Sistema de llançament reutilitzable

12 d'abril de 1981 primera missió (STS-1) del Columbia, el primer vehicle de llançament parcialment reutilitzable.

Un sistema de llançament reutilitzable (o reusable launch system, reusable launch vehicle o RLV en anglès) és un sistema de llançament que és capaç de llançar un vehicle de llançament a l'espai més d'una vegada. Això contrasta amb els sistemes de llançament d'un sol ús, on cada vehicle de llançament es llança una sola vegada i després és rebutjat.

No existeix actualment cap sistema de llançament reutilitzable orbital en ús. L'exemple més proper va ser el transbordador espacial, però era parcialment reutilitzable. L'orbitador, que incloïa els motors principals, i els dos coets acceleradors sòlids, van ser reutilitzats després de diversos mesos de reacondicionament de cada llançament. El tanc extern de combustible era d'un sol ús, però hauria estat possible la seva reutilització en l'espai per a diverses aplicacions.

Es creu que els RLVs orbitals poden proporcionar la possibilitat de l'accés espacial a baix cost i de manera altament fiable. No obstant, la reutilització afecta implicacions de pes, com ara l'ús de protecció noablativa per a la reentrada i possiblement una estructura més forta per sobreviure a múltiples usos, i donada la falta d'experiència amb aquests vehicles, els costos i la fiabilitat reals encara estan per veure.

Vegeu també

• Avió espacial

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema de llançament reutilitzable

• Illustration of a Space shuttle at takeoff and Orbiter (Visual Dictionary - QAInternational)
• History of the Phoenix VTOL SSTO and Recent Developments in Single-Stage Launch Systems
• Andrews-Space.com Arxivat 2006-12-07 a Wayback Machine.
• Gatech.edu Arxivat 2008-03-08 a Wayback Machine.
• ABO.fi Arxivat 2007-08-08 a Wayback Machine., Introduction to future launch plans 1965–2001 (slides)