Mary Elizabeth Phillips
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 juliol 1880 ![]() St Mary Bourne (Anglaterra) (en) ![]() ![]() |
Mort | 21 juny 1969 ![]() Hove (Anglaterra) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | activista pels drets de les dones, suffragette ![]() |
Premis |
Mary Elizabeth Phillips (St Mary Bourne, 15 de juliol de 1880 - Hove, 21 de juny de 1969) fou una suffragette, feminista i socialista anglesa. Va ser la sufragista que va sofrir una presó més llarga. Treballà per a Christabel Pankhurst, però va ser acomiadada; més tard, treballà per a Sylvia Pankhurst amb el nom de Mary Pederson (o Paterson).
Biografia
[modifica]Mary Elizabeth Phillips nasqué a St Mary Bourne, Hampshire, filla de William Fleming Phillips i Louisa Elizabeth. Son pare era metge i treballava a Glasgow.[1]
Activista suffragette
[modifica]![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Suffragette_Banner_-_Museum_of_London.jpg/220px-Suffragette_Banner_-_Museum_of_London.jpg)
Son pare la va animar a fer campanya pels drets de les dones i el 1904 era funcionària remunerada de l'Associació per al Sufragi Femení de Glasgow i l'Oest d'Escòcia.[1] Més tard es va unir a la Unió Social i Política de les Dones, més radical, al 1907 i n'establí una sucursal a Glasgow. Va escriure articles per a Forward, la revista del Partit Laborista Independent de Glasgow.[2] Mary Phillips ajudà Helen Fraser amb les campanyes per al moviment a East Fife.
La seua següent campanya de la WSPU fou a l'oest d'Anglaterra amb Annie Kenney, Elsie Howey, Gladice Keevil, Clara Codd i més tard parlà a Plymouth al novembre del 1908 amb Annie Kenney i Mary Blathwayt.(3)
Al març del 1908 la sentenciaren a sis setmanes a la presó de Holloway després d'una manifestació davant la Cambra dels Comuns. Com a part d'una delegació al juny del 1908, amb Emmeline Pankhurst i altres dotze dones, foren rebutjades en una visita concertada al primer ministre, i una multitud de seguidors va tractar de travessar una línia policial que va respondre amb violència, la qual cosa donà lloc a un nou arrest i a una sentència de tres mesos, convertint a Mary E. Phillips en la presa suffragette de major durada.[1][3] Sembla que la foto d'una suffragette detinguda per la policia és de Mary E.Phillip.[4]
Quan l'alliberaren de la presó va ser rebuda per Flora Drummond i altres sufragistes amb gaites i tartà: posaren per a una fotografia, sota el lema "Ye Mauna Tramp on the Scotch Thistle Laddie". Les suffragettes escoceses presents compararen la seua lluita amb la campanya de William Wallace.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Suffragettes_with_tartan_sashes%2C_c.1908._%2822302489623%29.jpg/220px-Suffragettes_with_tartan_sashes%2C_c.1908._%2822302489623%29.jpg)
La seua següent ubicació a partir de gener del 1909 fou Newcastle i després de retorn al sud a Cornualla i Devon. Era en la festa de benvinguda d'una altra presonera alliberada, Emmeline Pethick-Lawrence, a l'abril del 1909, amb Emmeline Pankhurst, dues germanes Kenney, Vera Wentworth, Minnie Baldock i Mary Gawthorpe. S'uniren a 500 sufragistes en un esmorzar de celebració al restaurant Criterian, de Piccadilly Circus.(4)
Mary Phillips fou arrestada al 1909, juntament amb Vera Wentworth i Elsie Howie, per voler forçar la seua assistència a una reunió d'homes a Exeter, en què parlà Lord Carrington, responsable de la Junta d'Agricultura i Pesca. Durant els set dies de presó es posà en vaga de fam i fou alliberada després de quatre dies «en estat perillós».(4) Altres dirigents de la WSPU, Mary Blathwayt i Emily Blathwayt, van escriure en els seus diaris sobre Mary Phillips sofrint desmais, i Emmeline Pankhurst li escrigué: «benvolguda xiqueta, cuida't i fes tot el que pugues per a recuperar la salut i la força».(3) Mary E. Phillips també feu el que Christabel Pankhurst anomenà una «esplèndida protesta» mostrant «valor i enginy» amagant-se sota l'escenari durant la nit, saltant i cridant «Vots per a les dones» i objectant l'empresonament de Patricia Woodlock quan dos ministres del gabinet foren premiats amb títols honorífics en el St. George's Hall de Liverpool.[5]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Millicent_Browne_planting_tree_with_Mary_Phillips%2C_Vera_Wentworth%2C_Elsie_Howey_and_Annie.jpg/220px-Millicent_Browne_planting_tree_with_Mary_Phillips%2C_Vera_Wentworth%2C_Elsie_Howey_and_Annie.jpg)
Phillips fou convidada a la casa de Mary Blathwayt a Batheaston, on les suffragettes es trobaven. Era coneguda com el «Descans de la sufragista». Es demanava a les visitants que hi plantassen un arbre, per a no oblidar els seus èxits per la causa, com ara una sentència de presó.[6]
Mary Phillips havia rebut una medalla «pel Valor» de la WSPU.
