Turisme espacial

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sèrie d'articles sobre
el vol espacial
Soyuz TMA-7 spacecraft2edit1.jpg
Història
Cursa espacial  · Cronologia dels vols espacials
Aplicacions
Satèl·lits d'observació terrestre  · Satèl·lits espia  · Satèl·lits de comunicacions  · Navegació per satèl·lit  · Observació espacial  · Exploració espacial  · Colonització espacial  · Turisme espacial
Nau espacial
Nau espacial robòtica (Satèl·lit artificial  · Sonda espacial  · Nau espacial de subministrament no tripulada)  · Vol espacial tripulat (Càpsula espacial  · Estació espacial  · Avió espacial)
Llançament
Cosmòdrom  · Plataforma de llançament  · Sistemes d'un sol ús i reutilitzables  · Velocitat d'escapament  · Llançament espacial sense coet
Destinacions
Suborbital  · Orbital  · Interplanetari  · Interestel·lar  · Intergalàctic
Agències espacials
ESA  · NASA  · RKA  · CNES  · DLR  · CNSA  · ISRO  · JAXA

El turisme espacial és el fenomen de turistes pagant per vols per l'espai.[1] A 2009, les oportunitats del turisme espacial orbital són limitades i cares, només amb l'Agència Espacial Federal Russa oferint transport. El preu per a un vol per mediació de Space Adventures cap a l'Estació Espacial Internacional a bord d'una nau espacial Soiuz és d'entre 20 i 35 milions de dòlars dels EUA. Els turistes espacials solen signar contractes amb tercers per dur a terme algunes investigacions mentre són en òrbita. Això ajuda a minimitzar les seves despeses.

La infraestructura per a una indústria del turisme espacial suborbital s'està desenvolupant a través de la construcció de ports espacials en nombrosos llocs, incloent Califòrnia, Oklahoma, Nou Mèxic, Florida, Virginia, Alaska, Wisconsin, Esrange en Suècia i així com als Emirats Àrabs Units. Alguns utilitzen el terme "vol espacial personal" com en el cas de la Federació de Vols Espacials Personals.

Una sèrie de companyies de llançament han sorgit en els darrers anys, amb l'esperança de crear una indústria de turisme espacial. Per obtenir una llista d'aquestes empreses, i les naus que estan construint actualment, consulteu la Llista d'empreses de turisme espacial.[2]

Rússia va suspendre els viatges espacials des de 2010, a causa de l'augment de la tripulació de l'Estació Espacial Internacional, i els seients que podrien haver estat venuts als turistes eren usats per la tripulació de l'expedició.[3][4] Però va manifestar la intenció de reprendre'ls en 2012, quan el nombre llançaments d'un sol ús de tres persones amb la Soiuz s'eleve a cinc a l'any.[5] Els vols turístics orbitals es van reprendre el 2015.[6]

Els primers somnis[modifica | modifica el codi]

Després dels primers èxits en l'espai, la majoria del públic va veure la intensiva exploració espacial com una cosa inevitable. Aquestes aspiracions es recorden en obres de ciència-ficció com ara Una caiguda de pols lunar d'Arthur C. Clarke i també en 2001: Odissea en l'espai, en Charlie i el gran ascensor de vidre de Roald Dahl, i la novel·la de 1968 Pícnic al Paradís de Joanna Russ, i les històries d'Espai Conegut de Larry Niven.

Llucià al segle II dC al seu llibre Història Vertadera examina la idea d'un grup d'homes que viatgen en vaixell a la Lluna durant una tempesta. Juli Verne també va abordar el tema de les visites lunar en els seus llibres, Des de la Terra a la Lluna i Al Voltant de la Lluna. La història curta de Robert A. Heinlein la L'Amenaça de la Terra, publicada en 1957, va ser un dels primers a incorporar elements de la indústria del turisme espacial desenvolupat dins del seu marc. Durant els 60 i els 70, era comú la creença sobre que els hotels espacials es posarien en marxa l'any 2000. Molts futuròlegs al voltant de la meitat del segle 20 especulaven que un important nombre de famílies de principis del segle 21 es podrien gaudir d'unes vacances a la Lluna. En la dècada de 1960, Pan Am establí una llista d'espera per a futurs vols a la Lluna,[7] emetent targetes d'afiliació gratis del "Primer Club de Vols a la Lluna" als que ho demanaven.

