Mary L. Cleave

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMary L. Cleave
Mary Cleave.jpg
Biografia
Naixement 5 febrer 1947 (72 anys)
Southampton
Educació Utah State University Tradueix
Colorado State University
Activitat
Ocupació Astronauta i enginyera
Ocupador NASA
Temps a l'espai 10 dies, 22 hores i 2 minuts
Missió espacial STS-61-B Tradueix i STS-30 Tradueix
Insígnia Sts-61-b-patch.png Sts-30-patch.png
Modifica les dades a Wikidata

Mary L. Cleave (Southampton, 5 de febrer de 1947) és una enginyera i ex-astronauta estatunidenca.

Primers anys[modifica]

Va néixer a Southampton, Nova York del matrimoni de Howard i Barbara Cleave, ambdós professors. Va créixer a Great Neck, Nova York, i te una germana més gran (Trudy Carter) i una de més petita (Barbara "Bobbie" Cleave Bosworh).[1]

Va acabar els estudis de secundària el 1965 a Great Neck. El 1969 va acabar els estudis Biologia a la Colorado State University i un Màster en ciència microbiòtica de la Utah State University l'any 1975. El 1979 va rebre el seu títol de doctorat en enginyeria civil i mediambiental per la mateixa universitat.

Carrera acadèmica[modifica]

A la Utah State University, des del 1979 fins al juny del 1980 va fer recerca en ficologia al Ecology Center i el Utah Water Research Laboratory de la universitat. La seva recerca va investigar sobre la diversos aspectes de la producció i manteniment de líquens al terra al desert de Great Basin Desert al sud de Snowville, Utah.

Carrera a la NASA[modifica]

Va ser seleccionada per astronauta l'any 1980. Les seves tasques tècniques han inclòs: verificació del software de vol en el Shuttle Avionics Integration Laboratory (SAIL);  comunicador amb la nau espacial (CAPCOM) en cinc missions del transbordador espacial. És veterana de dos vols espacials, sumant 10 dies, 22 hores, 2 minuts i 14 segons a l'espai, orbitant la Terra 172 vegades. Va ser especialista de la missió STS-61-B (del 26 de novembre al 3 de desembre de 1985) i STS-30 (del 4 al 8 de maig de 1989).

Al maig de 1991 va deixar el Johnson Space Center per anar al Goddard Space Flight Center de la NASA a Greenbelt, Maryland. Allà va treballar al laboratori per processos hidrosfèrics com a cap de projecte del SeaWiFS (Sea-viewing, Wide-Field-of-view-Sensor, Sensor per l'observació de l'oceà en àmplia obertura),[2] un sensor per la monitorització de vegetació de forma global. Va servir també com administradora a la  Science Mission Directorate, als quarteres generals de la NASA a Washington DC fins al 2007.[3]

Missions espacials[modifica]

La missió STS-61-B Atlantis (26 de novembre a 3 de desembre de 1985) va enlairar-se de nit des del Centre espacial John F. Kennedy, Florida i va tornar a terra a la pista 22 de la Base de la Força Aèria Edwards. Durant la missió, es va llençar els satèl·lits de comunicació MORELOS-B, AUSSAT II i SATCOM K2, es van fer dos passeigs espacials de 6 hores per provar tècniques de construcció de l'estació espacial a l'experiment EASE/ACCESS, es va operar l'experiment Continous Flow Electrophoresis (CFES) per McDonnel Douglas i un contenidor Gateway Special (GAS) per Telesat, Canada, es van fer diversos experiments al Mexican Payload Specialist Experiments pel govern mexicà i es va provar el Orbiter Experiment Digital Autopilot (OEX DAP). Va ser la càrrega més pesada portada a òrbita fins llavors. La missió va durar 165 hores, 4 minuts i 49 segons.[4]

La missió STS-30 Atlantis (del 4 al 8 de maig de 1988) va ser una missió de quatre dies en el que es va llençar la sonda espacial Magellan per l'exploració del planeta Venus. Aquesta sona era la primera sonda planetària des del 1978 i la primera sonda llençada des del transbordador espacial. Magellan va arribar a Venus a l'agost de 1999 i va fer un mapa mitjançant radar del 95% de la superfície del planeta. Magellan ha estat una de les missions mes satisfactòries retornant informació científica sobre l'atmosfera i el camp magnètic de Venus. A més, la missió va treballar en missions secundàries, com el creixement de cristall d'iridi i l'estudi de tormentes elèctriques i observació de la terra. La missió va durar 96 hores, 57 minuts i 35 segons.[4]

Referències[modifica]

  1. «A Maryland Woman Who Soars! Mary L. Cleave – Astronaut | The Maryland Women's Journal», 15-07-2012. [Consulta: 28 novembre 2017].
  2. «SeaWiFS Project - Homepage» (en en). [Consulta: 28 novembre 2017].
  3. Parkinson, Claire L; Millar, Pamela S; Thaller, Michelle; Goddard Space Flight Center; Maryland Women's Heritage Center. Women of Goddard: careers in science, technology, engineering & mathematics (en english). Greenbelt, Md.: NASA Goddard Space Flight Center, 2011. 
  4. 4,0 4,1 «Astronaut Bio: Mary Cleave». [Consulta: 28 novembre 2017].