William Wallace

De Viquipèdia
Infotaula de personaWilliam Wallace
William Wallace.jpg
William Wallace en un gravat del segle XVII o XVIII. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 abril 1270 Modifica el valor a Wikidata
Elderslie (Regne d'Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 agost 1305 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Smithfield (Regne d'Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Penjat, arrossegat i esquarterat Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaLondres Modifica el valor a Wikidata
Guardians d'Escòcia
1297 – 1298
← Joan BalliolRobert I d'Escòcia, John III Comyn, Lord of Badenoch (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perComandant en la Guerra de la Independència d'Escòcia
Activitat
OcupacióCavaller escocès
Carrera militar
Rang militarcavaller
general Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBatalla del pont de Stirling, batalla de Falkirk, Guerra de la Independència d'Escòcia i First War of Scottish Independence (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMarion Braidfute (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAlan le Wallace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Lady Margaret Crawford (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 2411 Modifica el valor a Wikidata

Sir William Wallace (Paisley?, 1270 - Londres 23 d'agost de 1305) va ser un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l'ocupació anglesa d'Escòcia.

Wallace Monument, monument dedicat a William Wallace, a Escòcia

Es creu que va néixer a Paisley (Escòcia). Va ser declarat proscrit després de matar un anglès en una baralla. A partir d'aleshores van començar les seves accions contra els anglesos. Una mica més tard va incendiar una guarnició anglesa i dirigí un atac contra un funcionari real.

No va acceptar el tractat de submissió a Anglaterra firmat el 1297 pels nobles escocesos. En lloc d'això, va assaltar unes quantes fortaleses angleses situades al nord del riu Forth. L'11 de setembre de 1297 va derrotar els anglesos a la batalla del pont de Stirling. Es diu que quan va haver acabat la batalla va matar el comandant anglès, el va escorxar i se'n va fer un cinturó i, com que li'n va sobrar pell, encara es va poder fer una funda per a l'espasa.

Va ser elegit per al càrrec de regent, però el 1298 un gran exèrcit dirigit pel rei Eduard I d'Anglaterra va envair Escòcia una altra vegada. El 22 de juliol d'aquell any les tropes de Wallace es van veure derrotades a la batalla de Falkirk i sir William es va haver d'amagar. Un temps després va ser capturat prop de Glasgow i, després de ser jutjat per traïció, va ser executat el 23 d'agost de 1305.

William Wallace no va ser famós només per la seva gran alçada, de dos metres aproximadament, sinó també per la llargada de la seva espasa, de 66 polzades (167,64cm).

En la cultura popular[modifica]

Pel·lícules[modifica]

  • Una versió ben coneguda de la vida de Wallace és la que apareix en la pel·lícula Braveheart (1995), dirigida i protagonitzada per Mel Gibson fent del mateix Wallace, escrita per Randall Wallace, i filmada a Escòcia i Irlanda. La pel·lícula va ser criticada per les seues abundants inexactituds històriques.[1][2]
  • En la pel·lícula Outlaw King (2018), Robert I d'Escòcia és incitat a planejar una revolta contra els anglesos després d'observar avalots induïts per l'exposició pública del cos aquarterat d'en Wallace.[3]

Literatura[modifica]

  • El poema del segle XV de Blind Harry ha estat una influència important en la llegenda de Wallace, perquè inclou detalls com l'existència d'una muller anomenada Marion Braidfute, i assegura que Wallace va matar el Xèrif de Lanark en venjança per l'assassinat de la seva muller. Tanmateix, moltes parts d'aquest poema no han sigut confirmades o, directament, contradiuen fonts contemporànies.
  • El 1793 Robert Burns va escriure les lletres de la cançó patriòtica Scots Wha Hae wi Wallace bled.[4]
  • Jane Porter va escriure una versió romàntica de la llegenda d'en Wallace en la novel·la històrica The Scottish Chiefs (1810).[5]
  • En el seu premiat poema de 1819, Wallace Invocation to Bruce, Felicia Hemans imagina Wallace instant Bruce (Robert I d'Escòcia) a continuar la lluita per la llibertat després de la derrota a la Batalla de Falkirk.
  • El 1828, Walter Scott va escriure "The Story of Sir William Wallace" inclosa en Tales of a Grandfather (primer sèrie).[6]
  • G. A. Henty va escriure una novel·la sobre aquest període que va titular In Freedom's Cause: A Story of Wallace and Bruce (1885). Henty, productor i escriptor de la revista il·lustrada Boy's Own Paper, retrata la vida de William Wallace, Robert I d'Escòcia, The Black Douglas i d'altres, mesclant els esdeveniments de la seva novel·la amb ficció històrica.[7]
  • Nigel Tranter va escriure una novel·la històrica que va titular The Wallace (1975), "admirablement lliure de qualsevol cosa que tinga que veure amb Braveheart".[8]
  • The Temple and the Stone (1998), una novel·la de Katherine Kurtz i Deborah Turner Harris, inclou una trama que crea una connexió fictícia entre Wallace i els cavallers templers.[9]

Vídeojocs[modifica]

Cerveses[modifica]

  • Algunes cerveses han estat anomenades en honor d'en Wallace. Una cerveseria en Pont d'Allan, Escòcia, fa una ale escocesa anomenada "William Wallace", i la cerveseria escocesa Maclays Brewery va tenir una cervesa que anomenava "Wallace".[11]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Wallace

Referències[modifica]

  1. «"The 10 most historically inaccurate movies"» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2013].
  2. «Info» (en anglès). www.gamespot.com. Arxivat de l'original el 5 desembre 2008. [Consulta: 12 juny 2021].
  3. «"Chris Pine underwhelms in 'The Outlaw King'"» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
  4. Murray Pittock. Poetry and Jacobite politics in eighteenth-century Britain and Ireland. 
  5. Morton, Graeme The Scottish Historical Review, 91, 232, 2012, pàg. 311–35. DOI: 10.3366/shr.2012.0104. JSTOR: 43773920.
  6. Scott, Walter. Tales of a Grandfather. Edimburg: Robert Cadell, 1851, p. v. 
  7. Roberts, Peter H. Middle Eastern Studies, 43, 2, 2007, pàg. 321–30. DOI: 10.1080/00263200601114190.
  8. «"Nigel Tranter: Novelist and patriot with a love of Scottish history and architecture"» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2018].
  9. «The Temple and the Stone» (en anglès). Kirkus Reviews. [Consulta: 29 març 2017].
  10. «"Campaign Walk-throughs"» (en anglès). www.gamespot.com. Arxivat de l'original el 5 desembre 2008. [Consulta: 12 juny 2021].
  11. Kaufman, Alex. «Robert de Bruce and William Wallace». A: Matheson. Icons of the Middle Ages: Rulers, Writers, Rebels, and Saints. 1. Greenwood, 2011, p. 107–142.