El final de la Carrera espacial, això no obstant, representat per l'aterratge a la Lluna, disminuí l'èmfasi posat en l'exploració de l'espai pels governs nacionals, per la qual cosa va donar lloc a demandes de disminució del finançament públic dels vols espacials tripulats.[8]

Llista de turistes de l'espai[modifica | modifica el codi]

Llista de participants de vols espacials

Turista espacial Foto Nacionalitat Any Duració del vol Vol Preu (USD) Rics per
1. Dennis Tito Dennis Tito.jpg Estats Units Estats Units 2001 8 díes (28 d'abril – 6 de maig) Llançat: Soyuz TM-32
Retorn: Soyuz TM-31
$20 milions (estimat)[9] Gestió d’inversions
(Wilshire Associates)
2. Mark Shuttleworth Mark Shuttleworth 2.jpg Sud-àfrica Sud-àfrica
Regne Unit Regne Unit
2002 11 díes (25 d'abril – 5 de maig) Llançat: Soyuz TM-34
Retorno Soyuz TM-33
$20 milions (estimat)[10] Internet security certificates
(Thawte)
3. Gregory Olsen Gregory Olsen.jpg Estats Units Estats Units 2005 11 díes (1– 11 d'octubre ) Llançament: Soyuz TMA-7
Retorn: Soyuz TMA-6
$20 milions (estimat)[11] Sensors optoelectrònics
(Sensors Unlimited, Inc.)
4. Anousheh Ansari Anousheh Ansari.jpg Estats Units Estats Units
Iran Iran
2006 12 díes (18– 29 de setembre) Llançament: Soyuz TMA-9
Retorn: Soyuz TMA-8
$20 milions (estimat)[12] VoIP software
(Telecom Technologies, Inc.)
5. Charles Simonyi Charles simonyi.jpg Estats Units Estats Units
Hongria Hongria
2007 15 díes (7– 21 d'abril) Llançament: Soyuz TMA-10
Retorn: Soyuz TMA-9
$25 milions (estimat)[13] Desktop software
(Microsoft Office)
2009 14 díes (26 de març – 8 d'abril) Llançament: Soyuz TMA-14
Retorn: Soyuz TMA-13
$35 milions (estimat)[13]
6. Richard Garriott[14] Richard garriott july 2008.jpg Estats Units Estats Units
Regne Unit Regne Unit
2008 12 díes (12– 23 d'octubre) Llançament: Soyuz TMA-13
Retorn: Soyuz TMA-12
$30 milions (estimat)[15] Videojocs
(Origin Systems)
7. Guy Laliberté Guy Laliberte WPT.jpg Canadà Canadà 2009 11 díes (30 de setembre – 11 d'octubre) Llançament: Soyuz TMA-16
Retorn: Soyuz TMA-14
$40 milions (estimat)[16] Artista
(Cirque du Soleil)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Juan Pons, Comienza la era del turismo espacial, nº 269 de Avión Revue, Motor Press Ibérica, Madrid, novembre de 2004
  2. McKinley, Jesse «Space Tourism Is Here! Wealthy Adventurers Wanted». , September 7, 2012.
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta nomorespacetourism
  4. «Russia will restore space tourism since 2012» (en russian). Interfax, March 18, 2010.
  5. Russia to resume space tourism in 2012, RT, March 18, 2010
  6. http://www.spaceadventures.com/index.cfm?fuseaction=orbital.Orbital
  7. Beveridge, Dirk. «Pan Am lunar list tethered to earth». St. Petersburg Times, 05-07-1991. [Consulta: 1 juny 2009].
  8. «Space: the forgotten frontier?». Falta indicar la publicació, 01-03-2003.
  9. Tyler, Patrick E. «Space Tourist, Back From 'Paradise,' Lands on Steppes». The New York Times, 07-05-2001.
  10. «Space tourist gets value for money». CNN, 01-05-2002.
  11. Moskowitz, Clara. «Millionaire Space Tourist Wants to Go Back». Space.com, 09-06-2010.
  12. «Her Ticket To Space: $20 Million». NPR, 14-07-2011.
  13. 13,0 13,1 «Charles Simonyi buys return ticket to space for $35m». The Guardian, 24-03-2009.
  14. «Expedition 18». NASA. [Consulta: 26 setembre 2008].
  15. Morrison, Tim «Space Tourist Richard Garriott». Time, 25-09-2008.
  16. Clark, Stephen. «Boeing allies with Space Adventures for tourist flights». Spaceflight Now, 15-09-2010.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turisme espacial Modifica l'enllaç a Wikidata
Guia de viatges de Turisme espacial a Wikivoyage.