Vés al contingut

Marta Marín-Dòmine

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarta Marín-Dòmine
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, traductora, directora de documentals, professora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959) és una escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques, traductora i professora de literatura i cultura peninsular espanyola, així com d'estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Waterloo (Ontario, Canadà). La seva investigació i creació literària giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l'oblit.

Ha estat directora del grup de recerca anomenat Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat, actiu des del 2014 i clausurat el setembre de 2021.[1] Des de setembre de 2021 i fins a l'octubre de 2023 va dirigir el Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona.[2]

Va treballar en el Diccionario de la Memoria Colectiva (2019, Gedisa)[3] com a part de les activitats de recerca d'un equip internacional d'investigadors adherits al Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.[4] Abans del seu nomenament com a directora del Born Centre de Cultura i Memòria, ja estava vinculada a l'Ajuntament de Barcelona com a membre de l'Institut dels Passats Presents del Comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament.[4]

Ha dirigit dues pel·lícules documentals en relació amb la recuperació de la memòria, The Vengeance of the Apple. Argentineans in Toronto (2010), i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012).[5]

Amb Robert Finley ha traduït a l'anglès la novel·la de Joaquim Amat-Piniella K.L. Reich (WLP, 2015), inspirada en l'empresonament de l'autor en el camp d'extermini de Mauthausen.[6][7][8]

Marín-Dòmine és també autora de l'assaig Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge.[9] Es tracta d'una aproximació a la traducció des de les eines de la psicoanàlisi lacaniana, que permet entendre l'activitat de la traducció com una modalitat de relació amb l'Altre.[cal citació] Altres publicacions inclouen The Camp. Narratives of Internment and Exclusion. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing, 2007.[10]

De l'anglès al català, destaquen les traduccions: Sense embuts (1997) i A la llum de la lluna (1998) d'Andrew Matthews, La dama bruna de Bielorússia (1998) de Jerome Charyn, Rikki-Tiki-Tavi (1998) de Rudyard Kipling, Contes dels Mars del Sud (1999) de Jack London, L'esquelet i altres narracions (2002) de Rabindranath Tagore. També ha traduït títols de l'anglès a l'espanyol i ha col·laborat en traduccions i adaptacions teatrals, com ara Només nosaltres, els guardians del misteri, serem infeliços o Cendra a les cendres.[11]

El 2016 va fer una estada a la residència Faber d'Olot.[6]

El 27 de gener de 2017 es va inaugurar a la capella de Santa Àgata de Barcelona la seva instal·lació Jes vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells, que pren com a font d'inspiració la literatura dels testimonis de supervivents dels camps nazis. Amb banda sonora (els ocells) de José Manuel Berenguer.[12][13]

El 23 de gener de 2019 publica Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019),[14] que va obtenir la Menció especial del Gremi de Llibreters de Catalunya,[15] el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig 2019,[2] i el premi Joaquim Amat-Piniella 2020.[16] El 2020 el mateix llibre va ser guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or, que no es va poder lliurar públicament per raó del confinament a causa de la pandèmia de covid-19.[11]

El 2023 va guanyar el 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la novel·la Diré que m’ho he inventat[17] que va publicar Edicions 62 i es va presentar a la Setmana del Llibre en Català.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Acta de la reunió del Senat de la Wilfrid Laurier University on es resol tancar el centre de recerca.» (en anglès). [Consulta: 6 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Playà Maset, Josep. «Marta Marín-Dómine, nueva directora del Born con polémica» (en castellà). La Vanguardia, 01-09-2021. [Consulta: 2 novembre 2022].
  3. ↑ «Dossier de premsa del Diccionario de la Memoria Colectiva». [Consulta: 6 març 2023].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ 4,0 4,1 Montañés, José Ángel «L’escriptora Marta Marín-Dòmine, nova directora del Born CCM». El País [Madrid], 01-09-2021. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 2 novembre 2022].
  5. ↑ «Centre for Memory and Testimony Studies». Arxivat de l'original el de febrer 6, 2017. [Consulta: 5 febrer 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Marta Marín Dòmine | Faber Residency». faberresidency.cat. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 18 gener 2017].
  7. ↑ «Marta Marin-Dòmine | CCCB». CCCB. [Consulta: 18 gener 2017].
  8. ↑ «Marta Marín-Dòmine: “‘K.L. Reich’ aconsegueix fer llegible l'horror”». www.lasequia.cat. Arxivat de l'original el 2017-01-19. [Consulta: 18 gener 2017].
  9. ↑ Marín-Dòmine, Marta Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge.
  10. ↑ Marín-Dòmine, Marta The Camp. Narratives of Internment and Exclusion.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Marta Marín-Dòmine». www.visat.cat. [Consulta: 18 gener 2017].
  12. ↑ «The MUHBA offers birds to the survivors of Nazi concentration camps». [Consulta: 5 febrer 2017].
  13. ↑ «Marta Marín-Dòmine: "L'exili és una de les experiències més dures"», 25-02-2019. [Consulta: 17 abril 2020].
  14. ↑ TV3. «Entrevista a Marta Marín-Dòmine, escriptora i traductora. Acaba de publicar "Fugir era el més bell que teníem"». [Consulta: 17 abril 2020].
  15. ↑ «Vint anys del Premi Llibreter». Blog Escola de Llibreria - Universitat de Barcelona, 21-06-2019. [Consulta: 2 novembre 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 Rubio, Carlota. «Marta Marín-Dòmine, 43è Premi BBVA Sant Joan». Núvol. El digital de cultura, 21-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
  17. ↑ «Marta Marín-Dòmine guanya el 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb "Diré que m’ho he inventat"». Regió7, 21-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marta_Marín-Dòmine&oldid=35025397»