Estació espacial
.jpg)
Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos.[1] Es distingeix de les naus espacials tripulades perquè generalment no és un mitjà de transport, sinó un habitacle. En conseqüència no sol tenir un sistema de propulsió ni elements d'aterratge, si bé pot tenir impulsors per corregir i mantenir l'òrbita desitjada. Per accedir-hi, és necessari l'ús d'altres vehicles, per exemple el Transbordador Espacial (ja retirat), les naus Soiuz o naus espacials no tripulades.
Des del vol de l'Skylab 2, tots els rècords de permanència en naus no tripulades han sigut aconseguits en estacions espacials. El rècord de duració, de 437,7 dies, va ser aconseguit a bord de l'estació Mir entre 1994 i 1995. Des de 2003, tres astronautes han completat missions de més d'un any, totes elles a bord de la Mir.
Història[modifica]
La primera estació espacial de la història va ser la soviètica Saliut 1, posada en òrbita el 19 d'abril de 1971.[2] Els americans van seguir amb l'estació espacial Skylab, posada en òrbita el 14 de maig del 1973 mitjançant un coet Saturn V.[3]
Funcions[modifica]
L'any 1984 la NASA destacava les següents funcions que podia realitzar una estació espacial:[4]
- Laboratori espacial
- Observatori permanent de la Terra i de l'espai
- Punt de manteniment i construcció d'aparells espacials
- Node de transport, com a parada o origen de missions espacials amb objectius llunyans
- Centre de fabricació per a aprofitar oportunitats comercials a l'espai
Estacions espacials ocupades[modifica]
| Estació espacial | Llançada | Reentrada | Dies en ús | Total tripulació i visitants |
Visites | Massa (kg) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| En òrbita | Ocupada | Pilotada | Sense pilot | |||||
| Saliut 1 | 19 d'abril, 1971 01:40:00 UTC |
11 d'octubre, 1971 | 175 | 24 | 3 | 2 | 0 | 18.425 |
| Skylab | 14 de maig, 1973 17:30:00 UTC |
11 de juliol, 1979 16:37:00 UTC |
2.249 | 171 | 9 | 3 | 0 | 77.088 |
| Saliut 3 | 25 de juny, 1974 22:38:00 UTC |
24 de gener, 1975 | 213 | 15 | 2 | 1 | 0 | 18.500 |
| Saliut 4 | 26 de desembre, 1974 04:15:00 UTC |
3 de febrer, 1977 | 770 | 92 | 4 | 2 | 1 | 18.500 |
| Saliut 5 | 22 de juny, 1976 18:04:00 UTC |
8 d'agost, 1977 | 412 | 67 | 4 | 2 | 0 | 19.000 |
| Saliut 6 | 29 de setembre, 1977 06:50:00 UTC |
29 de juliol, 1982 | 1.764 | 683 | 33 | 16 | 14 | 19.000 |
| Saliut 7 | 19 d'abril, 1982 19:45:00 UTC |
7 de febrer, 1991 | 3,216 | 816 | 26 | 12 | 15 | 19.000 |
| Mir | 19 de febrer, 1986 21:28:23 UTC |
23 de març, 2001 05:50:00 UTC[5] |
5.511 | 4.594 | 137 | 39 | 68 | 124.340 |
| Tiangong 1 | 29 de setembre, 2011 | 2 d'abril, 2018 | 2.377 | 25 | 6 | 2 | 1 | 8.506 |
| Estació Espacial Internacional | 20 de novembre, 1998 | — | 7.119* | 6.406* | 215* | 88* | 94* | 417.289* |
| Tiangong 2 | 15 de setembre, 2016 | 19 de juliol, 2019[6] | 610 | 26 | 2 | 1 | 1 | 8.600 |
La suma de tripulació i visitants no es pot diferenciar.
- *Estat de la ISS a 18 de Maig de 2018.
Part d'un ascensor espacial[modifica]
En la hipotètica construcció d'un ascensor orbital, caldria situar en un punt de l'òrbita geoestacionària (a 35.786 km), preferentment sobre l'equador planetari, una estació o plataforma espacial que exercís la funció de port orbital. Més enllà, seria necessària una altra estació (o qualsevol altre element amb suficient massa, com per exemple un asteroide) que fes de contrapès, ja que la gravetat de la Terra atrauria qualsevol estructura que pengés de l'òrbita (per elevada que aquesta fos). La novel·la Les fonts del Paradís d'Arthur C. Clarke relata la construcció d'un ascensor orbital que, en aquest cas, se serveix d'un asteroide com a contrapès.
Estacions espacials en la ficció[modifica]
Una gran part de la literatura i pel·lícules de ciència-ficció es desenvolupen en estacions espacials:
- Babylon 5, una sèrie que es desenvolupa en una estació espacial en els anys 2258-2262.
- En les sèries de Star Trek apareixen diversos tipus d'estacions: L'estació Deep Space Station K-7 era motiu de disputa planetària; l'estació Earth Station McKinley operava com a hangar de reparacions i Deep Space 9 era una estació preeminent en la història de Star Trek.[7]
- La novel·la i la posterior pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai té la Space Station 5 construïda com un doble anell quasi complet de 1836 peus (uns 612 metres) de diàmetre, girant sobre el seu eix per a generar gravetat. Aquesta imatge és una icona de les estacions espacials en la cultura popular.
- En la pel·lícula Moonraker de James Bond una estació espacial serveix d'amagatall al malvat multimilionari Hugo Drax i com a base per atacar la Terra usant gas nerviós.
- A la saga Star Wars, l'Estrella de la Mort era una estació espacial de combat amb la qual l'Imperi Galàctic basava el seu ordre i repressió.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació espacial |
- ↑ Harland, David M. The Story of Space Station Mir (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007, p. 13. ISBN 0387739777.
- ↑ Harland, David M. The Story of Space Station Mir (en anglès). Springer Science & Business Media, 2007, p. 13. ISBN 0387739777.
- ↑ «Skylab: America’s First Space Station». NASA. [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ Smith, Marcia S. «NASA’S SPACE STATION PROGRAM:EVOLUTION OF ITS RATIONALE ANDEXPECTED USES». Congressional Reserach Service, 20-04-2005 [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Mir Deorbit Animation». NASA. [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ Liptak, Andrew «China has deorbited its experimental space station». The Verge, 20-07-2019 [Consulta: 21 juliol 2019].
- ↑ Robb, Brian J. A Brief Guide to Star Trek (en anglès). Hachette UK, 2012. ISBN 1849018227.