraït». Enderrock.cat, 03-01-2020. [Consulta: 5 gener 2020].