Al novembre del 1909, Phillips escrigué a Christabel Pankhurst demanant-li que se la rellevés d'un paper militant, la qual cosa va ser secundada i no va tenir més problemes durant els tres anys següents.(3) Li donaren el treball de ser l'organitzadora de la WSPU a Liverpool.[7] El 1910 Mary Phillips fou enviada com a organitzadora de la WSPU a Bradford.(4)
El 9 de juliol del 1913, però, va ser acomiadada per Christabel Pankhurst, que li escrigué «no ets eficaç com a organitzadora de districte».[8][9] Malgrat el seu llarg suport treballant arreu del país, quatre empresonaments i una vaga de fam, Phillips es va mudar a l'East End de Londres, i es posà a treballar amb Nora Smyth per a la Federació de Sufragistes de l'Est de Londres, rival de Sylvia Pankhurst, amb Keir Hardie, Julia Scurr, Millie Lansbury, Eveline Haverfield, Nellie Cressall i George Lansbury. Mary E. Phillips continuà promovent el socialisme i va escriure per al setmanari The Women's Dreadnought per a obreres. Fou organitzadora remunerada a temps complet de la federació que treballava amb May Billinghurst.(3) El 1916 treballava per a la Nova Societat Constitucional per al Sufragi Femení, que no secundava (ni condemnava) la militància.[10]
A partir d'aquest moment s'anomenà Mary Pederson, o Paterson.[1] Mary va influir en dones treballadores com Charlotte Drake, costurera i cambrera, esposa d'un treballador químic i mare de quatre fills menors de 8 anys, a fer-se activista del sufragi.
Darrers anys
[modifica]Mary Phillips treballà per als Sufragistes Units des del 1915 fins al 1916, i per a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat i Save the Children. Phillips edità un servei de notícies del comerç cerveser del 1928 al 1955, i després fou editora del Consell de Treball Social. Entrà en la Beca Sufragista i en el Six Point Group.(4)
Mary E. Phillips va morir en un hotel de Hove, a Sussex, al 1969.(4)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mary Phillips». Oxforddnb.com. DOI: 10.1093/ref:odnb/63883. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Sarah Pedersen. The Scottish Suffragettes and the Press (en anglés). Palgrave Macmillan UK, 3 de juliol de 2017, p. 143. ISBN 978-1-137-53834-5.
- ↑ Roll of Honour of Suffragette Prisoners 1905-1914 (en anglés), 1960.
- ↑ kylaborg. «Mary Phillips. Suffrage Postcards». [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ Purvis, June. Christabel Pankhurst : a biography (en anglés), 2018. ISBN 978-0-415-27947-5. OCLC 166383962.
- ↑ «Mary Blathwayt» (en anglés). [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑ Cowman, Krista. «"Engendering Citizenship" : The Political Involvement of Women on Merseyside, 1890 - 1920». Etheses.whiterose.ac.uk. [Consulta: 8 febrer 2019].
- ↑ Atkinson, Diane. Rise up, women! : the remarkable lives of the suffragettes (en anglés). Londres: Bloomsbury, 2018, p. 105, 109, 142, 161, 189, 370, 371, 434, 556. ISBN 9781408844045. OCLC 1016848621.
- ↑ «Mary Phillips». Spartacus Educational. [Consulta: 27 juliol 2019-07-27].
- ↑ «Mary Phillips». Spartacus Educational. [Consulta: 5 desembre 2019].