Marta Marín-Dòmine
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Barcelona  |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
Premis
| |
Marta Marín-Dòmine és una escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques, traductora i professora de literatura i cultura peninsular espanyola, així com estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Ontàrio, Canadà. És també directora del Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat (http:www.cmtstudies.org).
Treballa actualment en un diccionari de la Memòria a Europa i Amèrica Llatina com a part de les activitats de recerca d'un equip internacional d'investigadors adherits al Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. És també membre de l'Institut dels Passats Presents, depenent del Comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament de Barcelona.
Ha dirigit dues pel·lícules documentals en relació amb la recuperació de la memòria, The Vengeance of the Apple. Argentineans in Toronto (2010), i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012).[1]
Amb el Dr. Robert Finley ha traduït a l'anglès la novel·la testimoni de Joaquim Amat-Piniella K.L.Reich (WLP, 2015).[2][3][4]
Marín-Dòmine és també autora de l'assaig Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge.[5] Es tracta d'una aproximació a la traducció des de les eines de la psiconanàlisi lacaniana, que permet entendre l'activitat de la traducció com una modalitat de relació amb l'Altre. Altres publicacions inclouen The Camp. Narratives of Internment and Exclusion. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing, 2007.[6]
De l'anglès al català, destaquen les traduccions: Sense embuts (1997) i A la llum de la lluna (1998) d'Andrew Matthews, La dama bruna de Bielorússia (1998) de Jerome Charyn, Rikki-Tiki-Tavi (1998) de Rudyard Kipling, Contes dels Mars del Sud (1999) de Jack London, L'esquelet i altres narracions (2002) de Rabindranath Tagore. També ha traduït títols de l'anglès a l'espanyol i ha col·laborat en traduccions i adaptacions teatrals —és el cas de Només nosaltres, els guardians del misteri, serem infeliços, Cendra a les cendres.[7]
El 2016 va fer una estada a la residència Faber d'Olot.[2]
El 27 de gener de 2017 es va inaugurar a la capella de Santa Àgata de Barcelona la seva instal·lació Jes vous offre les oiseaux/Us ofereixo els ocells, que pren com a font d'inspiració la literatura dels testimonis de supervivents dels camps nazis. Amb banda sonora (els ocells) de José Manuel Berenguer,.[8][9]
El 23 de gener de 2019 publica Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019),[10] el qual obtingué la Menció especial del Gremi de Llibreters, el Premi Ciutat de Barcelona 2019, i el premi Joaquim Amat-Piniella 2020. El mes d'abril del 2020 el mateix llibre va ser guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or, que no es va poder atorgar públicament per raó del confinament ocasionat pel virus Covid-19.
Referències[modifica]
- ↑ «Centre for Memory and Testimony Studies». Arxivat de l'original el de febrer 6, 2017. [Consulta: Febrer 5, 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Marta Marín Dòmine | Faber Residency». faberresidency.cat. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «Marta Marin-Dòmine | CCCB». CCCB. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «Marta Marín-Dòmine: “‘K.L. Reich’ aconsegueix fer llegible l'horror”». www.lasequia.cat. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ Marín-Dòmine, Marta Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge.
- ↑ Marín-Dòmine, Marta The Camp. Narratives of Internment and Exclusion.
- ↑ «Marta Marín-Dòmine». www.visat.cat. [Consulta: 18 gener 2017].
- ↑ «The MUHBA offers birds to the survivors of Nazi concentration camps». [Consulta: Febrer 5, 2017].
- ↑ «Marta Marín-Dòmine: "L'exili és una de les experiències més dures"», 25-02-2019. [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ TV3. «Entrevista a Marta Marín-Dòmine, escriptora i traductora. Acaba de publicar "Fugir era el més bell que teníem"». [Consulta: 17 abril 2020].