Estació espacial
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ésser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|Estació espacial}}--~~~~ |
Una estació espacial és una estructura artificial dissenyada per a ser habitada a l'espai exterior, amb usos diversos. Es distingeix de les naus espacials tripulades perquè generalment no és un mitjà de transport, sinó un habitacle. En conseqüència no sol tenir un sistema de propulsió ni elements d'aterratge, si bé pot tenir impulsors per corregir i mantenir l'òrbita desitjada. Per accedir-hi, és necessari l'ús d'altres vehicles (transbordadors, càpsules espacials, etc.) que comuniquin l'estació amb el seu entorn. Actualment, per accedir a l'ISS (l'Estació Espacial Internacional) s'empra el Transbordador Espacial (llançadora) i les càpsules Soyuz TMA i Molniya.
Les estacions espacials són usades per estudiar els efectes sobre el cos humà del vol espacial de llarga durada, i també com a plataformes per a nombrosos i prolongats estudis científics.
Antigues i actuals estacions espacials:
- Estacions Saliut: Saliut 1, Saliut 2, Saliut 3, Saliut 4, Saliut 5, Saliut 6, Saliut 7.
- Skylab.
- Mir.
- Estació Espacial Internacional (ISS).
Des del vol de l'Skylab 2, tots els rècords de permanència en naus no tripulades han sigut aconseguits en estacions espacials. El rècord de duració, de 437,7 dies, va ser aconseguit a bord de l'estació Mir entre 1994 i 1995. Des de 2003, tres astronautes han completat missions de més d'un any, totes elles a bord de la Mir.
S'han proposat alguns dissenys d'estacions espacials que pretenen ser habitacles espacials per a un gran nombre de persones, tals com "ciutats a l'espai", on la gent viuria. Fins ara aquests dissenys són hipotètics.
Estacions espacials ocupades[modifica | modifica el codi]
| Estació espacial | Llançada | Reentrada | Dies en ús | Total tripulació i visitants |
Visites | Massa (kg) |
||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| En òrbita | Ocupada | Pilotada | Sense pilot | |||||
| Saliut 1 | 19 d'abril, 1971 01:40:00 UTC |
11 d'octubre, 1971 | 175 | 24 | 3 | 2 | 0 | 18,425 |
| Skylab | 14 de maig, 1973 17:30:00 UTC |
11 de juliol, 1979 16:37:00 UTC |
2,249 | 171 | 9 | 3 | 0 | 77,088 |
| Saliut 3 | 25 de juny, 1974 22:38:00 UTC |
24 de gener, 1975 | 213 | 15 | 2 | 1 | 0 | 18,500 |
| Saliut 4 | 26 de desembre, 1974 04:15:00 UTC |
3 de febrer, 1977 | 770 | 92 | 4 | 2 | 1 | 18,500 |
| Saliut 5 | 22 de juny, 1976 18:04:00 UTC |
8 d'agost, 1977 | 412 | 67 | 4 | 2 | 0 | 19,000 |
| Saliut 6 | 29 de setembre, 1977 06:50:00 UTC |
29 de juliol, 1982 | 1,764 | 683 | 33 | 16 | 14 | 19,000 |
| Saliut 7 | 19 d'abril, 1982 19:45:00 UTC |
7 de febrer, 1991 | 3,216 | 816 | 26 | 12 | 15 | 19,000 |
| Mir | 19 de febrer, 1986 21:28:23 UTC |
23 de març, 2001 05:50:00 UTC |
5,511 | 4,594 | 137 | 39 | 68 | 124,340 |
| Estació Espacial Internacional | 20 de novembre, 1998 | — | **2,473 | **1,759 | ***153 | ***30 | ***25 | **183,283 (202.03 tons) |
La suma de tripulació i visitants no es pot diferenciar.
- **Estat de la ISS a 28 d'agost, 2005.
- ***Estat de la ISS a 10 de juliol, 2006.18 shuttles, 12 Soiuz, 22 Progress, 2 Proton i Pirs
Part d'un ascens espacial[modifica | modifica el codi]
En la hipotètica construcció d'un ascensor orbital, caldria situar en un punt de l'òrbita geostacionària (a 35786 km), preferentment sobre l'equador planetari, una estació o plataforma espacial que exercís la funció de port orbital. Més enllà, seria necessària una altra estació (o qualsevol altre element amb suficient massa, com per exemple un asteroide) que fes de contrapès, ja que la gravetat de la Terra atrauria qualsevol estructura que pengés de l'òrbita (per elevada que aquesta fos). La novel·la Les fonts del Paradís d'Arthur C. Clarke relata la construcció d'un ascensor orbital que, en aquest cas, se serveix d'un asteroide com a contrapès.
Estacions espacials en la ficció[modifica | modifica el codi]
Una gran part de la literatura i pel·lícules de ciència-ficció es desenvolupen en estacions espacials:
- Babylon 5, una sèrie que es desenvolupa en una estació espacial en els anys 2258-2262.
- En les sèries de Star Trek apareixen diversos tipus d'estacions: L'estació Deep Space Station K-7 era motiu de disputa planetària; l'estació Earth Station McKinley operava com a hangar de reparacions i Deep Space 9 era una estació preeminent en la història de Star Trek.
- La novel·la i la posterior pel·lícula 2001: Una odissea de l'espai té la Space Station 5 construïda com un doble anell quasi complet de 1836 peus (uns 612 metres) de diàmetre, rotant sobre el seu eix per a generar gravetat. Aquesta imatge és una icona de les estacions espacials en la cultura popular.
- En la pel·lícula Moonraker de James Bond una estació espacial serveix d'amagatall al malvat multimilionari Hugo Drax i com a base per atacar la Terra usant gas nerviós.
- A la saga Star Wars, l'Estrella de la Mort era una estació espacial de combat amb la qual l'Imperi Galàctic basava el seu ordre i repressió.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació espacial  |
|
