Martin Selmayr

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartin Selmayr
Martin Selmayr 2014-11-28.jpg
(2014)
Biografia
Naixement5 desembre 1970 (49 anys)
Bonn (Alemanya)
Secretari general Comissió Europea
1r març 2018 – 30 novembre 2019
← Alexander Italianer (en) Tradueix
Dades personals
FormacióKing's College de Londres (1994–1995)
Universitat de Ginebra (1991–1992)
Universitat de Passau (dècada del 1990–1997)
Otto-Hahn-Gymnasium Karlsruhe
Activitat
OcupacióProfessor d'universitat, científic de dret, advocat i polític
OcupadorComissió Europea (2004–)
Universitat de Passau (2002–)
Universitat de Saarland (2001–2010)
Banc Central Europeu (1998–2000)
Universitat de Passau (1997–2000)
Bertelsmann
PartitChristen-Democratisch en Vlaams
Família
PareGerhard Selmayr (en) Tradueix

Twitter: MartinSelmayr
Modifica les dades a Wikidata

Martin Selmayr (Bonn, 5 de desembre de 1970) és un advocat i polític alemany, secretari general de la Comissió Europea des de l'1 de març de 2018.

Advocat de formació, va estudiar a les universitats de Ginebra i de Passau. Va treballar pel Banc Central Europeu entre el 1998 i el 2000, i posteriorment va unir-se al conglomerat Bertelsmann com a assessor legal. El 2004 va començar a treballar a la Comissió Europea com a funcionari. Va ocupar diversos càrrecs, i el 2014 va organitzar la campanya per la presidència de la Comissió Europea de Jean-Claude Juncker. Després de la seva victòria, Selmayr va ser el cap de l'equip de transició, i Juncker el nomenà Cap de Gabinet.[1]

L'octubre de 2017 va ser acusat de filtrar detalls sobre les negociacions del Brexit, tot i que Selmayr ho va negar.[2][3] L'1 de març de 2018, Alexander Italianer es va retirar inesperadament, i es va aprovar que Selmayr el reemplacés com a Secretari General de la Unió Europea.[4] El nomenament va ser font de controvèrsia, car al mateix dia van nomenar a Selmayr com a secretari-general adjunt i llavors com a secretari-general.[5] El Defensor del Poble Europeu va investigar el nomanent de Selmayr a Secretari-General, i va concloure que la Comissió "no va seguir la llei d'Unió Europea".[6] La Comissió va rebutjar el dictamen del Defensor del Poble Europeu.[7]

Referències[modifica]