Vés al contingut

Martino Pesenti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMartino Pesenti
Biografia
Naixement1600 Modifica el valor a Wikidata
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1648 Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiovanni Battista Grillo Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9f09b76a-a831-4b54-8869-6c3dd2f1687d Discogs: 1343246 IMSLP: Category:Pesenti,_Martino Modifica el valor a Wikidata

Martino Pesenti (Venècia, 1600 - Venècia, 1648) va ser un compositor, organista i clavecinista italià.

Biografia[modifica]

Martino Pesenti va néixer cec i patia paràlisi. Va ser deixeble de Giovanni Battista Grillo (fontes antigues informen Claudio Monteverdi). Va treballar exclusivament a Venècia, com a professor de música, afinador i músic, actuant en vetllades musicals i balls de la burgesia veneciana. Va ser bon amic de l'editor Alessandro Vincenti, que va publicar les obres completes de Pesenti el 1630 i el va anomenar en una exuberant dedicatòria Miracle del nostre segle.

Obres[modifica]

Pesenti va compondre obres a l'estil concertant, incloent un sol llibre de música sacra. Es coneixen set llibres de madrigals, un llibre d'àries per a una veu, un llibre de misses i motets per a una i tres veus i quatre llibres amb moviments de ball per a instrument de teclat i en part per a instrument de teclat amb altres instruments. Malgrat el desenvolupament del seu propi llenguatge musical, el llenguatge musical de Monteverdi encara es pot escoltar clarament al Llibre de madrigals de 1638.[1]

Com es dedueix del paràgraf anterior, les obres publicades de Pesenti inclouen almenys set volums de madrigals i canzonettes, tres d'àries i cinc de danses, però només una de música d'església.[2]

El seu estil és simple, gairebé auster, i és així similar al de molta de la música sacra de les esglésies parroquials venecianes i provincianes els anys 1610 i 1620, quan es van dictar diversos decrets prohibint l'escriptura florida i l'acompanyament elaborat. Les textures de duet de la majoria de les seves obres no són sorolloses i normalment homofòniques; a banda del cànon a l'uníson admet poc contrapunt, hi ha pocs melismes a les seves obres vocals, i les seves àries soles són molt curtes.[2]

Referències[modifica]

  1. Eleanore Selfridge-Field: Venetian instrumental music from Gabrieli to Vivaldi S. 144, Dover Publications, 1994
  2. 2,0 2,1 https://www.compositoresdelbarroco.com/Pesenti.html