Marta Marín-Dòmine

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarta Marín-Dòmine
Biografia
Naixement1959 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marta Marín-Dòmine (Barcelona, 1959) és una escriptora catalana i canadenca, realitzadora de documentals i instal·lacions artístiques, traductora i professora de literatura i cultura peninsular espanyola, així com d'estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Waterloo (Ontario, Canadà). La seva investigació i creació literària giren al voltant dels exilis i la memòria, les herències i l'oblit.

Ha estat directora del grup de recerca anomenat Centre for Memory and Testimony Studies de la mateixa universitat, actiu des del 2014 i clausurat el setembre de 2021.[1] Des de setembre de 2021 i fins a l'octubre de 2023 ha estat directora del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona.[2]

Va treballar en el Diccionario de la Memoria Colectiva (2019, Gedisa)[3] com a part de les activitats de recerca d'un equip internacional d'investigadors adherits al Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona.[4] Abans del seu nomenament com a directora del Born Centre de Cultura i Memòria, ja estava vinculada a l'Ajuntament de Barcelona com a membre de l'Institut dels Passats Presents del Comissionat de Programes de la Memòria de l'Ajuntament.[4]

Ha dirigit dues pel·lícules documentals en relació amb la recuperació de la memòria, The Vengeance of the Apple. Argentineans in Toronto (2010), i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012).[5]

Amb Robert Finley ha traduït a l'anglès la novel·la de Joaquim Amat-Piniella K.L. Reich (WLP, 2015), inspirada en l'empresonament de l'autor en el camp d'extermini de Mauthausen.[6][7][8]

Marín-Dòmine és també autora de l'assaig Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge.[9] Es tracta d'una aproximació a la traducció des de les eines de la psicoanàlisi lacaniana, que permet entendre l'activitat de la traducció com una modalitat de relació amb l'Altre.[cal citació] Altres publicacions inclouen The Camp. Narratives of Internment and Exclusion. Cambridge: Cambridge Scholars Publishing, 2007.[10]

De l'anglès al català, destaquen les traduccions: Sense embuts (1997) i A la llum de la lluna (1998) d'Andrew Matthews, La dama bruna de Bielorússia (1998) de Jerome Charyn, Rikki-Tiki-Tavi (1998) de Rudyard Kipling, Contes dels Mars del Sud (1999) de Jack London, L'esquelet i altres narracions (2002) de Rabindranath Tagore. També ha traduït títols de l'anglès a l'espanyol i ha col·laborat en traduccions i adaptacions teatrals, com ara Només nosaltres, els guardians del misteri, serem infeliços o Cendra a les cendres.[11]

El 2016 va fer una estada a la residència Faber d'Olot.[6]

El 27 de gener de 2017 es va inaugurar a la capella de Santa Àgata de Barcelona la seva instal·lació Jes vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells, que pren com a font d'inspiració la literatura dels testimonis de supervivents dels camps nazis. Amb banda sonora (els ocells) de José Manuel Berenguer.[12][13]

El 23 de gener de 2019 publica Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019),[14] que va obtenir la Menció especial del Gremi de Llibreters de Catalunya,[15] el Premi Ciutat de Barcelona 2019,[2] i el premi Joaquim Amat-Piniella 2020.[cal citació] El mes d'abril del 2020 el mateix llibre va ser guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or, que no es va poder atorgar públicament per raó del confinament ocasionat pel virus Covid-19.[11]

El 2023 va guanyar el 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb la novel·la Diré que m’ho he inventat[16] que es publicarà el 30 d'agost a Edicions 62 i es presentarà a la Setmana del Llibre en Català.[17]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Acta de la reunió del Senat de la Wilfrid Laurier University on es resol tancar el centre de recerca.» (en anglès). [Consulta: 6 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Playà Maset, Josep. «Marta Marín-Dómine, nueva directora del Born con polémica» (en castellà). La Vanguardia, 01-09-2021. [Consulta: 2 novembre 2022].
  3. ↑ «Dossier de premsa del Diccionario de la Memoria Colectiva». [Consulta: 6 març 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 Montañés, José Ángel «L’escriptora Marta Marín-Dòmine, nova directora del Born CCM». El País [Madrid], 01-09-2021. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 2 novembre 2022].
  5. ↑ «Centre for Memory and Testimony Studies». Arxivat de l'original el de febrer 6, 2017. [Consulta: Febrer 5, 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Marta Marín Dòmine | Faber Residency». faberresidency.cat. Arxivat de l'original el 2017-02-02. [Consulta: 18 gener 2017].
  7. ↑ «Marta Marin-Dòmine | CCCB». CCCB. [Consulta: 18 gener 2017].
  8. ↑ «Marta Marín-Dòmine: “‘K.L. Reich’ aconsegueix fer llegible l'horror”». www.lasequia.cat. [Consulta: 18 gener 2017].
  9. ↑ Marín-Dòmine, Marta Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge.
  10. ↑ Marín-Dòmine, Marta The Camp. Narratives of Internment and Exclusion.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Marta Marín-Dòmine». www.visat.cat. [Consulta: 18 gener 2017].
  12. ↑ «The MUHBA offers birds to the survivors of Nazi concentration camps». [Consulta: Febrer 5, 2017].
  13. ↑ «Marta Marín-Dòmine: "L'exili és una de les experiències més dures"», 25-02-2019. [Consulta: 17 abril 2020].
  14. ↑ TV3. «Entrevista a Marta Marín-Dòmine, escriptora i traductora. Acaba de publicar "Fugir era el més bell que teníem"». [Consulta: 17 abril 2020].
  15. ↑ «Vint anys del Premi Llibreter». Blog Escola de Llibreria - Universitat de Barcelona, 21-06-2019. [Consulta: 2 novembre 2022].
  16. ↑ «Marta Marín-Dòmine guanya el 43è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb "Diré que m’ho he inventat"». Regió7, 21-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
  17. ↑ Rubio, Carlota. «Marta Marín-Dòmine, 43è Premi BBVA Sant Joan». Núvol. El digital de cultura, 21-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marta_Marín-Dòmine&oldid=32990110»